La reforma constitucional supera el primer tràmit al Congrés amb els vots de PSOE, PP i UPN

MadridLa reforma constitucional ha superat avui el primer tràmit al Congrés gràcies als vots dels grups del PSOE, PP i UPN. En primer lloc s'ha votat la presa en consideració de la proposta de reforma, que s'ha aprovat amb 336 diputats presents, 318 que han votat que sí, 18 que no i 2 abstencions. La votació per portar a l'aprovació a lectura única la reforma constitucional ha conclòs amb 319 vots favorables i 17 abstencions. Els diputats de CiU han assistit a la votació però no han votat per queixar-se que no no se'ls hagi tingut en compte per arribar al consens. Francesc Vallès, del PSC, ha criticat "l'actitud infantil de CiU que no obeeix a un partit sòlid" i s'ha preguntat què estaria pensant Miquel Roca ja que interpreta que CiU "ha decidit desaparèixer" del debat.

El portaveu parlamentari de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha criticat una reforma "sense comptar per a res per nosaltres", el que ha considerat una actitud que significa "una ruptura del procés constituent" perquè la Constitució "no va ser només objecte del PP i del PSOE, existeix gràcies a tots, i si fos per alguns diputats d'alguna bancada ni tant sols existiria". És una "ruptura i agressió per les formes i els continguts" i ha indicat que si no es corregeix la direcció es produirà "un xoc de trens amb unes conseqüències polítiques que ni a nosaltres ni a vostès els interessen". Duran ha dit que CiU, juntament a IU, "estem més legitimats que altres per exercir aquest torn en contra, perquè vam participar al procés constituent, vam defensar la Constitució, vam participar al diàleg, vam formar part del consens que desgraciadament avui no existeix".

Ha criticat que més enllà del PSOE i del PP "els altres no existeixen" i per això reformaran la Constitució "en quatre dies". Per altra banda ha argumentat que per fomentar l'estabilitat pressupostària n'hi ha prou amb una acció legislativa adequada als ingressos. Ha dit que "es veuen obligats a sobre actuar davant els mercats". Duran també ha demanat la introducció del màxim de dèficit territorial estructural tal i com figura al model alemany. Ha apuntat que la reforma "dilueix la intervenció autonòmica com si es tractés d'un estat unitari". Ha indicat que "per parlar de la reforma alemanya, convé llegir-la" i ha posat en valor que els territoris alemanys van tenir importància en la redacció de la Constitució.

Duran ha afegit que a més de trencar el procés constituent, la reforma "lamina la capacitat financera de les autonomies, i sense autonomia financera no hi ha autonomia política, i sense això no es pot parlar de les autonomies". També ha advertit que l'establiment del màxim de deute públic, a part del dèficit, no passa a cap altra Constitució europea. Durant la seva intervenció Zapatero ha dit que a Polònia és així. Ha exposat que l'acord polític entre el PSOE i el PP "reparteixen de cara al contingut ja acordat i pactat un dèficit estructural del 0,26% per l'esta i 0,14% per les autonomies" i ha indicat que "no hi estem d'acord" perquè considera que ambdós administracions haurien de tenir el mateix objectiu del dèficit. Ha acabat criticant l'absència d'"ètica política" del PSOE i el PP.

Al torn de rèplica ha indicat que estudiarà si és possible el consens, però la criticat que sembla que el que es demana de CiU "és l'adhesió". Ha defensat que el que l'Estat necessita són altres reformes com la de la negociació col·lectiva, la de polítiques actives d'ocupació, i altres per ajudar a les petites empreses i permetre que puguin demanar crèdits. Ha indicat que en altres països potser la reforma serà igual, però "estarà mal fet" perquè ha criticat que no hi hagi hagut diàleg. Ha criticat que com va passar a la llei de Ports i Aeroports, PSOE i PP, s'han posat d'acord "per anar en contra de nosaltres".

ERC: "És una reforma més pròpia d'una insolació estiuenca"

El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, ha lamentat la forma en què s'ha plantejat la reforma "urgent" que ha recordat que s'aplicarà el 2020. Ha criticat els dos principals partits espanyols "no estan d'acord en res excepte en el model d'Estat" i ha indicat que el procediment és "més propi d'una insolació estiuenca". Ha advertit que no es tracta d'una mesura sobrevinguda sinó "d'una simple imposició del BCE que la senyora Merkel i de la dreta europea" i per això ha indicat que "el problema no és el dèficit públic sinó el dèficit de credibilitat". Ha conclòs que "és l'últim cop que el PSOE està donant a una sortida social de la crisi". Ha criticat que s'imposi un comportament igual de totes les autonomies sense tenir en compte que hi ha autonomies amb més competències que altres. Ha indicat que "com a demòcrates i com a catalans no podem concebre en cap cas que la Constitució sigui una mena de gàbia col·lectiva".

