El PSC busca desdibuixar JxCat
Els socialistes hi veuen un obstacle per superar el Procés i influir en la governabilitat
BarcelonaMiquel Iceta cridava dilluns passat els “partits catalans” al Congrés a facilitar els pressupostos de l’Estat: “Esperem que ERC, el PDECat i Cs hi donin suport”, va dir. Per raons òbvies no va mencionar els comuns, que formen part del govern espanyol, i tampoc la CUP, donant per fet el seu no als comptes. Va sorprendre, en canvi, que es referís al PDECat i no a JxCat. Quan li van preguntar per l’aparent confusió, va respondre que “sembla que és el PDECat la força que, dins del que va ser Junts per Catalunya, està més en disposició” de donar suport als números. Malgrat matisar que els socialistes no volen “excloure” ningú, les seves paraules són simptomàtiques de l’anàlisi del PSC de cara a la pròxima legislatura catalana: per superar el Procés, tenir un major paper en la governabilitat i, de retruc, afavorir la lleialtat d’ERC a Madrid, cal debilitar el partit de Carles Puigdemont.
“Si apel·lem o interpel·lem a JxCat estem posant el focus en ells i legitimant la part de l’independentisme que no ens interessa”, afirmen fonts socialistes. “JxCat és el sector radical i la seva estratègia impedeix passar pàgina”, argumenta un membre de la direcció, convençut que si els de Puigdemont “no guanyen i no obtenen la presidència es desfaran” i perdrà força la via unilateral i de confrontació. Els d’Iceta treballen en diversos fronts.
El discurs del partit n’és un. A banda de l’anècdota sobre els pressupostos -que, per cert, compten amb una esmena a la totalitat de JxCat però no del PDECat-, el PSC fa temps que centra la majoria de les seves intervencions en temes socioeconòmics i no en la qüestió nacional. Hi té a veure la pandèmia del coronavirus, però també la voluntat d’evitar la polarització del debat i no donar artilleria a la banda més abrandada de l’independentisme. “Això ho pots fer centrant la discussió en la gestió pública”, apunta un càrrec socialista. I també, afegeix, “fomentant el diàleg”.
Afavorir la via pragmàtica
En el ple del Parlament per activar el compte enrere electoral després de la inhabilitació del president Quim Torra, que es va convertir en un seguit de mítings de precampanya, Iceta va combinar els missatges de cara als comicis amb un gest de mà estesa: “Ens oferim també a col·laborar mentre estem a l’oposició”, va dir, i en repetides ocasions des de llavors ha insistit en promoure acords transversals per fer front a les conseqüències de la crisi sanitària. Des de la Moncloa, mentrestant, el PSOE fa servir la tramitació dels indults als presos polítics o la reforma del Codi Penal com a gestos de distensió. No només per garantir-se l’estabilitat sinó també per donar crèdit a les opcions pragmàtiques de l’independentisme.
Per la via dels fets, el PSC també ha mantingut al llarg de tot l’any un contacte fluid amb nombrosos actors del centredreta catalanista per intentar que unissin forces a les urnes. “És l’únic espai capaç de trencar el bloc independentista i rascar vots de JxCat”, argumentava fa uns mesos un dirigent. Malgrat que les negociacions sembla que finalment acabaran amb més fragmentació -com a alternativa, Iceta valora sumar Lliures i La Lliga Democràtica a la candidatura que ja compartia amb Units per Avançar-, diverses fonts al PSC confien que el Partit Nacionalista Català (PNC) i, sobretot, el PDECat restin suports a la llista de Puigdemont. “Si aconsegueixen uns escons significatius hi haurà alguna oportunitat o escletxa per qüestionar la majoria independentista”, assenyala un dirigent.
El partit té clar que si Esquerra i JxCat sumen tornaran a governar, i en privat moltes veus admeten que, donat el cas, prefereixen que ERC quedi per davant. “El millor escenari seria que guanyés Esquerra”, corrobora un dirigent. Això, consideren, deixaria les mans més lliures als d’Oriol Junqueras per aparcar el referèndum i la independència a curt termini. I, al mateix temps, facilitaria pactes sectorials i estratègics al Parlament. “Aquesta legislatura no hem arribat a acords amb el Govern perquè Torra no ens podia ni veure”, lamenta un alt càrrec. Ara bé, aquesta teoria xoca frontalment amb l’estratègia d’ERC de confrontar directament amb els socialistes, amb els quals insisteixen que no governaran plegats perquè són “còmplices de la repressió”.
A la cambra baixa espanyola ja flueix l’entesa amb ERC, i això també podria ser una arma de doble tall per a un PSC que aspira a recuperar el gruix de l’electorat que el 2017 va optar per Cs. Els socialistes, que temen que els pactes amb l’independentisme els passin factura, s’aferren a les bones perspectives a les enquestes i a assenyalar Pedro Sánchez com a pacificador del conflicte. L’objectiu que brandaran en campanya és el d’acabar amb el Procés. I això passa, segons el seu full de ruta, per desdibuixar JxCat.
