BarcelonaBona part de la proposta política que Sánchez va entregar a Torra a Palau són temes tècnics que aniran a la Comissió Bilateral. La resta, si depèn de la taula de negociació, és ambigua. S’evidencia el xoc d’estratègies: la Moncloa vol oferir unes formes més suaus que el PP i satisfer demandes històriques de la Generalitat, mentre que el Govern pretén deslligar completament els temes sectorials del diàleg sobre la resolució del conflicte polític.
Finançament autonòmic i desjudicialització
El document que Sánchez va entregar a Torra el 6 de febrer recollia el compromís d’obrir la negociació per buscar una solució política al conflicte durant el mes de febrer. És un punt que s’ha acabat consumant aquesta setmana amb la primera reunió de la taula de negociació. A part, Sánchez va voler incloure en l’apartat del diàleg els compromisos en regeneració democràtica: la supressió dels aforaments (anunciada als programes electorals però no començada), l’anul·lació de la condemna al president Companys i l’exhumació dels assassinats pel franquisme. Sobre el finançament autonòmic, el document no aporta cap xifra concreta ni calendari. Sí que s’hi recollia que el projecte de pressupostos del 2020 complirà l’addicional tercera de l’Estatut, que estableix que la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya s’adequarà al pes català al PIB estatal. Això si hi ha comptes. En l’última reunió del Consell de Política Fiscal i Financera només hi va haver temps per al sostre de despesa.
Redactats ambigus o que no entren al fons del tema
L’únic punt que el document dedica al problema de l’habitatge serveix per afirmar que és un assumpte “de gran importància per al Govern” i per comprometre’s a incorporar “mesures específiques” al projecte de pressupostos del 2020 -de nou, pressió per a ERC per aprovar-li els comptes al govern-. Però fins i tot l’acord de coalició entre el PSOE i Podem era més concret: apostava per la regulació dels lloguers a partir d’un índex i habilitava ajuntaments i governs autonòmics per fer les seves referències i declarar zones tensionades. A més, el govern espanyol ha anunciat aquesta setmana que vol portar, abans de l’estiu, un decret d’habitatge al Congrés en aquesta línia. L’última normativa aprovada a la cambra baixa en aquest àmbit limitava les pujades anuals del lloguer a l’IPC i ampliava la pròrroga dels contractes a cinc anys.
D’altra banda, no hi ha pràcticament cap compromís econòmic amb xifres concretes ni terminis d’execució. Al document, a més, hi ha punts repetits i alguns que només serveixen per introduir-ne d’altres.
Bona part de la proposta política que Pedro Sánchez va entregar a Quim Torra a Palau són temes tècnics que aniran a la Comissió Bilateral. La resta, si depèn de la taula de negociació, és ambigua. S’evidencia el xoc d’estratègies: la Moncloa vol oferir unes formes més suaus que el PP i satisfer demandes històriques de la Generalitat, mentre que el Govern pretén deslligar completament els temes sectorials del diàleg sobre la resolució del conflicte polític
Sánchez va introduir una dotzena de temes tècnics
Un de cada quatre punts del document recull qüestions que la Moncloa vol que vagin directes a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, que tracta els temes sectorials. Són les carteres més temàtiques o tècniques, que sovint depenen de sentències judicials, acords polítics o reformes legislatives: el mercat únic, la reforma del sector elèctric, el vot dels catalans que viuen a l’estranger, els mecanismes de suport al món local, la política comercial...
Però la Comissió Bilateral no s’ha convocat, si bé Sánchez, en la seva compareixença el 6 de febrer després de reunir-se amb Torra, va confiar que es podria celebrar durant el mes de febrer. Això no s’ha produït. A la Generalitat no sembla que s’actuï de manera gaire coordinada respecte a aquest tema: l’endemà de reunir-se amb Sánchez, Torra va instar el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, a convocar-la. Ho va fer sense saber que, minuts abans, Bosch havia fet unes declaracions en què assegurava que no era necessària. Setmanes més tard, el republicà canviava d’opinió i demanava a Sánchez que la convoqués.
Temes enquistats sense gaires perspectives d’èxit
El PSOE planteja un compromís “obert a la negociació” de cedir a la Generalitat la gestió del 0,7% de l’IRPF que es recapta quan els ciutadans marquen la casella social a la declaració de la renda. La veritat és que hi ha diverses sentències judicials que donen la raó al Govern en el seu contenciós amb l’Estat. El mateix passa amb la unitat del mercat, pendent de regular després que el Constitucional avalés el recurs de la Generalitat contra la llei del PP. Tot penja dels tribunals.
I no es pot parlar d’incompliments de l’Estat sense esmentar les infraestructures: el document parla de “mantenir el compromís” de finançament de l’accés ferroviari al port de Barcelona, però no s’hi diu quan es reprendran les obres, que funcionen a ritme mínim des de fa temps. També s’hi afirma que està previst invertir més de 1.500 milions d’euros en l’aeroport de Barcelona els pròxims anys, però la xifra és la mateixa que la prevista per a Barajas, amb necessitats d’expansió molt diferents. Tampoc no s’ha acordat encara com s’ha de fer créixer el Prat.
