EL PAÍS QUE VOLEM ARA (3): FUTUR
Política 11/09/2012

Què passaria amb l'espai mediàtic castellà?: El principal debat: mantenir o no televisió en espanyol

La Generalitat podria bloquejar els canals que arriben per les ones, però no per satèl·lit o internet

àlex Gutiérrez M.
3 min
La Generalitat negociaria amb les televisions espanyoles l'emissió aquí.

El panorama mediàtic a Catalunya és, en bona part, resultat de la seva pertinença a l'Estat: l'últim Estatut va intentar, per exemple, arrogar-se competències en gestió de l'espai radioelèctric, que van ser ribotades en la tramitació de la llei al Congrés. En una situació d'hipotètica independència, sorgeixen uns quants interrogants sobre com s'articularia l'encaix entre el sistema mediàtic propi i l'espanyol.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les privades espanyoles podrien emetre?

Seria una decisió política que correspondria a la Generalitat, ja que l'espai radioelèctric passaria a estar gestionat íntegrament per Catalunya. Les opinions són, per tant, diverses. El periodista Vicent Partal, per exemple, considera: "Com passa en tots els països, la República hauria de negociar de cap i de nou amb les empreses privades, i l'emissió en català hauria de ser una de les condicions. Podrien obrir cadenes catalanes amb un perfil semblant". Eduard Voltas, professor de periodisme a la URL, creu que caldria ser més flexible: "No és realista pensar en l'obertura de quatre o cinc privades d'àmbit estrictament català, el mercat publicitari no ho aguantaria. Jo apostaria per mantenir les emissions de les privades espanyoles condicionant la llicència a una sèrie d'exigències industrials (per exemple, obertura de centres de producció a Catalunya amb un mínim d'hores de desconnexió) i lingüístiques (per exemple, emetre les pel·lícules i sèries estrangeres només en català)".

Les cadenes espanyoles podrien arribar, en tot cas, com a oferta per cable, satèl·lit o internet, i aleshores no haurien de sotmetre's a les limitacions de llengua o continguts imposades per la Generalitat.

Catalunya té les infraestructures que calen per ser independent?

El professor Miquel de Moragas, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), valora: "Si ens referim a les telecomunicacions, les infraestructures són autosuficients però insuficients. En els pròxims anys caldrà afrontar la plena digitalització del sistema de comunicació a tot el territori, i això seria més viable amb un sistema de finançament adequat". No és només qüestió d'estructures físiques. "Caldria també una política nacional de protecció i promoció de la producció de continguts, per a consum propi i per a la projecció internacional", explica De Moragas.

Què passaria amb TVE?

Hi hauria un trencament que afectaria les dues parts: en principi, Catalunya es quedaria sense un dels seus quatre canals més vistos. Però també TVE perdria, previsiblement, bona part del seu pressupost, si no comptés amb els impostos dels catalans. Un cas anàleg es podria trobar en la plausible independència escocesa. El primer ministre, Alex Salmond, ha explicitat que partiria peres amb la BBC. Això vol dir que la corporació perdria uns 320 milions de lliures del pressupost (que frega els 3,5 milions), tot i que també s'estalviaria uns 100 milions, corresponents a les despeses pels serveis específics que presta a Escòcia. La televisió pública del Regne Unit es finança amb un cànon de 147,50 lliures per llar. Això sí: com que la BBC és una gran productora de continguts, la ràdio pública escocesa acabaria pagant per poder emetre alguns dels programes d'èxit. Aquesta fórmula, aplicada a Catalunya, afectaria algunes de les sèries de la pública, tot i que aleshores es podria decidir emetre-les com a mínim, o només, en català. També es posaria en joc el futur dels 600 treballadors que té actualment el centre de Sant Cugat de TVE.

Seria més fàcil tenir un espai únic per al català?

Tot i que aquesta discussió s'ha atribuït a problemes de disponibilitat de l'espai radioelèctric, en realitat, el principal impediment és de caire polític, amb el PP blocant sistemàticament qualsevol possibilitat que les emissores en català es puguin veure simultàniament al Principat, les Illes i el País Valencià. Un procés d'independència no canviaria, a priori, aquest terreny de joc, ja que per poder emetre TV3 fora de Catalunya caldria l'aquiescència del govern autonòmic corresponent.

Què passaria amb les productores?

Al sector li costa pronunciar-se públicament sobre aquest tema, perquè hi ha moltes sensibilitats diferents i vincles diversos amb el mercat espanyol. Alguns productors són del parer que treballar per al mercat audiovisual espanyol seria més difícil, mentre que d'altres ho veuen més com una oportunitat, si hi hagués el suport administratiu per treballar mirant cap a Europa.

stats