Un pla del Govern reclama a Europa mecanismes que garanteixin que un estat català seguiria a la UE

La conselleria d'Acció Exterior impulsa un document estratègic sobre com ha de ser la Unió

¿Catalunya seguiria formant part de la UE si algun dia aconseguís la independència? ¿Perillaria la seva permanència en aquesta organització d'estats? Tradicionalment, les respostes que han arribat de la Comissió Europea (CE) no han sigut gaire positives. La idea que sempre ha transmès la CE és que en quedaria fora i hauria de negociar el seu reingrés. 

Ara un pla estratègic aprovat pel Govern buscarà "promoure i impulsar mecanismes institucionals que possibilitin les ampliacions internes de la Unió". És a dir, que si la part d'un estat membre aconsegueix eventualment la independència es garanteixi que continuï formant part de la UE sense alteracions. Aquest pla estratègic és el Pla Europa, que ha impulsat la conselleria d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, que lidera Alfred Bosch. 

El text, recollit per l'ARA, compromet el Govern a buscar que la UE accepti "un nou model d'ampliació que hauria de fer possible que els nous estats sorgits democràticament en el si de la Unió Europea continuessin formant-ne part sense disrupció de la seva pertinença actual". Així, la Generalitat defensa que en el "marc de construcció democràtica de la Unió" caldria que aquesta articulés mecanismes que possibilitin "els processos de naturalesa política" que tinguin lloc en el seu interior "orientats o dirigits a ampliar el nombre actual dels seus estats membres". 

En aquest pla del Govern, concebut com un llibre blanc que ha de guiar l'acció exterior de la Generalitat pel que fa la UE, també assumeix promoure els estudis i la reflexió que permetin "aprofundir i desenvolupar la base teòrica del concepte d'ampliació interna de la Unió". El document estratègic es va aprovar dimarts en la reunió del consell executiu i aquest dijous es presenta al Palau de la Generalitat.

Fonts d'Acció Exterior expliquen que "la idea principal és poder posar el tema sobre la taula des de Catalunya", no tant discutir la "manera tècnica de fer-ho o entrar més al detall". El pla no fa cap referència explícita sobre en quins territoris es pensa quan es parla d'ampliar internament els estats membres de la UE, tot i que és evident que un d'ells seria Catalunya. Malgrat tot, no és l'únic cas que s'adaptaria a aquest supòsit, ja que també ho faria Escòcia -sempre que el Regne Unit es mantingui en l'actual pròrroga del Brexit, per la qual encara no s'ha fet efectiva la seva sortida de la Unió. 

Fer canviar la política dels estats membres sobre el reconeixement d'independències pot semblar un objectiu difícil, però la Generalitat no vol deixar d'intentar moure els elements que tingui al seu abast per aconseguir-ho.

Llengua, economia i polítiques Socials

El Pla Europa inclou els objectius de la Generalitat pel que fa a la UE en molts altres àmbits. Vol ser "un document estratègic" que actuï de guia per al Govern per definir la seva posició sobre "els grans temes europeus". Un enfocament elaborat conjuntament entre l'executiu català i la societat civil.

Així, el pla aspira a buscar altres millores per al funcionament de la Unió com "reduir el nombre de comissaris de la Comissió Europea" i reforçar la transparència fent que "el registre de lobis esdevingui obligatori per a qualsevol tipus d'organització". La Generalitat també vol "impulsar un debat sobre el model lingüístic de la Unió" que, entre altres qüestions, serveixi per prendre en consideració la possibilitat que siguin oficials llengües que actualment no ho són -com per exemple el català. 

El pla també parla d'infraestructures, per insistir en la idea que es garanteixi "la realització definitiva del Corredor Mediterrani", i de qüestions socials com establir a nivell europeu una renda garantida de ciutadania i un salari mínim. "Potser -Europa- ja no som el centre del món, però volem que les persones siguin el centre del nostre món en una Europa que, alhora, esdevingui una veu de referència global", conclou el conseller Bosch en aquest document. 

Més continguts de