Les relacions de poder del PP a Caja Madrid: nou tsunami a Génova
Els correus de Blesa fan sortir a la llum els tripijocs dels populars a l'entitat financera
MadridEl ministeri d'Economia i el govern de Mariano Rajoy estan molt preocupats per les derivades que està prenent el cas Bankia, abans Caja Madrid. El PSOE ja ha formalitzat al Congrés la petició d'una comissió d'investigació perquè s'analitzi "la responsabilitat de les autoritats i alts càrrecs del PP que han estat permanentment condicionant el normal funcionament de l'entitat". Tota aquesta trama política i financera va començar quan va arribar a la Moncloa José María Aznar, que el 1996 va nomenar el seu íntim amic Miguel Blesa president de Caja Madrid, un càrrec que va ocupar fins al 2009.
Els populars tenien dominat el consell d'administració i els òrgans de control de l'entitat financera. Els atapeïen de representants del partit i utilitzaven aquesta caixa com a banc de favors personals. També la Casa del Rei tenia poder a Caja Madrid. El rei Joan Carles hi va situar com a president de la fundació Rafael Spottorno, després de cessar-lo com a secretari de la Casa del Rei, a la qual ara ha tornat com a cap.
Els correus que Blesa va enviar o rebre durant aquests anys evidencien fins a quin punt els dirigents del PP van convertir Caja Madrid en una sucursal del carrer Génova imposant decisions estratègiques, sol·licitant inversions milionàries o demanant tractes de favor per a amics. En els 8.700 correus requisats per ordre del jutge Elpidio Silva, que va ordenar l'ingrés a la presó de Blesa, s'hi poden llegir suggeriments de la família Aznar per a inversions multimilionàries en obres d'art dels seus amics, com dirigents del PP demanaven favors de crèdit i hipoteques toves per als seus coneguts i com es contractaven els millors advocats per als seus interessos.
També desvelen com el govern del PP de la Comunitat de Madrid ordenava col·locar determinades persones en consells d'administració de les empreses participades i, fins i tot, adquirir els drets televisius dels partits del Reial Madrid i l'obligació de col·laborar en el finançament extraordinari de Telemadrid. Cal no oblidar que Bankia (Bancaixa) va concedir el famós crèdit multimilionari a Florentino Pérez perquè avalés els fitxatges de les estrelles del club Kaká i Ronaldo.
Batalla acarnissada a Madrid
Alguns dels principals clients immobiliaris beneficiats per Caja Madrid consten també en els papers de l'extresorer del PP Luis Bárcenas com a "donants" del partit. També gent pròxima a la política econòmica del PP, com l'expresident de la patronal espanyola Gerardo Díaz Ferran, va rebre crèdits personals a un interès molt beneficiós que ara estan sent investigats per la justícia. Però va ser la batalla acarnissada pel poder a Caja Madrid el 2009 el que va fer sortir a la llum el poder absolut del PP en l'entitat.
La batalla era entre el sector d'Esperanza Aguirre -que volia substituir Blesa per la seva mà dreta, Ignacio González , avui president de la Comunitat de Madrid- i Alberto Ruiz-Gallardón, ara ministre de Justícia i abans alcalde de Madrid, que era partidari de la continuïtat de Blesa. L'objectiu: dominar la caixa per controlar els diners i poder finançar tot tipus de projectes per al seu propi benefici.
Génova, que no volia cap dels dos candidats, es va veure obligada a intervenir-hi. Finalment Rajoy va situar-hi al capdavant Rodrigo Rato, que també tenia el vistiplau d'Aznar. Rato va situar a Caja Madrid els seus amics del PP. Per exemple, a Miguel Crespo Rodríguez li va donar el càrrec de secretari del consell d'administració. També a la comissió d'auditoria de BFA/Bankia es van col·locar a dit importants polítics del PP, com l'ex secretari general del PP i exministre de l'Interior Ángel Acebes, que va cobrar 163.000 euros per cinc mesos de feina tot i tenir un nul coneixement del món econòmic; o Mercedes Rojo Izquierdo, assessora d'Esperanza Aguirre, a qui Ignacio González va voler situar, a través de Blesa, com a consellera d'Iberia.
Tots els alts càrrecs del PP sabien què hi havia al darrere de Caja Madrid, però ningú ho va impedir, ni tan sols la sortida a borsa de Bankia quan la presidia Rodrigo Rato. Tant és així que Sol Bourgon Camacho, actual directora general dels serveis jurídics de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), es va negar, per eximir-se de tota responsabilitat futura, a firmar la sortida a borsa de Bankia, i va demanar a una de les seves funcionàries que firmés l'expedient.
Una polèmica sortida a borsa
La signant del document de sortida a borsa de l'entitat va ser, doncs, una advocada sense cap responsabilitat a la cúpula de la CNMV que va haver d'acatar ordres. El cas Bankia ha tornat a dinamitar l'harmonia del PP. Primer van ser les comissions de Gürtel, després els papers de Bárcenas i ara són els correus de Blesa els que provoquen un altre tsunami a la seu de Génova.