IU demana als diputats socialistes que "pel que els queda" es rebel·lin

Per part d'IU, Gaspar Llamazares, en el mateix sentit que Duran, ha lamentat que la reforma "trenca el consens constitucional" i signfica "una forma moderna d'obrir un període d'involució democràtica al nostre país". Ha dit que "no és una reforma parcial, sinó una reforma total". Ha lamentat que "el constituent a partir d'aquesta reforma són els mercats" i ha criticat una forma "inacceptable" en la que ha dit que es rebel·la perquè s'està vulnerant el principi constitucional de participació i ha criticat la rapidesa del tràmit per reformar la Constitució. "Vostès ens roben bona part de la nostra llibertat i representació parlamentària", ha indicat, i ha lamentat que alguns "passin de la Constitució sacralitzada a la Constitució balanç de pèrdues". Ha criticat que s'està entronitzant "el fracàs de l'ajustament davant la crisi". Ha acabat demanant als diputats que "pel que els queda al convent, es rebel·lin", i ha defensat el referèndum.

PSOE: "És la millor manera per combatre les incerteses"

El primer en intervenir al debat al Congrés ha estat el portaveu parlamentari del PSOE, José Antonio Alonso, que ha dit que la reforma és "la millor manera per combatre les incerteses" i indicar als mercats que "som un país complidor". Ha indicat que "el problema del nostre país és el gran endeutament privat procedent de la bombolla immobiliària" però ha advertit que cal "estabilitzar el sistema financer" perquè és el que miren els inversors. Ha afegit que la reforma estableix "condicions objectives per el creixement econòmic". El dia després de la convocatòria d'una manifestació per part dels sindicats a la que IU ja ha anunciat la seva adhesió, ha assegurat que la regla fiscal no suposarà retallar la despesa social.

A la rèplica, Alonso ha dit que vol arribar al consens amb CiU perquè va participar al procés constituent, governa Catalunya i està d'acord amb l'estabilitat pressupostària. Ha assegurat que "tenim temps" per arribar a un acord. Pel que fa a les crítiques per les presses ha defensat que "les tensions financeres són de tal magnitud que ho necessitem ara" i que "les tensions justifiquen aquest principi contundent a nivell constitucional". Ha dit que "no és cert que la reforma limiti l'autonomia financera de les autonomies". Al líder d'ERC, Joan Ridao, li ha demanat també que participi al consens. I ha respòs a Llamazares que "les tensions financeres en tota la UE han arribat a un límit que podria posar en risc la sostenibilitat de l'estat del benestar".

PP: "Avui no estem parlant d'autonomia sinó de responsabilitat"

Per la seva banda, la portaveu parlamentària del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, ha dit que la Constitució va néixer "com un text viu" i per això "reformar-la és aplicar la Constitució mateixa" que "ens ofereix un marc per reconstruir la confiança". Ha afegit que el pacte entre el PSOE i el PP té "un valor transcendental" i la reforma és "necessària, oportuna i responsable" perquè "no es pot gastar més del que s'ingressa". Ha posat de relleu que l'acord ha tingut una bona acollida internacional perquè "forma part de l'interès general i dóna compte de la maduresa de l'entramat institucional espanyol". Ha insistit en que el primer en demanar la reforma va ser el candidat popular, Mariano Rajoy, i que comportarà que "l'austeritat sigui una obligació política". També ha assegurat que "la reforma no perjudica l'autonomia de les comunitats".

A la seva segona intervenció ha dit que la reforma compta amb el suport "del 90% dels diputats". Ha advertit a CiU que el "pacte d'Estat" que demanava finalment s'ha fet, i li ha retret que no s'hi sumi. Pel que fa a les presses, ha indicat que "no trobarà cap competència o afectació al títol vuitè de la Constitució que està plenament vigents. "Avui no estem parlant d'autonomia sinó de responsabilitat" ha manifestat, i ha posat en valor que "avui el debat és l'estabilitat pressupostària i prou". Ha acabat defensant que "la reforma s'ha plantejat des de la moderació".

Divendres, aprovació definitiva i no hi haurà referèndum

La reforma constitucional anunciada dimarts passat pel president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha superat així el primer tràmit al Congrés amb els vots favorables dels diputats del PP, els del PSOE i els d'UPN. El candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, va mantenir ahir tres reunions amb la direcció, els 'barons' i els diputats i senadors per convèncer-los de les bonances d'una mesura a la que finalment votaran tots a favor menys un diputat, Antonio Gutiérrez, i dos senadors. Després d'un termini de 48 hores per si el 10% dels diputats o senadors reclamen la celebració d'un referèndum, aquesta reforma exprés s'acabarà el divendres amb la seva aprovació definitiva.

El text, acordat entre el PSOE i el PP, no inclourà una xifra concreta per limitar la despesa pública, sinó que aquesta xifra es concretarà amb una llei orgànica. L'acord també inclou que no hi haurà referèndum, tal i com demanen UGT, CCOO o moviments socials com el 15M. Tot apunta que després de les reunions d'ahir a les files socialistes no es celebrarà cap referèndum. Si els ciutadans voten la reforma Zapatero no podria abandonar la presidència espanyola havent modificat la Constitució, ja que les Corts es dissoldran el 27 de setembre per poder celebrar les eleccions el 20 de novembre.