ANÀLISI

L'estriptis de la maniobra ‘postjudicial’

En el cas de la pretesa qüestió prejudicial sobre la immunitat d’Oriol Junqueras després de ser elegit el 26 de maig -proposada per la defensa i recreada pel Tribunal Suprem-, l’estriptis ve de l’exterior...

L’estriptis és un espectacle, un ball sensual, en el qual una persona es treu la roba davant els espectadors. En el cas de la pretesa qüestió prejudicial sobre la immunitat d’Oriol Junqueras després de ser elegit el 26 de maig -proposada per la defensa i recreada pel Tribunal Suprem-, l’estriptis ve de l’exterior. L’ha fet l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Maciej Szpunar, que ha desmuntat no sense sensualitat -per la manera atractiva com l’exposa- una maniobra que ja cantava molt.

El Suprem, que des de fa temps es resisteix a elevar qüestions prejudicials al TJUE abans de resoldre sobre matèries que tenen la seva complexitat -segons ha recomanat diverses vegades el Tribunal Constitucional-, va decidir ser “magnànim” i canalitzar una proposta de la defensa de Junqueras cap a la qüestió prejudicial. La defensa pretenia, després de l’elecció de Junqueras al Parlament Europeu, que la sentència se suspengués fins que el TJUE resolgués.

El Suprem va sorprendre propis i estranys quan es va mostrar favorable a plantejar una qüestió prejudicial -tres preguntes- al TJUE. Perquè, al fer-ho, d’acord amb el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), cal suspendre el procediment contra una persona fins que resolgui el tribunal de Luxemburg. Perquè el que demanes és una interpretació d’una norma que et resulta vital per dictar sentència.

Enginyeria judicial

Però no, això seria diferent. El TS va encapsular la qüestió a un aspecte lateral, és a dir, la denegació del tribunal del permís per deixar-lo sortir de la presó per jurar o prometre la Constitució, raó per la qual, esclar, no va poder adquirir, segons el Suprem, la condició d’eurodiputat. Aquesta enginyeria permetia al tribunal aparèixer com a europeista i alhora tirar endavant un procediment penal que ja només tenia un punt pendent: dictar sentència.

El Suprem en cap cas preveia esperar a la resolució de la qüestió prejudicial abans de dictar sentència. Perquè tenint en compte que Junqueras va ser qualificat com el “motor principal” del delicte de rebel·lió, ¿com havia de dictar sentència per als altres i deixar en suspens la seva?

Llavors, si pretens tirar endavant la sentència sense esperar el que et digui el TJUE, per què cal elevar una qüestió prejudicial? Perquè tot plegat és una comèdia.

L’advocat general de la UE ve a dir que, de fet, s’ha buidat la qüestió prejudicial perquè el Suprem va dictar sentència el 14 d’octubre, el mateix dia que es va celebrar la vista sobre la immunitat de Junqueras. I té dubtes, convertida la qüestió prejudicial en postjudicial de facto, que el TJUE hagi de pronunciar-se sobre l’assumpte. Perquè el Suprem, al condemnar Junqueras, ja l’ha inhabilitat i ja no és eurodiputat.

Carles Puigdemont i Toni Comín -i Clara Ponsatí al Regne Unit- es beneficien àmpliament amb l’enfocament de l’advocat general en el sentit que Junqueras havia d’haver sigut reconegut com a eurodiputat i que el Parlament Europeu havia d’haver pogut opinar sobre la seva immunitat. Perquè, a diferència de Junqueras, sobre ells no hi ha sentència i, per tant, no estan inhabilitats. Així, podran sol·licitar en el procediment d’extradició l’elevació d’una qüestió prejudicial al TJUE abans que la justícia belga resolgui. I el que passarà és que el TJUE, seguint l’advocat general, remetrà el magistrat Llarena al Parlament Europeu, és a dir, haurà de sol·licitar autorització o suplicatori.

Més continguts de