MADRIDPer si encara no ho tenia clar, Carlos Dívar Blanco (Màlaga, 1941) va constatar ahir fins a quin punt incomoda les altes esferes de l'Estat, des de la monarquia fins als poders legislatiu, executiu i judicial. La commemoració del bicentenari del Tribunal Suprem, que ell feia mesos que estava preparant, pot ser el seu últim gran acte públic a la capital espanyola com a president de la institució i del Consell General del Poder Judicial. A la sortida de l'esdeveniment, després d'acompanyar el príncep Felip al cotxe, Dívar es va trobar de cara la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que encara no havia marxat. Ella s'hi va atansar sense perdre el somriure d'orella a orella: "President, molts ànims en aquest moment de tribulació. Segur que al final tot s'aclareix", li va dir. Sonava a un adéu sense miraments. Sempre reservat, amb una mirada entre freda i espantada, l'encara quarta autoritat de l'Estat es va limitar a assentir lleugerament amb el cap. Però se'l notava molest.
Si Dívar ha optat per no fer oficial fins a aquesta setmana la seva renúncia al càrrec ha estat, precisament, per poder presidir aquest acte: 20 minuts justos de discursos d'ell i de l'hereu de la corona espanyola i una recepció posterior que es va convertir en un veritable calvari per a qui, presumptament, ha fet un mal ús dels diners públics en els seus caps de setmana de descans a Marbella. Un mal ús o un ús, com a mínim, gens ètic en plena crisi. Durant l'estona que va durar el còctel es va aferrar al príncep i era evident que les persones que s'adreçaven a ell ho feien en comptagotes i per cortesia institucional. D'altres, com l'exfiscal general de l'Estat Cándido Conde-Pumpido, s'hi acostaven resignats, com qui acompanya en el dol. El president del CGPJ es limitava a dir que està "bé" i "serè". Ni el príncep ni la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ni el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, es van mostrar afectuosos amb Dívar, com a mínim en públic i malgrat el suport que fins ara li donava el PP.
Debilitar el poder judicial
Encarar el tràngol d'ahir no era senzill després que la majoria del CGPJ fes palès dissabte que havia perdut la confiança en ell. Per acabar-ho d'adobar, l'absència del rei Joan Carles, de viatge a l'Aràbia Saudita, va posar en relleu la solitud d'un home que va arribar al càrrec perquè estava ben vist pel PSOE i pel PP. Ara els dos partits se n'allunyen. Només calia veure la poca convicció aplaudint el seu discurs de la vicepresidenta del Congrés, Celia Villalobos.
En la intervenció, Dívar va esquivar les referències directes a la polèmica però va deixar un avís, a pocs dies de la seva dimissió: "El poder judicial compleix i ha de complir la seva missió de controlar els poders públics. Per tant, un estat que debiliti la posició institucional del poder judicial dificulta o fa inexistent l'estat de dret". De profundes creences religioses, està convençut que no ha comès cap irregularitat, malgrat els viatges a Marbella i els hotels de luxe. En una entrevista a El Mundo publicada ahir reiterava: "No tinc ni la més mínima consciència d'haver comès cap infracció ni d'haver-me apartat per res de les normes". Segons diu, s'ha "orquestrat una campanya [contra ell] que sobrepassa tots els límits de la lògica", en una referència implícita a les informacions que s'han publicat últimament i que apunten a una hipotètica relació afectiva amb una persona del seu equip de seguretat amb qui hauria compartit els dies de descans.
En un discurs molt breu, el príncep Felip va destacar la "importància fonamental del Tribunal Suprem" i va instar a "reflexionar" sobre la institució, nascuda de les Corts de Cadis del 1812.
Absències progressistes
Més enllà de les conspiracions que denuncia el president del CGPJ, és evident la tensió interna en el màxim òrgan de govern dels jutges. El vocal que va destapar les presumptes irregularitats, José Manuel Gómez Benítez, i la també progressista Margarita Robles no van anar a la cerimònia. Altres membres es van limitar a fer acte de presència només a la part solemne. Durant la recepció, la resta es van quedar a l'extrem oposat de Dívar a la gran sala en què els cambrers oferien begudes i pernil als assistents.
L'oposició va tornar a demanar la seva renúncia. El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va dir que la "situació és insostenible" i que n'espera la "dimissió". L'exvicepresident mesura les paraules perquè sap que el president del Suprem ho és gràcies a la seva excompanya de gabinet, María Teresa Fernández de la Vega. El coordinador general d'IU, Cayo Lara va lamentar que Dívar no hagi plegat abans i hagi aparegut com un "suposat xoriço".
Durant l'acte, dins de l'alt tribunal, se sentia la sorollosa protesta que un grup de funcionaris de justícia feien a fora al carrer. Ahir no va ser un bon dia per a Carlos Dívar.
