Publicitat
Publicitat

CANVIS EN ELS AJUNTAMENTS

La reforma local comença a debatre's al territori

Els alcaldes avalen poder allargar els mandats i l'elecció directa

De les sis ponències en què està dividida la proposta de reforma del món local que ahir va avançar l’ARA, la que parla de les finances municipals és de les que preocupa més als alcaldes, ja que és un mal endèmic que arrosseguen des del 1979 i que encara no s’ha resolt. Ahir el text, elaborat pel Govern i el món local, va començar a debatre’s al territori amb una trobada a Tortosa.

La proposta afirma que cal dotar de més recursos els ajuntaments revisant i potenciant l’IBI -impost de béns i immobles- i atorgant-los un tram de l’IRPF i que en puguin decidir el percentatge, però restant-los els altres impostos que ara recapten -IAE, obres i plusvàlues.

Aquest punt es basa en un informe escrit el 2006 per Núria Bosch i Marta Espasa anomenat La hisenda local a la Unió Europea, en què recomanaven que per dotar correctament i de manera estable les arques dels ajuntaments calia apostar per l’IBI i l’IRPF. Núria Bosch -catedràtica d’economia pública de la UB-, però, explica a l’ARA que veu “difícil” que es pugui aplicar actualment, ja que les competències en aquesta matèria són exclusives de l’Estat, cosa que també passa amb les revisions del cadastre per cobrar l’IBI. Bosch també afirma que els ajuntaments no necessàriament han de quedar-se amb només dos impostos, però sí que molts dels actuals “o es reformulen o han de desaparèixer”.

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, va assistir ahir a la primera de les vuit reunions que hi haurà per tractar la proposta de reforma, i va explicar que “el nou sistema fiscal vol donar un marc d’estabilitat pressuportària als ajuntaments i ha sigut valorat positivament”.

Núria Marín, alcaldessa de la segona ciutat més gran de Catalunya, l’Hospitalet de Llobregat, és una mica escèptica, però: “No veig viable fer la revisió de l’IBI cada any”, i afegeix que voldria seguir recaptant l’IAE. Malgrat tot, l’alcaldessa de l’Hospitalet celebra la iniciativa del Govern de posar sobre la taula “l’assignatura pendent” dels ajuntaments, que és l’economia. Respecte als canvis sobre les alcaldies, Marín es mostra partidària dels mandats de sis anys i l’elecció directa.

La veu dels micropobles

Tots els alcaldes de les Terres de l’Ebre que van assistir ahir a la trobada amb la consellera van avalar també els canvis que pretenen reforçar la seva figura. Consultada per l’ARA, l’alcaldessa d’un municipi petit com Senan (Conca de Barberà), de només 53 habitants, Carme Ferrer, creu que li costa de veure algunes d’aquestes propostes en un micropoble com el seu: “Entenc l’elecció directa de l’alcalde a doble volta en municipis grans, però en petits com el nostre no tindria sentit”. Per aquest motiu Ferrer ha trobat a faltar que per redactar les ponències no hi participés l’Associació de Micropobles. “Dins el món local hi ha molts móns locals”, afirma.

Joan Ridao, professor de dret constitucional de la UB, ha redactat fa poc un informe a petició de la secretaria d’Administracions Públiques de l’Estat, que volia saber si l’elecció directa és viable. Ridao assegura que la Constitució ja ho preveu per als ajuntaments i que només cal canviar la llei actual, però ell recomana que es faci sobretot a les grans ciutats. “En els municipis petits i mitjans no cal reforçar políticament els alcaldes”, assegura. L’ex secretari general d’ERC deixa clar, però, que si el que es busca és resoldre els problemes de governabilitat d’alguns alcaldes, “l’elecció directa no els resoldrà”.

La veu del poble

Més continguts de

La veu del poble
PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT