El preu de guanyar Madrid

El dilema que afronta Pablo Casado en aquestes eleccions és diabòlic. Si Ayuso arrasa es veurà obligat a seguir la seva línia de confrontació amb el PSOE i a anar de bracet de Vox. Si la dreta no suma (cosa improbable), el PP perdrà el seu principal altaveu per fer d’oposició. En qualsevol dels dos casos, les possibilitats a curt i mitjà termini de tornar a la Moncloa s’esvairan per als populars.

La raó és que la radicalització i l’estil trumpista d’Ayuso pot funcionar a Madrid, que és un ecosistema concret, però no a la resta de l’Estat. L’hegemonia política i social que els populars han anat construint al llarg de les últimes dècades a la capital de l’Estat no té parió. A les Balears i al País Valencià, per posar-ne dos exemples pròxims, es va esvair tan bon punt la corrupció es va fer insuportable. Però a Madrid no. Madrid és immune a la corrupció perquè ha construït una identitat ideològica dretana amb rivets populistes molt forta. Més forta que les xifres de morts a les residències, per cert.

Per això el preu de guanyar Madrid és molt alt per a Casado. Li impedeix regenerar el partit i centrar-lo. I el condemna a viure amb l’alè de Vox al clatell i enfrontat a la resta de l’arc parlamentari.