El quilòmetre zero del Partit Demòcrata
Escollits els responsables d’àmbit i el consell nacional, el PDECat aprofundeix en el debat ideològic
Un altre dilluns, la metàfora d’un partit en construcció es fa evident a la seu del PDECat. La lletania d’un martell s’escola des d’una sala annexa i acompanya la roda de premsa de la coordinadora general del Partit Demòcrata, Marta Pascal. L’olor de pintura dels primers dies ha marxat, però alguns racons del quarter general de la formació hereva de Convergència fan inevitable la sensació de trasllat encara per completar i abonen la comparació amb el moment que viu el partit, que amb la nova estructura organitzativa pràcticament completada es prepara per aprofundir en el debat ideològic.
Quan han passat poc més de 100 dies des del congrés fundacional del juliol, un membre de la nova direcció que encapçalen Pascal i David Bonvehí mira enrere i es mostra satisfet del que ja s’ha fet. Admet, però, que el camí no ha sigut fàcil. “No existeix un manual sobre com fer un nou partit”, apunta. Sense guia, doncs, s’han hagut de superar entrebancs com el del nom -“les traves d’Interior ens han fet perdre temps”, lamenten des de la cúpula- i configurar des de zero tot un nou esquelet organitzatiu que -a l’espera de les agrupacions locals- ahir va quedar tancat amb l’elecció dels responsables d’àmbit i dels integrants del consell nacional, el màxim òrgan entre congressos que es reunirà per primer cop el 26 de novembre.
“No ser injustos amb el llegat”
Molts dins del PDECat veuen en el dia d’ahir un punt d’inflexió. “Ara toca muscular el partit”, resumia Pascal en roda de premsa per presentar els resultats de les votacions dels 10 responsables d’àmbit, avalats tots ells amb més del 80% dels suports. En els pròxims dies aquests equips hauran de començar a treballar per desenvolupar el document fundacional aprovat al congrés i concretar l’ideari sectorial del Partit Demòcrata. Un procés -el de “fabricar idees i generar horitzó”- que des de la direcció veuen clau per refermar un espai independentista de “centre”, i en el qual, apunten les mateixes fonts, també tindrà un paper clau l’expresident de la Generalitat Artur Mas.
¿I en què es diferenciarà l’ideari del nou partit del de CDC? “Cal sacsejar el discurs sense ser injustos amb el llegat”, respon un altre membre de la formació. Per ara, el PDECat està imposant noves maneres de treballar. “No volem ser un partit assembleari com la CUP però sí flexible i modern”, resumeixen des de l’executiva, i reivindiquen una gestió “més coral” basada en el foment d’equips formats per prop de 12 persones a cada nivell de direcció. Des del nucli directiu fins a les agrupacions locals on sigui possible. En els pròxims mesos s’impulsarà també una comissió de qualitat democràtica -que haurà d’elaborar un codi ètic- i una comissió econòmica que complirà les funcions pròpies d’una auditoria.
En aquests mesos la formació ha hagut d’adaptar-se també a una nova realitat econòmica. En ple procés de reestructuració de personal, el PDECat explora vies de finançament que vagin més enllà de les subvencions públiques i les quotes dels associats, estudiant finançar accions i campanyes concretes a través de processos de micromecenatge.
L’equilibri entre impulsar un projecte nou i reivindicar el paper històric de Convergència ha sigut un altre dels reptes fins ara de la direcció del PDECat, que treu ferro a les veus que apunten que en la transició entre el vell i el nou la formació s’ha deixat un grapat de militants que no se senten identificats amb la nova marca. Segons les últimes dades, des de la seva creació el partit ha passat de poc més de 7.000 associats a 11.900, i fonts del partit subratllen que un 20% d’aquests nous associats no vénen de l’antiga CDC, cosa que demostra, diuen, que el Partit Demòcrata està aconseguint “atreure talent” que fins ara no participava en política.
Arribar als 15.000 militants que es calculava que tenia CDC, opina un diputat de la formació, dependrà en bona part del procés que s’obre a partir d’ara. Del debat ideològic i de l’èxit en la creació d’equips al territori. De la capacitat que tingui el partit de treure el cap i no quedar eclipsat darrere la figura del president de la Generalitat o difuminat dins de Junts pel Sí. De consolidar una marca -a finals de mes el partit ja tindrà nova imatge- i fer arribar nítid el seu discurs, ja sense cops de martell ni soroll de reformes al voltant.
