Podem s’obre a entrar al govern espanyol sense tenir-hi ministres

MadridL’únic acord que han expressat públicament el PSOE i Unides Podem de cara a l’eventual formació d’un govern de coalició a Espanya és que mantindran les negociacions amb discreció i en un segon pla fins a les eleccions municipals, autonòmiques i europees del dia 26. De moment, les dues parts estan complint amb la seva part del tracte i estan evitant airejar les seves diferències: en general, es poden resumir en el fet que la formació lila considera imprescindible que l’executiu estigui format pels dos partits, i els socialistes, majoritàriament, consideren que és millor un govern monocolor amb suports estables externs. Els contactes, però, són constants “a tots els nivells”, i avancen, segons va explicar dimarts la portaveu parlamentària d’Unides Podem, Irene Montero. Tant és així, que comencen a surar possibles cessions en el marc d’aquesta negociació: els liles estarien disposats a renunciar a tenir ministres en el nou executiu, si s’arriba a un acord per al programa de govern, i es fan departaments mixtos, amb membres dels dos partits a les segones files.

“No es tracta de veure qui ocupa les butaques”, va dir ahir Montero, després de recollir l’acta de diputada. “És un pla de govern complet que implica definir quin és el consell de ministres, definir quines són les estructures de cada ministeri, des dels secretaris d’estat fins a l’estructura, i per descomptat el pla de govern a nivell programàtic, és a dir, quines coses farem”, va afegir la número dos a la cambra baixa del partit, que obria la porta a la idea que els nomenaments del seu partit estiguessin a les segones files ministerials. Mentrestant, al PSOE comencen a augmentar les veus que no descarten una formació de govern de coalició amb els liles, perquè consideren que donaria més estabilitat que només amb les forces socialistes.

Aquesta aproximació tindria un inconvenient i un avantatge per a Podem. Sense ministres amb carnet del partit ho tindrien més difícil per presentar com a pròpies les iniciatives socials que pugui prendre el nou executiu, com ja va passar en l’anterior legislatura amb projectes clau que duien el seu segell, com la pujada del salari mínim a 900 euros. Però, en l’altre cantó de la balança, suposaria una entrada a tots els ministeris, o la majoria, i els donaria capacitat d’influència global. A més, permetria a Iglesias complir el seu objectiu de governar, en el qual ha dipositat bona part del seu capital polític.

Els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques i els pactes que hagin de fer els partits acabaran de decantar la balança.

Les negociacions entre els partits que ja han arribat pràcticament a l’estació final són les de la mesa del Congrés. La mateixa Montero va ser l’encarregada de pilotar-les pel seu partit, amb la portaveu del PSOE, Adriana Lastra, a l’altra banda de la taula. Totes dues, i després Lastra amb els responsables del PP i Ciutadans, van acordar una mesa amb majoria progressista i presidida per un diputat del PSOE, que deixaria fora tant els partits nacionalistes o independentistes com Vox. En concret, segons fonts dels dos partits, està pràcticament tancat un acord en el qual el PSOE tindria tres membres a la mesa, inclosa la presidència, mentre que els altres partits tindrien dos membres cadascun, entre vicepresidents i secretaris. Això asseguraria que Podem i el PSOE poguessin controlar la majoria, i tancaria la porta als vetos de la dreta que van marcar el final de la legislatura anterior.

El que encara no està tancat és el nom del president o presidenta de la cambra, tot i que la més ben ubicada és l’actual vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, que es convertiria en la segona autoritat de l’Estat, però quedaria fora de l’executiu, després d’algunes diferències amb l’equip més pròxim del president espanyol, especialment amb el seu cap de gabinet, Iván Redondo.