La primera derrota orgànica de Toni Cantó
Els crítics amb el líder de Ciutadans al País Valencià li planten cara a la Diputació d’Alacant
ValènciaLa nit del 28 d’abril Ciutadans era una festa al País Valencià. La formació ascendia del quart al tercer lloc pel que fa als resultats electorals i es col·locava a tan sols un escó dels populars, cinc per sobre dels que havien obtingut en els comicis del 2015. La celebració no era completa, però, perquè els resultats permetien revalidar l’acord entre les esquerres. L’èxit a les urnes avalava Toni Cantó, el candidat de Cs a la Generalitat, per consolidar-se com el líder del partit al territori. Setmanes abans el cap de llista es veia amb prou força per purgar dirigents rellevants com Emilio Argüeso, secretari d’organització, que havia de ser el seu número dos i ha acabat de senador per designació autonòmica.
Però, més enllà dels bons números autonòmics, també els agres resultats municipals a la ciutat de València van reforçar el lideratge de Cantó en detriment de l’alcaldable de la formació, Fernando Giner, a qui va arrabassar el càrrec de portaveu a les Corts Valencianes.
La consolidació del seu poder dins el partit va generar discrepàncies dins l’aparell orgànic taronja. Unes desavinences que van evidenciar-se des de l’inici de les negociacions per conformar govern a la comunitat, ja que el comitè regional de pactes va endarrerir la selecció dels seus membres per les aspiracions de diversos dirigents de formar-hi part.
En aquest pols, l’Ajuntament i la Diputació d’Alacant són dos dels principals camps de batalla i Cantó va tornar a vèncer Argüeso. La direcció regional del partit va decidir no incloure en l’equip de l’ens supramunicipal Mari Carmen Sánchez, vicealcaldessa d’Alacant i afí a Argüeso. En el seu lloc, els dos diputats escollits van ser Javier Gutiérrez, pròxim al secretari d’organització, i Julia Parra, triada per Cantó. En aquest punt, segons va informar El Mundo, s’escenificaria una altra disputa amb l’intent de substituir Parra pel número tres del consistori alacantí, Antonio Manresa. Cantó, que va haver d’intervenir, va sumar-se una altra victòria.
L’últim round va arribar fa dues setmanes amb la llista que Cantó va presentar sobre els nou assessors triats per a la Diputació d’Alacant abans de marxar de vacances. Però els diputats autonòmics Gutiérrez i Parra van lliurar una nova llista amb alguns canvis: els noms de José Ángel Guerrero, Noelia Pomares i Carlota Woodward van ser substituïts pels de David Ivars, Manuel Molina i Pilar Muñoz.
Alacant com a camp de batalla
“No hi ha cap confrontació”, insisteixen des del partit, però, segons apunten algunes fonts, aquest fet hauria provocat malestar entre els afins de Cantó, que, segons AlicantePlaza, hauria intentat sense èxit que l’aparell de Madrid hi intercedís. Al seu torn, des de la Diputació d’Alacant informen que la llista “ja està tramitada”. I, mentrestant, el sector crític -encapçalat per Argüeso- feia una demostració de força dimarts a la tarda en un acte amb militants i càrrecs del partit després d’haver aconseguit el que ha sigut la primera batalla perduda d’un líder, fins ara, indiscutible.
