POLÍTIQUES DE SEGURETAT
Política 23/01/2016

El pitjor malson de García Albiol

David Fernàndez i Montserrat Tura obren amb un debat unes jornades 'progres' sobre seguretat que es fan al barri de la Salut de Badalona. El to del cara a cara hauria provocat un xoc l'exalcalde

i
Sílvia Barroso
3 min
David Fernàndez abraçant Montserrat Tura davant de Jaume Oliveras, moderador del debat.

BadalonaSi ets molt d’abraçar, abraces. I David Fernàndez n’és tant que pot abraçar-se amb qui discrepa i discrepar amb qui abraça. Pot abraçar un president de la Generalitat de CiU la nit del 9-N i, un altre dia, abraçar una exconsellera d’Interior exmilitant del PSC, davant de la qual criticarà públicament l’indult de cinc mossos condemnats per una detenció violenta comesa durant el seu mandat. Ho va fer ahir, abans de començar un debat sobre polítiques de seguretat al Centre Cívic de la Salut de Badalona.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Xavier García Albiol podria haver tingut un malson i aquest malson hauria pogut ser l’acte que obria les Jornades Ciutadanes sobre Seguretat organitzades pel nou Ajuntament de la ciutat, governat per Guanyem Badalona en Comú i encapçalat per l’alcaldessa Dolors Sabater. Resumint-ho de manera reduccionista, però per entendre’ns, es tracta d’unes jornades 'progres'. El lema és 'Una Badalona amable, una ciutat segura', un tema sobre el qual Sabater escriu avui un article a l'ARA. Els col·loquis es fan en un barri que l’exalcalde del PP va fer servir en campanyes que vinculaven immigració i delinqüència. I no hi faltaran Gemma Galdón, Jaume Asens i Francesc Ribera, Titot, per exemple.

Llegeix aquí l'article de l'alcaldessa de Badalona, Dolors SabaterDe fet, Montserrat Tura és una de les participants més d’ordre de tots els que estan convocats en aquestes jornades, que continuen avui. I així va ser com el “debat a dues veus” sobre seguretat que obria el seminari va pivotar sobre els drets i llibertats reivindicats per Fernàndez i les solucions urbanístiques que sempre proposa per Tura, com ja feia, com a bona maragallista, quan era consellera del ram.

Per a l’exdiputat de la CUP, “la llibertat mai és sacrificable en nom de la seguretat” i “l’ordre penal, que formalment és garantista, ha deixat de ser-ho a cop de reformes [del Codi Penal] impulsades pel populisme punitiu”. Segons l’exconsellera, calen espais públics “dignificats, amb menys racons foscos”, i evitar “els guetos de rics” perquè caigui la percepció d’inseguretat. I "hem de debatre menys sobre ordre públic [els antiavalots] i més sobre com atacar les màfies".

Podia semblar un debat tècnic, però el públic d’aquestes convocatòries -que omplia la sala- sap de què li parlen. I entre els assistents hi havia el líder del sindicat majoritari dels Mossos d'Esquadra, Valentín Anadón (SAP-UGT), que al final de l’acte anunciaria a un interlocutor: “Vaig a saludar la meva consellera", sense la partícula 'ex', aprofitant el tractament que conserven per sempre els que han exercit el càrrec per posar l'accent en l'afecte que li professa.

Les coses es van posar una mica interessants quan David Fernàndez –“Amb aquesta veueta”, es va mig queixar Tura burxant en el llop amb pell de xai que pot ser el cupaire– va parlar del cas 4-F (el de 'Ciutat morta') i dels mossos indultats amb una petició que l'exconsellera va firmar. "M'han demanat 57 vegades que firmi una petició d'indult, i només ho he fet dues vegades, perquè hi havia motius, i la mateixa víctima hi estava d'acord", es va defensar.

Però el cas és que hi havia intenció d''entente cordiale' i els dos contendents van evitar parlar de l'espinós tema del setge al Parlament –en el qual estaven en bàndols oposats– i van estar d’acord que l’urbanisme i la investigació són les polítiques de seguretat realment útils, i no pas el "control": "La clau del canvi és generar espais de convivència", va rematar Fernàndez amb l'assentiment de Tura. Un malson per a García Albiol.

stats