El procés d'extradició de Clara Ponsatí s'iniciarà l'11 de maig

La Junta Electoral proclamarà europarlamentària en les pròximes hores l'exconsellera d'Educació

El procés d'extradició de Clara Ponsatí, que les autoritats judicials espanyoles reclamen davant dels tribunals d'Escòcia per la seva participació en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, començarà l'11 de maig. Així ho ha confirmat el seu advocat, Aamer Anwar, en una piulada que ha fet tot just després de sortir del tribunal d'Edimburg, on aquest dijous al matí s'han vist qüestions preliminars del cas contra l'exconsellera d'Educació del govern de Carles Puigdemont.

El missatge d'Anwar reprodueix un vídeo en què Ponsatí demana col·laboració per poder sufragar les despeses del procés. La professora de la Universitat de St Andrews ha confirmat també que al març hi haurà una vista preliminar. 

Com ja va fer a mitjans de desembre, Anwar ha tornat a proposar avui al tribunal una llista de testimonis, entre els quals hi hi ha diferents càrrecs polítics de l'Estat en el moment dels fets. Així, demana la compareixença de qui va ser president del govern espanyol, Mariano Rajoy, però també de l'actual cap de l'executiu, Pedro Sánchez, i del seu ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Un dels arguments que utilitzarà Anwar en la defensa de Ponsatí és la vigència del dret d'autodeterminació, "protegit per l'article 1 de la Carta de les Nacions Unides i per l'article 1 de 1966 del Pacte de l'ONU pels Drets Humans", escriu l'advocat en el missatge a través de la xarxa social.

Però el judici podria canviar, perquè en les pròximes hores la Junta Electoral Central nomenarà Clara Ponsatí europarlamentària, atès que l'estat espanyol tindrà cinc nous representants més a la cambra d'Estrasburg, una vegada s'enllesteixi el procés del Brexit i els 72 diputats britànics deixin, a tot efecte, les seves funcions. Ponsatí era la tercera de la llista de la candidatura que liderava l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Clara Ponsatí, doncs, s'hauria d'unir a Puigdemont i Toni Comín, que ja són eurodiputats de ple dret, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) arran de la consulta presentada pel Tribunal Suprem sobre en quin moment s'iniciava la immunitat d'Oriol Junqueras, que també liderava la candidatura a Estrasburg, en aquest cas per Esquerra Republicana de Catalunya, i que va ser escollit europarlamentari. El TJUE va resoldre que des del mateix moment que es va proclamar el resultat electoral Junqueras ja gaudia de la condició d'eurodiputat i d'immunitat, sense haver d'esperar cap altre tràmit. Posteriorment, però, el Parlament Europeu va retirar-li la condició de parlamentari. Tanmateix, en el cas de Comin i Puigdemont no ha estat així. Amb tot, ara s'enfronten a un procés de suplicatori que podria acabar amb el mateix resultat.

Jurar la constitució a Madrid

La Junta Electoral Central, doncs, ha de reconèixer Ponsatí com a diputada. Segons fonts esmentades per l'agència Efe, basant-se en l'article 224 de la llei orgànica del règim electoral (Loreg), l'òrgan demanarà a Ponsatí que, en el termini de cinc dies, prometi o juri la Constitució. Transcorregut aquest període, i d'acord amb la llei esmentada, "la Junta Electoral Central ha de declarar vacants els escons corresponents als diputats de Parlament Europeu que no hagin acatat la Constitució i suspendre totes les prerrogatives que els puguin correspondre per raó del seu càrrec, tot això fins que es produeixi l'acatament". Ponsatí, però, no anirà a Madrid perquè s'arriscaria a ser detinguda, ni tampoc acatarà la Constitució espanyola. 

Però, arran de la sentència del TJUE sobre el cas Junqueras, Puigdemont i Comín són eurodiputats sense cap certificació de la Junta. Amb aquesta dada com a precedent, es podria obrir de nou un front legal a Europa perquè els drets de Ponsatí i dels electors que representa passin per sobre de la formalitat que reclama la Loreg.