CONFLICTE INTERN

El risc de trencament amenaça els comuns en vuit municipis

La divisió a Badalona, Girona i Manresa sembla inevitable

Fer candidatures guanyadores per governar ajuntaments és una de les prioritats que, en clau municipal, els comuns es van marcar en el seu naixement. Bastir confluències àmplies que vagin més enllà de les sigles tradicionals d’ICV i EUiA es va aconseguir a Barcelona, Terrassa i Vilafranca el 2015 amb les noves fórmules En Comú, iés l’objectiu de cara al 2019. Les realitats locals han portat alguns sectors de l’espai a ampliar la mirada més enllà de Catalunya en Comú i Podem, en alguns casos cap a la CUP. Però aquest moviment no compta amb la simpatia de tots els actors de la confluència i això comporta el risc que la premissa original no es compleixi almenys en vuit municipis importants del país on els comuns es podrien trossejar en més d’una candidatura.

Un exemple paradigmàtic i alhora singular és la quarta ciutat de Catalunya, Badalona, on la candidatura de Guanyem Badalona es presenta com l’alternativa a una possible victòria de Xavier García Albiol. El lideratge de l’exalcaldessa Dolors Sabater aglutina la CUP, una part de Podem, un sector d’Esquerra Unida (EUiA) i representants del teixit social. Després de tres anys al govern municipal en coalició amb ERC i ICV, els republicans estan en converses amb Guanyem Badalona per sospesar una possible aliança de cara a les eleccions. Els ecosocialistes i un altre sector d’EUiA, que conformen el grup motor dels comuns de Badalona, però, no tenen previst sumar-s’hi si la intenció és aliar-se amb ERC, com recalquen fonts consultades per l’ARA.

El trencaclosques de Badalona, amb casuístiques diferents a cada lloc, és un mirall del que passa en altres localitats catalanes on la configuració d’almenys dues llistes que representin l’espai dels comuns és un escenari més que probable. Fonts del partit donen gairebé per perdut que hi hagi una única candidatura a Badalona i també a Girona, on el sector sobiranista dels comuns forma part de l’equip de Guanyem Girona, que ja ha proclamat candidat l’exmembre del secretariat nacional de la CUP i regidor a l’Ajuntament, Lluc Salellas. Podem, a més d’ICV i un sector d’EUiA -que integren el grup motor dels comuns a Girona però que no està formalment avalat per la direcció de Catalunya en Comú-, no s’hi ha afegit.

Un dibuix semblant és el de Manresa, on el sector que s’autoanomena autodeterminista dels comuns s’integra en una llista transversal liderada per la CUP, exmembres de Podem i Som Alternativa -el partit d’Albano Dante Fachin-. ICV i Podem, en canvi, en queden al marge. A Cerdanyola, fonts consultades apunten que es donen les condicions perquè una part dels comuns arribin a un acord amb la CUP i el partit local Compromís per Cerdanyola. Una entesa a la qual, asseguren, des de l’inici s’ha negat ICV i un sector de Podem. En la mateixa línia, l’ànima més sobiranista dels comuns participarà en Guanyem Sitges amb la CUP i MÉS, sense els ecosocialistes ni Podem. A Sant Boi és EUiA i també ICV qui queda fora de Guanyem Sant Boi.

La representació supramunicipal

Fonts ecosocialistes puntualitzen a l’ARA que no hi haurà candidatures que es presentin amb el nom d’ICV i que és compartida la voluntat de confegir projectes amplis. Ara bé, asseguren que l’objectiu és que la candidatura amb què es concorri sumi per a Catalunya en Comú en les institucions supramunicipals. “Hi ha gent que ha decidit anar a la candidatura de la CUP”, anoten en referència a Girona, on la representació als consells comarcals computarà per als anticapitalistes.

La situació és diferent en llocs com Sabadell o Vilanova i la Geltrú, amb divergències vinculades a qüestions personals o de proposta política. A la capital vallesana Joan Berlanga es va imposar en unes primàries a la candidata de Podem, Marta Morell, que va decidir marxar de la confluència i que ara ha signat un acord amb EUiA per treballar al marge de la candidatura àmplia. A la capital del Garraf, al projecte de Som VNG, que va néixer el 2015, s’hi torna a absentar ICV, a qui acusen d’haver registrat la marca Vilanova en Comú de manera “unilateral” i d’estar més a prop del PSC que dels moviments socials. El focus és en aquests municipis per les divergències dins dels comuns, que es poden multiplicar els pròxims mesos a l’hora de fer les llistes i per les difícils negociacions amb Podem.

Més continguts de