ELECCIONS MUNICIPALS

Els quatre supervivents del PP a Girona

El partit conservador només va obtenir quatre regidors en tota la demarcació el 26-M

Girona ha sigut històricament un terreny inhòspit per al PP. Durant moltes legislatures, ha sigut l’única demarcació per la qual els populars no han obtingut representació al Congrés. Ara, però, la situació ha arribat a un punt dramàtic per als conservadors, que després de les eleccions municipals del 26-M han estat a punt de quedar-se també sense representació als ajuntaments de la demarcació. Només Calonge, Roses, Puigcerdà i Urús tenen avui un regidor popular. Alberto Mas, Manel Escobar, Meritxell Forment i Paco Díaz són avui l’últim reducte del PP en aquesta demarcació.

En total, el 26-M el PP va perdre 10.711 vots a les comarques gironines i va passar de 19 regidors a només 4, i també va quedar fora de la capital. “Estem decebuts pels resultats. Però no ens rendim, ens aixecarem”, afirma el regidor de Roses Manel Escobar. Cap dels quatre tira la tovallola. Tots creuen que podran remuntar la situació. Forment posa com a exemple el seu cas. Ella estava convençuda que no entraria al consistori de Puigcerdà després d’anys en què els populars es quedaven sense ni un regidor, però la va afavorir que no es presentés cap llista ni de Ciutadans ni de Vox. La fragmentació del vot constitucionalista va ser una de les raons de la davallada dels populars als municipis i, per això, Manel Escobar és partidari “d’unificar” els partits per tenir més força electoral.

El cas de Paco Díaz, actual regidor del PP a Urús, és peculiar. Fa quatre anys es va presentar com a cap de llista dels conservadors a Puigcerdà -anteriorment també s’havia presentat a Bolvir, on està empadronat-. Aquest cop Díaz tampoc havia aconseguit cap cadira al plenari de l’Ajuntament d’Urús -que tria els regidors pel sistema de llistes obertes-, però la dimissió d’una regidora de Junts per Urús li va obrir les portes del consistori. “Va ser una sorpresa”, reconeix Díaz, que assegura que té bona relació amb l’alcaldessa, Montse Medalla, de Junts per Urús. “Aquí no hi ha tants embolics, el tema polític queda en un segon pla”, explica. Díaz, a més, admet que no es vol dedicar a la política perquè viu durant bona part de l’any fora de Catalunya, però assegura que complirà amb la seva funció com a regidor.

Tot i ser conscients que tenen poc marge de maniobra, tots quatre coincideixen que faran una oposició “dialogant”, però intentaran frenar qualsevol acció dels partits independentistes que considerin que està fora de la llei. Una feina que, afirmen, és complicada a les comarques de Girona. De fet, els regidors de Calonge, Roses i Puigcerdà reconeixen que van tenir moltes dificultats per configurar les llistes electorals. “Fer la llista no va ser tan fàcil com altres vegades, la gent no s’implica”, explica Escobar, i Forment afegeix: “La gent no vol donar la cara”. A Calonge, Alberto Mas assegura que “ningú s’atrevia a presentar-se, perquè els feia por”. El regidor explica que va acabar fent-la amb família i amics i que el partit li va proporcionar gent de fora de Calonge per completar-la. Malgrat tot, Alberto Mas va aconseguir entrar al consistori. Si, en el cas de Calonge, el 26-M va tenir un cert regust de victòria, a Roses va ser més aviat una derrota. El PP es va quedar per primera vegada amb un únic representant. “És la primera vegada que estic sol com a regidor del PP a l’Ajuntament, em sento estrany”, explica Escobar, que recorda que fa 20 anys que representa els populars al consistori de Roses i que fins i tot havia format part del govern municipal.

Aval a l’estratègia del partit

Cap dels quatre regidors, però, no atribueix el fracàs del 26-M a l’estratègia que ha seguit el PP a Catalunya i al conjunt de l’Estat. Ara bé, Paco Díaz veu el partit a Girona “descentrat” i “parat”. Alberto Mas creu que el problema és que no s’ha entès l’actitud del PP des de la tardor del 2017: “S’ha de saber explicar el que ha fet el PP”. “Hem pagat haver parat el cop d’estat”, afegeix Mas, que es va afiliar al PP el 2017, després de l’1-O. Cap dels quatre retreu a l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo el seu paper durant la tardor del 2017, simplement creuen que no es va entendre. En aquest sentit, tant Escobar com Forment defensen que el PP “falla” a l’hora de llançar el missatge i, com Díaz, també atribueixen a la corrupció els mals resultats dels últims comicis electorals.

Aquests quatre anys els populars hauran de fer mans i mànigues perquè no quedin definitivament invisibilitzats a les comarques de Girona. Per intentar revertir la situació, a partir del setembre la cúpula popular preveu rellevar Millo de la direcció de Girona -fa dos anys que s’hauria d’haver fet el relleu- per intentar rellançar el partit en una demarcació que s’ha convertit gairebé en un desert per al PP: quatre regidors en el conjunt dels 219 municipis gironins.

Més continguts de