DRET A DECIDIR

La resistència al canvi de la gent gran

El suport a la independència o a forces rupturistes com Podem és més baix entre els més grans de 65 anys
JORDI MUÑOZ
JORDI MUÑOZ Professor de ciència política a la Universitat de Barcelona

L’endemà de la victòria del no a Escòcia ja vam veure enquestes que apuntaven amb claredat que la clau de volta del resultat havia sigut el vot dels més grans de 65 anys. El 73% de la gent gran a Escòcia va apostar per continuar al Regne Unit. De fet, si descomptéssim el vot dels més grans de 65, Escòcia seria independent. Però aquest vot, lògicament, compta. I molt. És un grup especialment sensible al discurs de la por: segons les enquestes, el que els va moure a votar en contra de la independència va ser, fonamentalment, la por a perdre les pensions.

¿Podria passar una cosa semblant a Catalunya en una votació definitiva sobre el futur polític del país? Sí. Probablement no amb la mateixa intensitat que a Escòcia, però és possible que el vot dels més grans de 65 anys afebleixi l’opció sobiranista. Segons les enquestes del CEO, entre la gent gran la intenció directa de vot del sí-sí és del 38%, mentre que entre els altres grups frega el 50%. Aquests dotze punts de diferència, però, no els trobem de moment en el camp del no, sinó en el de la indecisió. La gent gran és la que menys clar té què votaria i les raons, són, en part, les mateixes que en el cas escocès. La preocupació pel futur immediat de les pensions i la por a la reacció de l’Estat contribueixen al fet que aquest grup sigui més reticent al canvi. A Catalunya, a més, en aquest segment hi trobem també el percentatge més gran de nascuts a la resta de l’Estat, i possiblement això influeix en una identificació emocional més forta amb Espanya, que els fa més resistents al missatge sobiranista.

Però Escòcia i Catalunya no són casos únics. La tendència conservadora del vot de la gent gran tendeix a reforçar l’ statu quo enfront de propostes de canvi en molts països. Sense anar més lluny, a Grècia la coalició d’esquerres Syriza no va guanyar les últimes eleccions perquè els seus suports en aquest grup van ser molt febles. En les últimes eleccions europees, l’únic grup d’edat en què no va guanyar Syriza va ser el dels més grans de 65, que van optar pel centredreta de Nova Democràcia i pel Pasok.

Recelosos del rupturisme

Una cosa semblant podria passar a Espanya. L’ascens fulgurant de Podem als sondejos es veu encara limitat per la fidelitat al PP i el PSOE que mantenen els més grans. El bipartidisme espanyol està molt tocat després de sis anys de crisi, però si encara manté un cert oxigen és per aquest segment de l’electorat, a qui li costa més canviar de vot i especialment si és per apostar per una opció nova i trencadora com Podem.

La gent gran vota diferent que la resta de la població per dos factors, que estan relacionats però que són diferents: l’efecte generacional i el del cicle de vida. La gent gran va créixer i va socialitzar-se en un context diferent del de les generacions joves. Algú que avui tingui 70 anys en va fer 15 el 1959, just l’any en què el règim franquista aprovava el Pla d’Estabilizació i acabava amb els anys d’autarquia. Van créixer amb el record de la Guerra Civil ben present i es van educar sota el franquisme més dur. Aquestes experiències vitals tenen la seva influència en la manera de veure el món i d’atansar-se als conflictes polítics.

Però no es tracta només d’experiències generacionals diferents, també és l’edat. Com mostra la recerca científica, al llarg de la nostra vida tendim a fer-nos més adversos al risc, especialment a les potencials pèrdues. Per això, davant de qualsevol elecció que ens posi en situació de triar entre el que ja tenim i una opció nova -i plena d’incerteses-, l’instint conservador serà més fort entre la gent gran.

Un pes electoral considerable

El vot de la gent gran és un fenomen a tenir en compte. I no només en una votació sobre la independència. Una de les derivades de l’envelliment de les societats avançades pot ser l’increment de la seva resistència al canvi. A Catalunya tenim una població especialment envellida i la forta onada immigratòria del període 2000-2008 només va compensar parcialment l’efecte combinat de la baixa fecunditat i l’augment de l’esperança de vida. Actualment, al voltant d’un de cada quatre electors a Catalunya té més de 65 anys. I, de fet, el seu pes electoral és encara més gran, ja que és un dels segments que més participen en les eleccions. Per això, a l’hora de la veritat, és possible que gairebé una de cada tres paperetes que hi hagi a les urnes correspongui a algú de més de 65 anys. És un segment clau.

Més continguts de