CRISI SOCIALISTA

Les primàries del PSOE fracturen el PSPV

L’aposta de Ximo Puig i la direcció per Susana Díaz provoca noves turbulències internes al partit

Després de dos dècades (1995-2015) de desfetes electorals, omnipresència de gestores, congressos fratricides i pèrdua de representativitat social, ara fa quasi dos anys el PSPV obria un parèntesi per oblidar tant de patiment i fruir per uns instants: el Palau de la Generalitat els esperava per hostatjar-los. Els dirigents socialistes veien en l’horitzó un partit unit, il·lusionat i, cosa més difícil, capaç de connectar amb les noves generacions i gestar un relleu intern. Quasi dos anys després, aquests somnis s’han trencat.

El PSPV no ha sigut capaç de percebre’s com un col·lectiu, tan sols com una part del PSOE, i el debat a Ferraz ha afeblit els seus fonaments. Especialment il·lustratius van ser tres episodis. En el primer, després que Ximo Puig donés suport al relleu de Pedro Sánchez i validés la creació d’una gestora, l’agrupació socialista d’Oliva (la Safor), va demanar per unanimitat la seva dimissió. Dues setmanes després, l’agrupació socialista de Torrent (Horta Sud) penjava cap per avall el retrat de Felipe González. Els militants pretenien imitar la posició en què continua estant el quadre de Felip V al Museu de Xàtiva i, així, mostrar el seu rebuig a la figura de l’expresident espanyol. El tercer episodi va consistir en la tria de Xirivella (Horta Sud) per a l’inici de la campanya de Sánchez, que vol aglutinar el suport de les bases contra la cúpula que el va destronar.

Majoria de la cúpula per a Díaz

L’última etapa de l’erosionador debat intern del PSPV ha sigut la visibilització de les preferències de la majoria dels dirigents i l’intercanvi de retrets. Per un costat hi ha Ximo Puig, que manté una sòlida aliança amb Susana Díaz, en una col·laboració que li garanteix influència en el PSOE. A favor de la líder andalusa també hi ha altres pesos pesants, entre els quals destaca Alfred Boix, vice secretari general i d’organització. A més, són favorables a Díaz algunes de les promeses del partit com Zulima Pérez, secretària autonòmica de transparència, i Maria Such, directora general de l’Institut Valencià de la Dona. També dona suport a la dirigent andalusa la primera tinent d’alcalde de València, Sandra Gómez, tot i que, en aquest cas, no ho ha fet públic. Per últim, un altre destacat partidari de Díaz és el jove valor del PSPV José Muñoz, portaveu adjunt a les Corts i actual membre de la gestora del PSOE. En aquests moments, i fruit de la seva pertinença a l’òrgan que ha d’arbitrar el procés de primàries, Muñoz manté en públic una actitud equidistant. Abans de la seva designació a la gestora, va donar suport a Puig en el seu posicionament en contra de Pedro Sánchez.

Suports de Sánchez

Al bàndol de l’ex secretari general, més enllà de la preferència de les bases, destaquen l’actual portaveu a les Corts, Manolo Mata, un dels millors oradors de la formació però a qui la seva pertinença al vessant més esquerrà del partit li ha barrat el pas a responsabilitats superiors, i l’exdiputat al Parlament valencià i europeu Andrés Perelló, de paraula vehement i principis ortodoxos. D’adscripció més complexa de desxifrar és José Luis Ábalos, autèntic supervivent de la política valenciana i actual diputat al Congrés.

Joan Lerma amb Patxi López

Pel que fa als partidaris del tercer candidat, Patxi López, aquests han patit l’eclipsi de la bipolarització del debat entre els seguidors de Díaz i Sánchez. Així i tot, el dirigent basc ha aconseguit que l’expresident de la Generalitat Valenciana i actual senador, Joan Lerma, apadrini la seva recollida d’avals a la ciutat de València.

Acabat el congrés federal, el PSPV haurà de tornar a dedicar bona part dels seus esforços a recompondre internament el partit i unir la militància. Si no ho fes, s’arriscaria a un creixement electoral de Compromís en les eleccions autonòmiques del 2019 que, en cas de superar el PSPV, reclamaria la presidència per a Mónica Oltra.