Bandera rupturista, ideologia en construcció: cinc receptes (i una picardia) per a l'èxit de Podem

L'equip de Pablo Iglesias ha dissenyat una estratègia que passa per arreplegar vots de protesta d'esquerres i també de dretes, amb l'objectiu d'assolir el poder a Espanya el 2015, mentre avala (sense liderar) la reivindicació catalana del dret a decidir

"Volem convertir la indignació ciutadana en canvi polític." Han passat tan sols 10 mesos des d'aquell agosarat missatge que Pablo Iglesias llançava al Teatre del Barri de Lavapiés de Madrid, en la presentació pública del seu llavors embrionari projecte polític. D'ençà d'aquell 17 de gener del 2014, l'èxit tronador d'aquest mediàtic professor de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid va situar Podem com la gran sorpresa de les eleccions europees del 25 de maig (5 escons) i, a hores d'ara, ja encapçala la intenció de vot a tot Espanya segons enquestes com la del baròmetre d'octubre del CIS o la recentment publicada pel diari 'El País'.

Amb ja més de 219.000 inscrits (superen el nombre d'afiliats del PSOE), més de 25.000 dels quals a Catalunya, Podem està en procés de convertir-se en el fenomen electoral més espectacular des del restabliment de la democràcia a l'estat espanyol. Quines són les receptes d'aquest escac sense precedents al sistema tradicional de partits?

La retòrica de la rebel·lió (a les urnes)

Podem es proposa aglutinar tot el vot de protesta que s'ha anat coent durant els últims anys de crisi, retallades socials, escàndols de corrupció i desafecció política. Emergeix com a aixopluc polític per als indignats que van fer-se sentir a través del moviment 15-M, que el 15 de maig del 2011 va sortir al carrer a expressar la seva repulsa cap a l'escleròtic funcionament de les institucions.

En l'esborrany de principis polítics aprovat pel partit a proposta de l'equip de Pablo Iglesias, hi apareix una referència al 15-M. Però, sobretot, el text està farcit de llenguatge rupturista contra "l'oligarquia", la "casta", les "elits" que piloten el "règim" actual. Podem es proposa fer caure per terra tot això, capgirar la correlació de forces. Però per assolir-ho no s'hi preveu altra cosa que una revolució democràtica, pacífica, ordenada, a les urnes.

Una nova marca per trencar amb la vella política

Els escrits de la formació i els discursos dels seus caps visibles estan farcits del llenguatge que habitualment utilitza l'esquerra radical. Els missatges que emeten miren de situar el debat públic al voltant de l'eix oligarquia versus "plebeus". No obstant això, defugen el fet de revestir-se de la simbologia que tradicionalment ha caracteritzat l'extrema esquerra. No parlen amb la terminologia clàssica en defensa de la classe obrera, sinó que recorren a formulacions més genèriques i s'erigeixen en altaveu de les classes castigades pels efectes de la crisi. Creen un nou emblema (el cercle), com a distintiu de la seva nova marca, i eviten les referències a l'imaginari socialista, comunista o anarquista (el color corporatiu és el lila).

L'onada renovadora de Podem crida a superar la "vella política", la que es posa al servei dels poders fàctics, la que encarnen PP i PSOE a l'Estat o CiU i PSC a Catalunya. Però també marca distàncies respecte d'altres opcions d'esquerres amb arrels més antigues, com ara IU. Tot i compartir bona part de l'ideari, el fet d'irrompre de sobte, sense cap connexió ni responsabilitat amb l'època actual de degradació i desprestigi del sistema, permet a Podem oferir-se com a alternativa encara sense cap màcula de gestió. Les expectatives de canvi que alimenta la nova marca s'incrementen proporcionalment a la seva insospitada escalada a les enquestes.

Vots de protesta, vinguin d'on vinguin

En el seu document de principis polítics, Podem denuncia l'intent de la "casta" d'encasellar-los "en una posició simbòlica d''extrema esquerra', ignorant la diversitat dels seus votants i simpatitzants". Pablo Iglesias va amb molta cura a l'hora de definir la ideologia del seu partit i es queixa dels qui s'entesten a caricaturitzar-lo com un fidel deixeble de chavisme veneçolà o a difondre per internet vídeos d'ell més jove proclamant-se comunista o bé cantant 'La Internacional' amb el puny alçat a dalt d'un escenari.

