BarcelonaLa proposta de llista unitària llançada pel president de la Generalitat, Artur Mas, i la pugna política oberta amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras, que aposta per unes eleccions plebiscitàries amb candidatures independentistes separades han acabat agitant la tensió política a l’ANC. El malestar va esclatar dissabte a la reunió del secretariat nacional de l’entitat, celebrada a Alcover. Després de revisar les actes del procés deliberatiu de les assemblees territorials posterior al 9-N i a la conferència de Mas, alguns sectors van alertar que la síntesi que se n’havia fet i que va desembocar en la declaració de Cornellà -candidatura unitària i plebiscitàries urgents- no reflectia realment el que havien expressat la majoria de nuclis territorials.
Què ha passat? Segons les diverses fonts consultades per l’ARA, en el procés de buidatge i síntesi de les actes dels nuclis territorials i sectorials es va obviar que la majoria d’assemblees havien deixat clar que la candidatura unitària no podia ser l’única aposta d’una entitat com l’ANC, que aglutina sensibilitats de tot l’espectre sobiranista. Segons les fonts consultades, les territorials es decantaven majoritàriament per deixar oberta la fórmula per concórrer als comicis, sense apostar per cap de concreta, en la línia del que ha fet fins ara Òmnium Cultural o fins i tot el Consell Assessor per a la Transició Nacional.
Però, en canvi, en la declaració de Cornellà, l’ANC va anar un pas més enllà en comprometre’s a “implicar-se a fons” per “fer possible la construcció d’una àmplia unitat política i social entorn d’una candidatura transversal” independentista. Això fa que sectors de l’ANC, recelosos amb la llista unitària de Mas, un cop revisades les actes de les assemblees, hagin considerat que es va alterar el resultat de la deliberació.
Altres fonts consultades, però, relativitzen el conflicte, que veuen “lògic” en una organització de gran transversalitat política. Aquestes mateixes fonts, coneixedores del procés de síntesi de la deliberació interna, admeten que “ningú” es tancava a una sola de les opcions, però que a la declaració de Cornellà -aprovada pel secretariat, recorden- es va optar per la candidatura unitària perquè van interpretar que el clam per la unitat és sinònim de “desig general de candidatura única”, i que les reserves al voltant d’aquesta fórmula venien més per la dificultat de materialitzar-la que no pas per un rebuig explícit. Una altra font que va participar directament en el buidatge del contingut de les actes territorials admetia a l’ARA que la síntesi es va haver de fer molt de pressa i que no es va poder analitzar amb el detall necessari.
Davant la crisi interna generada, el secretariat nacional ha convocat per dissabte que ve, i de manera extraordinària, una altra reunió per mirar de buscar una sortida. Al llarg de la setmana es preveuen contactes entre sectors per mirar d’arribar-hi amb una solució.
