El marcatge del TC a Forcadell centra un seminari del Govern sobre els nous poders del tribunal

BarcelonaLa imatge d'un secretari judicial entregant en mà a Carme Forcadell un advertiment del Tribunal Constitucional s'ha convertit en una escena habitual de la política catalana. I no només a la presidenta del Parlament sinó també als membres del Govern i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El TC doncs s'ha convertit en el missatger de La Moncloa a l'hora d'avisar del que pot fer i el que no pot fer el Parlament en relació del procés d'independència i el procurador d'informació de la Fiscalia que ha acabat querellant-se contra membres del Paralment. Precisament el paper del Constitucional en el procés sobiranista ha centrat un seminari del Govern sobre la reforma de la llei del tribunal que li atorga la capacitat de suspendre polítics i posar multes.

El col·loqui -moderat pel president de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Carles Viver Pi Sunyer, i on han participat l'exmembre del Consell de Garanties Enric Fossas i el professor de dret administratiu i constitucional Xabier Arzoz- ha posat sobre la taula que s'hagin de complir les sentències del TC no és una excepció Europa i que pot tenir cabuda a la Constitució. Ara bé, el que no és normal és que sigui el propi tribunal -com és el cas d'Espanya- qui les faci complir.

L'encarregat d'obrir la veda, i que ha suscitat debat entre els presents ha estat Fossas. Malgrat l'opinió del Consell de Garanties Estatutàries -que va assegurar en el seu dictamen que la reforma no té cabuda a la carta magna-, Fossas ha defensat que tot i no ser una reforma "oportuna" no és inconstitucional.

Per a Fossas, el problema no es troba en la capacitat del tribunal de fer complir les seves pròpies sentències sinó en la potestat que té el govern espanyol de demanar la suspensió immediata de les normes autonòmiques. I és aquí, a parer seu, on rau el problema que es va generar arran de la suspensió de la consulta del 9 de novembre. "És l'incompliment de la suspensió [cautelar]", ha assenyalat, afegint que en aquests casos el TC tampoc entra en el fons de l'assumpte. També ha defensat que fins ara el TC no ha utilitzat les seves noves prerrogatives per actuar contra Forcadell i els membres de la Mesa.

Sense entrar en si el TC és qui ha d'executar o no les seves pròpies sentències, l'exlletrat del Parlament Joan Vintró ha pres la paraula per assenyalar que la qüestió és la doctrina que s'estableix quan el Constitucional entra a controlar "jurídicament un acte que no és jurídic sinó polític". A parer seu, l'origen del problema és que el Constitucional admetés a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat contra la declaració de sobirania del Parlament del 23 de gener de 2013, en què es declarava Catalunya com a subjecte polític amb capacitat d'exercir el dret a l'autodeterminació. També la declaració de ruptura del 9 de novembre de 2015 que declarava "deslegitimat" el Tribunal Constitucional.

"S'ha entrat a analitzar jurídicament actes polítics", ha dit Vintró, afegint que arran de les sentències sobre aquestes declaracions polítiques -declarades inconstitucionals- es vol "impedir" el debat parlamentari. Amb ell hi ha coincidit la directora general de serveis consultius de la Generalitat, Dolors Feliu, que ha opinat que el TC, en el cas de la Mesa del Parlament, s'està coartant la discussió entre els diputats des del moment que els membres de la Mesa estan avisats que no poden tramitar res que tingui a veure amb el procés de desconnexió.

Una de les expectatives del seminari era el president de l'IEA i exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi Sunyer. El que ara és un dels artífexs de la desconnexió ha pres la paraula per remarcar la vessant política de la reforma de la llei del TC: ha recordat que en l'argumentació que el govern espanyol va enviar a la comissió de Venècia s'admetia que la reforma era per afrontar el procés català, sobretot arran del 9 de novembre en què la Generalitat no va aturar la votació sobre la independència tot i la suspensió del Constitucional. El president de l'IEA ha vingut a dir que la "pràctica també ajuda a veure com es concreten els debats doctrinals" i que en el cas espanyol es pot dir que s'ha "corroborat" el caràcter "sancionador" de la reforma del TC.

El cas alemany i austríac

Al seu torn, Xabier Arzoz ha constatat, tal com ja va fer la comissió de Venècia, que els poders l'execució de sentències dels tribunals constitucionals és quelcom que entra en els estàndards europeus però a través de procediments i actors diferents. "No hi ha estàndard comú", ha asseverat tal com ja especificava la comissió de Venècia. Ara bé, també ha coincidit en assenyalar que el que no és normal, ni per la pròpia jurisprudència del Tribunal Constitucional abans de la declaració de sobirania del 2013, que l'alt tribunal analitzi actes parlamentaris.

El jurista Xabier Arzoz ha explicat en la seva ponència els casos de justícia constitucional d'Alemanya i Àustria per comparar-los amb Espanya. En aquests països el TC té la potestat de fer executar les seves sentències però no hi ha un procediment concret (les atribucions són genèriques) per fer-les complir ni tampoc el propi tribunal n'és l'encarregat. En el cas d'Àustria, per exemple, qui executa les sentències és el president federal, un ens "suprapartidista".

Ara bé, Arzoz ha diferenciat entre qui té el poder d'executar i qui realitza aquesta execució. Ha remarcat que en els dos casos analitzats qui sol·licita l'execució de la sentència és el TC: "Sempre té ple control sobre el que s'executa i quan". És a dir, els encarregats d'executar les sentències ho han de fer a instàncies del tribunal. En el cas espanyol, la raresa també ve donada perquè s'habilita La Moncloa per executar les sentències del TC. "No hi ha execució a instància de part en cap dels dos països", ha conclòs.

Dictamen de la Comissió de Venècia sobre la reforma de la llei del Tribunal Constitucional