ELS COMPTES DEL 2017
Política 01/12/2016

Uns pressupostos sense consens social

Entitats socials i sindicats demanen apujar els impostos a les rendes altes i més esforç en educació

Laia Vicens
4 min
Uns pressupostos sense consens social

BarcelonaQuan el conseller d’Economia, Oriol Junqueras, va presentar dimarts els pressupostos per al 2017 va insistir que eren els “més socials de la història”. Tot i augmentar la despesa social en relació als del 2015, les entitats del tercer sector i els sindicats denuncien que són insuficients per fer front a les problemàtiques socials del país. I encara que eviten mullar-se políticament sobre si cal aprovar els pressupostos o no, sí que demanen que en els debats en comissió al Parlament els partits hi introdueixin millores, sobretot de caràcter social, perquè els comptes generin més consens. Des del món empresarial també els critiquen, però per un argument radicalment contrari: avisen que apujar els impostos allunya les inversions.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Carlos Macías

“En relació a les polítiques d’habitatge, els pressupostos són insuficients. La llei catalana d’habitatge diu que d’aquí 20 anys el parc públic ha de representar el 15% del total. Avui dia, els pisos públics són només l’1% del total, i ja han passat deu anys des de l’entrada en vigor de la normativa, però els pressupostos no garanteixen que aquest percentatge pugi. A més, en els països del nostre entorn, la partida pressupostària d’habitatge suposa l’1,5% del PIB, però els pressupostos del Govern només destinen 64 milions en matèria d’habitatge, amb els quals no es pot pagar el mig milió d’habitatges que caldria garantir. Si Catalunya es volgués assimilar a Europa, la partida pressupostària hauria d’estar al voltant dels 3.200 milions d’euros. Estem molt lluny: el capítol per a habitatge s’ha d’ampliar o, com a mínim, justificar com el Govern complirà amb la legislació vigent dedicant-hi 64 milions d’euros. Quan tramitàvem la llei 24/2015 [sobre pobresa energètica, suspesa pel TC], el conseller Santi Vila ens va dir que calien 800 milions d’euros per garantir-la. No podem estar fent sempre mesures d’emergència, sinó que calen reformes estructurals”.

Joan Carles Gallego

“Els pressupostos que dimarts va presentar el Govern no acaben de donar la resposta necessària per impulsar la creació d’ocupació, recuperar les condicions laborals dels treballadors públics i dotar de més dinamisme l’economia. Els principals problemes són que no es dedica cap partida a la renda garantida de ciutadania, no es reverteix el deute amb els treballadors públics i la despesa social es manté molt lluny dels nivells del 2010. En ensenyament, la proposta del Govern no permetrà abordar l’increment del nombre d’alumnes i la reposició dels mestres que es jubilen; i en salut, no es posa remei a les llistes d’espera ni a la dependència. Per això, cal que en el debat parlamentari s’incrementin els ingressos, gravant més les rendes altes a través de l’impost de successions, l’IPRF i l’impost de patrimoni. Són petits retocs legals que permetrien apujar els ingressos. Només cal voluntat política”.

Oriol Illa

“Els 1.170 milions d’augment de la despesa social són una bona notícia, però l’important no és la quantitat, sinó l’impacte que tindran sobre les persones. En una situació de creixement econòmic, però amb més de 300.000 persones en atur de llarga durada i més de 100.000 llars sense ingressos, els pressupostos han de ser un instrument per disminuir la desigualtat, i això no només es fa amb partides pressupostàries sinó amb polítiques pressupostàries. Per exemple, fomentant les microdonacions a entitats socials, fent deduccions del 100% en el tram autonòmic per a aquelles que siguin d’entre 100 i 150 euros. No ens serveixen qualsevol pressupostos, sinó que volem que es debatin al Parlament, s’enforteixin les polítiques socials i s’arribi a un acord, perquè sense pressupostos, no hi haurà noves partides socials”.

Ramon Font

“Als pressupostos els falta molt per poder ser uns pressupostos d’educació com cal. Hi destinen un 2,07% del PIB, quan la llei d’educació de Catalunya (LEC) diu que el pressupost destinat a educació ha de ser del 6%, i les nostres reclamacions de mínims, que es podrien cobrir amb 80 milions d’euros més, no queden recollides. Demanem contractar almenys 6.000 docents per poder reduir l’horari lectiu i tornar a situar la qualitat a un nivell similar al que hi havia abans de les retallades. Ara no són uns bons pressupostos. I si el Govern no fa moviments i el Parlament no hi aprova canvis en la línia que demanem, ens plantejarem convocar una vaga en plena tramitació dels pressupostos”.

Salvador Guillermo

“Ens preocupa la creativitat impositiva dels pressupostos. Moltes vegades, malgrat que aquestes iniciatives no tenen un gran recorregut en termes recaptatoris [els nous impostos permetran recaptar 180 milions d’euros anuals], creen inquietud a les empreses, que volen estabilitat i previsibilitat.

De fet, els canvis en matèria fiscal poden desincentivar les inversions empresarials a llarg termini. Situar Catalunya a la part alta impositiva no és la millor targeta de visita i no ajuda a atreure inversions. Per això, no s’han de continuar generant noves figures tributàries per fer caixa. Si generem ocupació, moltes de les accions adreçades a la política social deixaran de tenir sentit. La millor política social que es pot fer és que la gent tingui feina, i que sigui de qualitat”.

Josep Maria Puig

“No representen cap cop de timó ni cap punt d’inflexió, sinó que són una petita variació respecte dels pressupostos del 2015. Ens sembla intolerable que, tot i que ens diuen que els professionals som els que hem mantingut el sistema a pesar de les retallades, es mantingui la falta de reconeixement de l’esforç dels professionals. Tenir aquests pressupostos o la pròrroga dels del 2016 és decidir entre una cosa dolenta o una de molt dolenta: una pròrroga seria un desastre i una falta de compromís polític, però en el tràmit parlamentari cal introduir millores: solucionar el debat de les carreres professionals per premiar l’esforç dels que aporten més valor afegit investigant i publicant informes, i garantir el pagament total dels objectius, i no com fins ara, que només cobrem el 50% tot i que assolim el 100% dels objectius. Ja hem advertit del perill que, en pocs anys, els millors professionals marxin a algun país on se’ls tracti millor”.

stats