El pols final: i ara què?

1. La Generalitat té a l’abast totes les eines per convocar amb garanties el referèndum? 2. Fins on creu que estarà disposat a arribar l’Estat per frenar el referèndum?

“El conflicte no és la convocatòria, és la celebració”

Gemma Calvet, advocada

1. Per convocar amb garanties i en plena legalitat, sí. El terreny conflictiu es produeix a l’hora de dur-lo a terme. Si hi ha una hostilitat i una oposició flagrant de l’Estat a la seva celebració, és molt difícil superar els obstacles.

2. Fins ara s’ha arribat molt lluny en la repressió judicial i es poden produir més reaccions d‘hostilitat jurídica. Si hi ha una ofensiva d‘impediment, hi haurà una col·lisió entre la seva interpretació restrictiva de la legalitat constitucional i la plena legalitat democràtica que acompanya la convocatòria i la celebració del referèndum.

"L’Estat aplicarà la mínima coerció possible"

Lluís Orriols, politòleg

1. Rotundament, no té totes les eines. La Generalitat té capacitat legislativa, però hi ha altres actors amb poder de veto que estan clarament amb una actitud hostil. La capacitat de veto de l’Estat no la poden controlar les forces sobiranistes.

2. L’Estat ha optat per posar com a prioritat la integritat nacional per sobre de l’acomodament d’altres sensibilitats nacionals i de principis democràtics com que la ciutadania s’expressi. És probable que aposti fort per complir-ho, i caldrà veure si activarà mecanismes de força. Crec que no arribarà tan lluny i que intentarà evitar la vulneració de la sobirania nacional amb la mínima coerció possible. Té prou ressorts per bloquejar el Procés sense arribar a l’extrem d’anul·lar l’autonomia.

"La reforma del TC dona més eines per actuar"

Gemma Ubasart, professora de Ciència Política

1. Un referèndum, perquè sigui un referèndum, ha de tenir unes garanties i un reconeixement. Caldrà esperar que el vicepresident Junqueras expliqui la logística, el cens, la seguretat dels funcionaris i dels ciutadans perquè puguin exercir el dret a vot.

2. L’Estat pot actuar quan hi hagi signada la convocatòria. El ventall d’eines és limitat: aplicar l’article 155 i suspendre competències, inhabilitar càrrecs o acusar-los d’un delicte de secessió. Fins ara han judicialitzat un problema que és polític. La reforma del TC dona a l’organisme més instruments per actuar. Cap dels dos governs té un pla B ni un pla definit sobre com actuarà; dependrà del que faci l’altre.

"No hi ha complicitat de bona part dels municipis"

Marc Murtra, MBA enginyer industrial

1. No té l’estructura legal, ni els sistemes logístics, ni els funcionaris, ni la complicitat d’una part important dels municipis per fer-lo, sobretot en ciutats de l’àrea metropolitana. Si Colau té una actitud passiva a Barcelona, ja n’hi ha prou perquè no hi hagi un referèndum amb garanties. Als funcionaris no els veig arriscant la seva seguretat laboral amb una actuació il·legal.

2. Seran prudents, no m’imagino un enfrontament directe. Advertint persones, funcionaris o empreses perquè no vagin en contra de l’estat de dret crec que ja n’hi haurà prou. Actuarà amb intel·ligència, evitant una actuació contundent. No preveig ni desitjo tampoc una suspensió de l’autonomia.

"Els elements tàctics no es poden ajornar més"

Rafel Nadal, escriptor

1. Sense la participació del no es fa difícil pensar que hi haurà prou debat. Els elements tàctics que s’ha guardat el Govern ja no es poden ajornar més, perquè se’ls pot girar en contra i passar de l’astúcia a l’entrebanc. Ara ja no està justificat que no s’expliquin. Hem arribat al límit perquè quan es convoqui hi haurà poc temps per mobilitzar la gent.

2. Pot arribar on vulgui. Hi haurà un debat constant entre la voluntat de Rajoy, molt menys dura del que la gent pensa, que és la via judicial, amb inhabilitacions i sense grans fotografies, i l’entorn mediàtic i del partit, que pressionaran perquè prengui decisions molt radicals, que serien un fracàs.