Amb aquest discurs prou contundent per presentar-se com a flagell dels poderosos i prou inconcret per no ser etiquetat dins de cap de les famílies ideològiques tradicionals, Iglesias ha vist com els partits a qui esgarrapa vots el titllen de "populista". Però el fet és que està aconseguint arreplegar suports a esquerra i a dreta. A l'Estat, no només mossega al PSOE i a IU, sinó també a un electorat del PP en estat de xoc per les constants sotragades als jutjats que pateixen els seus dirigents. A Catalunya, esgarrapa vots a PSC, ICV-EUiA i també a Ciutadans.

Carisma, oratòria i preparació: les virtuts d'un líder que 'ven' participació ciutadana

Els detractors de Podem des del flanc de l'esquerra el qualifiquen de "partit de laboratori", d'invent reeixit a partir d'una calculada estratègia de màrqueting polític, dissenyada per un nucli reduït de 'cervells', amb Iglesias al capdavant i amb gent jove i de pes, de la seva confiança, com el també professor Juan Carlos Monedero o l'analista Íñigo Errejón.

Iglesias, amb carisma i oratòria contrastada a programes de debat i tertúlies televisives, és el gran actiu de Podem i està cridat a ocupar a assumir el lideratge unipersonal des de la futura secretaria general del partit. A les paperetes de la formació a les eleccions europees ja hi apareixia el seu retrat, tot i que ell insisteix: "No sóc imprescindible, sóc un militant, no un mascle alfa".

Per donar contingut al corpus ideològic del partit, el 15 de setembre es va posar en marxa un procés d'"assemblea ciutadana" oberta a les aportacions de qui s'hi volgués implicar. D'aquí ja n'han nascut tres documents de principis (ètics, polítics i organitzatius), justament els proposats per l'equip d'Iglesias.

Acumular forces per assolir la Moncloa

"Estem davant d'un any decisiu per a la història d'Espanya, i en les diferents eleccions es dirimirà el poder polític i el rumb que prengui el país", adverteix el text polític promogut per Iglesias. La disjuntiva és: o el país queda en mans de la "minoria privilegiada" o passa a ser dirigit per les "majories socials" que pretén abanderar Podem. Davant d'aquest repte, la formació planteja un full de ruta estratègic selectiu: la prioritat són les eleccions generals de la tardor del 2015.

Abans vindran les municipals del maig, en què Iglesias renuncia a cremar-hi la marca. Hi veu el risc d'aconseguir nombroses alcaldies sense que en molts casos es pugui controlar el perfil dels seus candidats municipals, en un moment en què està desembarcant al partit gent de procedències molt diverses atrets pel vigor del projecte. Iglesias tampoc vol que els primers problemes de gestió municipal que pugui tenir Podem enterboleixin les seves expectatives per a les generals.

Per això, Podem s'integrarà en "candidatures d'unitat popular" a les municipals i sí que presentarà llistes pròpies per a les eleccions a 13 comunitats autònomes l'any que ve. Tot s'ha d'encarar com uns preparatius per al plat fort de les eleccions a les Corts, en què vol aprofitar la "descomposició política i moral de les elits tradicionals", en ple tsunami de casos de corrupció, abans que la "casta" reaccioni. De moment, les enquestes ja apunten a un esclat del bipartidisme: per primer cop des de l'enfonsament d'UCD, unes sigles diferents de les de PP (o AP) i PSOE poden guanyar uns comicis a Espanya.

Pel dret a decidir (sense fer excessiu soroll)

Un dels posicionaments més valents de Podem (de cara a l'opinió pública espanyola) és la seva defensa del dret a decidir dels catalans. Podem donava suport a la consulta del 9-N i avala ara, tot i que amb menys convenciment, el procés participatiu que impulsa el Govern d'Artur Mas. Pablo Iglesias ha dit que no voldria que Catalunya marxés d'Espanya, però assegura que estaria disposat a acceptar-ho si així ho voten els catalans. Per això recomana "esperar" primer un canvi a la Moncloa que faciliti l'exercici de l'autodeterminació.

Podem es posiciona pel dret a decidir de Catalunya, hi creu (tot i que internament no hi ha unanimitat) però també entén que no pot enarborar aquesta bandera sense témer un càstig en les seves expectatives electorals a tot Espanya. En el procés català, Podem actuarà amb picardia. No s'oposa a un procés també rupturista empeltat en fonaments nítidament democràtics. Però procurarà no aparèixer mai en primer pla a la foto. El seu objectiu: agafar les regnes del govern espanyol a finals del 2015.

Més continguts de