Política 17/04/2021

Com s'han coordinat els governs catalans fins ara?

Comissions, protocols, reunions i dinars més o menys formals han estat habituals per intentar esquivar les crisis

3 min
Saura, Maragall i Carod a la sortida del Tinell.

BarcelonaDes del 1980, encara que sovint passi desapercebut, a la Generalitat sempre hi ha hagut governs de coalició, amb l'excepció dels últims set mesos del 2015, un cop Convergència i Unió van certificar el trencament. L'aliança entre diferents partits (dos, tres o fins i tot quatre en funció de la legislatura) ha obligat a crear estructures de coordinació que, amb més o menys fortuna, han intentat resoldre les crisis de governabilitat. Precisament aquesta és una de les obsessions dels negociadors d'ERC i JxCat, que aquest divendres s'han tornat a reunir després de més d'una setmana sense fer-ho per seguir negociant la investidura de Pere Aragonès. Tal com va avançar l'ARA dimarts, la proposta dels republicans passa per crear tres comissions de coordinació —una a nivell parlamentari; una altra de seguiment formada per membres dels partits, dels grups parlamentaris i del govern, i una última de més esporàdica, amb trobades de cap de setmana— i un botó vermell per afrontar episodis especialment greus i que implicaria els màxims dirigents dels dos partits. Tots els governs han tingut aquest mecanisme d'alerta màxima i, quan s'ha activat, la Casa dels Canonges ha estat un dels habituals llocs de trobada.

De fet, no són qüestions completament noves. Fonts consultades per l'ARA expliquen que el 2015 —ERC i CDC van compartir Govern després de les eleccions del 27-S— ja s'havia plantejat definir una estructura similar, però finalment els dos partits van descartar els elements més exòtics —com els caps de setmana plegats— i, amb l'excepció de la part final de la legislatura, quan el referèndum va obligar a intensificar els òrgans de coordinació, l'estructura va seguir els estàndards habituals. Al Parlament, totes dues formacions compartien grup parlamentari —JxSí— i, malgrat evidenciar que eren dos partits diferents fins i tot en la distribució física dels despatxos dels dirigents, la relació havia de ser necessàriament fluïda. També amb la CUP, amb la qual van signar un pacte d'estabilitat que comportava reunions de seguiment setmanals (els dilluns), les quals finalment van acabar subsumides en un dels òrgans enfocats a l'1-O.

¿Formal o informal?

Els dilluns han sigut habitualment un dia propici per a les reunions. Les executives i les permanents dels partits acostumen a començar la setmana trobant-se, però també serveixen per engreixar la relació amb els socis. Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, els tres màxims representants del primer tripartit, van fixar que cada dilluns es trobarien per dinar. Així va ser —substituint al cap de poc Carod-Rovira per Josep Bargalló—, més enllà de les comissions d'enllaç que preveia el pacte signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA (hi havia una comissió de seguiment formada per tres membres de cada formació, es van recuperar les comissions delegades presidides pel conseller primer i també hi havia un protocol d'actuació parlamentari). "Al final, el que funcionava era la relació fluïda que tenien els tres líders", recorda una font d'aquell govern. Una altra destaca que en aquells dinars, i també en els que van seguir fent José Montilla, Carod-Rovira i Saura durant el segon tripartit, era on es desbloquejaven les qüestions més espinoses. El tarannà va canviar amb Montilla respecte a Maragall i les trobades, també les de la resta d'òrgans, van passar a tenir un caràcter més formal.

També per dinar i també els dilluns van decidir trobar-se a partir del 2012 els representants d'ERC, amb Marta Rovira i, en alguna ocasió, Oriol Junqueras al capdavant, i de CiU, amb Jordi Turull i Francesc Homs, entre d'altres. Els republicans no formaven part d'aquell govern, però sí que en garantien l'estabilitat parlamentària. Fins i tot en la legislatura passada, quan les discrepàncies entre socis van arribar a la cúspide, hi havia en un inici dinar els dilluns —després es va convertir en reunió sense àpat— en trobades de màxim nivell que encapçalaven Quim Torra per JxCat i Pere Aragonès per ERC, amb altres consellers i diputats. Durant els 23 anys de govern de Jordi Pujol no calien tants dinars de coordinació. L'estructura jeràrquica era molt clara, també el repartiment de responsabilitats. I primer amb els comitès d'enllaç entre CDC i UDC i després de federar-se el 2001 amb el comitè executiu nacional de CiU, tenien una estructura molt consolidada.

En general, els governs de Pujol, de Maragall, de Montilla, de Mas i també els últims de Carles Puigdemont i de Quim Torra han optat per les conselleries estanques, en les quals un partit ha exercit tot el control. Però hi ha hagut algunes excepcions puntuals, tant pel que fa als governs de CiU com als dos tripartits. En aquests últims es va limitar a les conselleries d'Educació i de Sanitat, dirigides entre el 2006 i el 2010 pel PSC, però que afegien en la seva estructura algun alt càrrec nomenat per ERC per corresponsabilitzar-se (i vigilar-se) en la presa de decisions. Ara aquesta és una de les idees que el candidat a la investidura, Pere Aragonès, ha suggerit. Des de JxCat també hi ha una proposta que té reminiscències al tripartit: defensa coordinar l'estratègia a Madrid, com ja van pactar fer el PSC, ERC i ICV-EUiA ara fa disset anys. Aleshores no va funcionar.

stats