CANVI DE CICLE

Un informe de l'Institut d'Economia de Barcelona denuncia que l'Estat fa servir la crisi per recentralitzar

L'estudi conclou que s'usa la conjuntura econòmica per qüestionar l'estat de les autonomies i que la tendència s'incrementarà

El IV Informe de Fedralisme Fiscal de l' Institut d'Economia de Barcelona denuncia que l'estat espanyol està fent servir la crisi econòmica per recentralitzar-se, segons han exposat aquest divendres els seus editors, els catedràtics d'Hisenda Pública Núria Bosch, vicepresidenta del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), i Albert Solé. En l'estudi, el president del CATN i expert en dret constitucional Carles Viver Pi-Sunyer conclou que "les mesures adoptades en els últims mesos, especialment en l'àmbit del finançament autonòmic, permeten afirmar que comencen a quedar afectats el tipus d'autonomia imperant i elements estructurals de l'estat de les autonomies", i que "el procés recentralitzador està en plena efervescència i tots els indicis porten a la convicció que en el futur immediat aquesta tendència s'incrementarà molt notablement". Aquest procés es nota, per exemple, en l'ús de subvencions governamentals com a estímul contra la crisi, les reformes de l'administració local o les mesures relatives al control del dèficit, com la fixació dels límits i la reforma constitucional.

El catedràtic d'Hisenda Pública de la Universitat de Vigo Santiago Lago confirma que el camí pres pel govern espanyol va en la línia de "centralitzar el disseny, execució, vigilància i control de l'estabilitat, fixar objectius unilateralment amb nul marge per a la negociació i introduir instruments coercitius". Aquesta tendència, però, és també una tònica internacional, segons el catedràtic d'Hisenda Pública de la George State Unviersity Jorge Martínez Vázquez, en estats com Dinamarca, Grècia, el Regne Unit, Itàlia o Noruega per diverses causes: "Des de l'oportunisme polític, que s'atreveix a posar en pràctica unes polítiques que en circumstàncies normals tindrien una acceptació molt menor, fins a l'ús de la política fiscal com a instrument d'estabilització per part dels governs centrals".

"La crisi ha estat una excusa per a la recentralització, ha servit per portar l'Estat a una situació més centralitzada i que hi hagi més partidaris d'això", ha explicat Bosch. Tanmateix, la catedràtica accepta que es practiqui certa "política recentralitzadora en algun moment excepcional" per controlar l'excés de dèficit, "però no és desitjable que es consolidi". De fet, ha criticat que la manca d'una estructura federal real permeti fer front a aquesta tendència que la manca d'autonomia financera facilita.

Municipis a partir de 10.000 habitants

Igualment, Solé ha criticat el projecte de reforma de l'administració local perquè "redueix l'autonomia local", "no redueix l'excessiva fragmentació municipal d'Espanya" i "reforça les diputacions, el nivell de govern més discutit quant a la seva efectivitat". Per contra, el catedràtic proposa unificar municipis perquè tots tinguin a partir de 10.000 habitants, clarificar-ne les competències i el finançament, millorar-ne el control financer i la rendició de comptes, professionalitzar-ne la gestió i eliminar nivells redundants −com els consells comarcals, les vegueries i les diputacions, si fos possible−. "La proposta del govern és antimunicipalista: els mateixos municipis, però menys independents", afirma, mentre que la seva és "més municipalisme, però amb municipis més grans". Per contra, la valoració que fa de la reforma que prepara el Govern és "menys crítica".

Més continguts de