"L’Estat anirà posant en crisi les garanties"

Laia Bonet, professora de dret administratiu

1. Tinc dubtes que sigui possible assolir tant l’objectiu de votar com el d’implementar el resultat. La igualtat en què es planteja la batalla de governs no és tal, ni en eines ni en poder. L’Estat té eines més incisives per impedir les dues coses: malgrat que es convoqui, que es pugui celebrar; i malgrat que es pugui celebrar, que el resultat s’implementi.

2. Les eines econòmiques són molt importants i les implementarà per evitar l’escenari de la votació. L’eventual ús de l’article 155 és una gran incògnita, però hi ha l’opció de prendre la direcció dels cossos policials per evitar l’obertura de col·legis. La utilització per part de l’Estat de les seves eines posarà en crisi les garanties del referèndum. Aleshores, el Govern haurà d’avaluar si té sentit continuar.

"L’Estat intentarà frenar la votació amb nous mitjans"

Julià de Jòdar, escriptor

1. La Generalitat té tantes eines com sàpiga crear i utilitzar, i ha de dotar-les de totes les garanties per celebrar un referèndum que retorni al poble la sobirania. Cal esperar que els organismes que malden per vigilar l’acompliment de l’exercici de la democràcia sàpiguen reconèixer i tutelar la decisió exemplar del govern d’una nació que vol autodeterminar-se pacíficament.

2. L’Estat disposa de totes les eines que li permet el seu ordenament jurídic per intentar reprimir la ferma resolució democràtica de la Generalitat, que vol donar la paraula al poble. El govern espanyol ho farà amb nous mitjans, procediments i vies, però amb la mateixa ceguesa i manca de sentit històric que ha demostrat fins ara.

"No crec que l’Estat arribi a la força física"

Núria Bosch, catedràtica d'economia

1. Es pot intentar fer, però diríem que una mica coixos. No tenim les eines que té un estat. Aniria bé un cert vistiplau per part de la comunitat internacional, no de manera oficial però sí oficiosa, per legitimar-lo.

2. No crec que arribi a frenar-lo amb la força física. Penso que l’Estat ha entès que a nivell internacional li suposaria una mala imatge, i últimament ho està cuidant una mica més. Anirà posant bastons a les rodes utilitzant els tribunals. Mirarà d’espantar els funcionaris i la població dient que això no porta enlloc. Impedir-ho físicament, s’ho pensarà dues vegades.

"Si extremen les mesures repressives es decantarà la voluntat dels escèptics"

Joan M. Tresserras, professor de comunicació de la UAB

1. Taxativament sí, tot i que no són les que voldríem tenir. La Generalitat farà valer les eines que té i, malgrat l’obstrucció de l’Estat, té prou instruments per fer el referèndum amb garanties democràtiques. Esclar que si els tinguéssim generosament cedits, seria escrupulosament democràtic, però no hi ha un únic procediment canònic.

2. L’Estat ha optat per la via de l’obstrucció a partir de l’ordenament jurídic, condicionant-lo des de fa molt temps i buscant totes les formes possibles. Ha de mesurar què fa de cara a la població catalana, com vol tractar el Procés de cara a la població espanyola i la imatge internacional que vol donar. Si extrema les mesures repressives, acabarà decantant la voluntat de molta gent escèptica amb el referèndum.

"L’estratègia serà la de dividir per vèncer"

Carles Boix, professor de Ciències Polítiques de Princeton

1. Sí, un cop hagi aprovat la llei de transitorietat. La manca de garanties només pot venir d’accions de l’estat espanyol per impedir un desplegament complet de tota l’estructura per fer el referèndum.

2. L’estratègia més probable serà la de dividir per vèncer. Almenys en una primera fase, l’Estat no tirarà pel dret i tancarà o intervindrà la Generalitat. Es concentrarà a amenaçar individualment els responsables de la convocatòria i de la realització del referèndum (des dels polítics i els funcionaris fins als interventors) amb conseqüències en la seva vida professional. Aquí veurem fins a quin punt això funciona per desarticular la convocatòria. Si no els surt bé, aleshores poden arribar a la intervenció institucional, via la llei de seguretat nacional.

Més continguts de