Sánchez aguditza la seva fragilitat al Congrés

El líder del PSOE i Yolanda Díaz exhibeixen unitat l'endemà de la trencadissa per la llei de l'audiovisual

4 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, en un acte a la Moncloa.

MadridPedro Sánchez i Yolanda Díaz han volgut escenificar aquest divendres que la coalició funciona i que aguantarà fins al final de la legislatura, l’endemà d’una trencadissa important entre el PSOE i Unides Podem al Congrés: per primera vegada, la formació lila va votar diferent del partit socialista un projecte del govern, la llei de l’audiovisual, impulsada per la vicepresidenta Nadia Calviño, una de les ministres amb qui Unides Podem té més problemes de digestió. Arran de la votació d’aquest dijous, però, Calviño i Díaz ja tenen en comú haver aprovat lleis del seu ministeri gràcies al PP –la reforma laboral, per l’error del diputat Alberto Casero, i ara la de l'audiovisual–, prova de la fragilitat creixent que l’executiu de Sánchez pateix a la cambra baixa.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La relació amb els socis d’investidura i de pressupostos passa per un dels moments més difícils de la legislatura, quan falta un any i mig perquè s’esgoti el mandat. A ERC no amaguen que la jornada d’aquest dijous “complica” les confiances que fins ara havien mantingut amb els socialistes: les explicacions de Sánchez sobre Pegasus, lluny d’esvair dubtes, van ser una justificació política de l’espionatge a l’independentisme. “El 2019 hi havia sabotatges diaris”, esgrimia el president espanyol, que va evitar explicar, fruit d'una pregunta, quina vinculació tenia l’ara president de la Generalitat, Pere Aragonès, que també va ser espiat, amb les protestes postsentència. El líder del PSOE manté que desconeixia qui eren les persones perseguides perquè el CNI decideix autònomament els seus operatius, i així pot justificar el cessament de l’exdirectora de l’organisme, Paz Esteban, encara que el vinculi a l’espionatge extern a membres del govern espanyol.

A aquesta situació s'hi suma que el trencament del pacte per l’audiovisual per part del PSOE deixava els republicans fora de l’equació, amb l’inconvenient que va ser la moneda de canvi del seu suport als comptes del 2022. Fonts d’ERC lamenten ara el maximalisme amb la llei de l’audiovisual a finals del 2021. Una bel·ligerància que, asseguren, va ordenar la direcció del partit. Primer, els 13 diputats de Madrid ja van haver d’acceptar una solució “realista” sobre les quotes de producció en llengües cooficials diferents del castellà, que passava per excloure les plataformes amb seu fora d’Espanya. I més enllà del català, els republicans subratllaven que hi havia molts llocs de treball en joc: l’esmena del PSOE que perjudica els productors independents ha fet inviable que ERC hi donés suport. Des d’Unides Podem consideren, fins i tot, que parlar de “deslleialtat” dels socialistes amb els seus socis per aquests canvis d'última hora és quedar-se curt. 

Revifar la taula de diàleg -prèvia trobada de Sánchez i Aragonès per abordar el Catalangate- es presenta com l’única manera perquè la formació independentista pugui reconduir la situació amb el PSOE. El president espanyol s’ha compromès a convocar-la, per bé que la necessitat de sortir-ne amb alguns tipus d’acord dificulta que no sigui més que una fotografia. I ERC no en vol més, de fotos. Igualment complicats s’albiren pactes per a normatives importants en tramitació com la reforma de la llei mordassa, la de memòria històrica i la d’habitatge. “Anirem llei per llei i posarem els llindars molt alts”, avisen des del grup parlamentari. En aquest sentit, ERC juga la carta que amb la dreta difícilment s’aprovaran, de manera que el PSOE haurà de cedir a algunes peticions que plantegin els aliats de la investidura.

Els pactes amb el PP

Malgrat la confrontació permanent, ja s’ha demostrat que el PP ha tret les castanyes del foc al govern espanyol en més d’una ocasió, ja sigui per la malaptesa d’algun diputat o per les pressions de grans corporacions com Mediaset i Atresmedia. Aquest divendres ministres del PSOE ja han llançat missatges favorables a entendre’s amb els conservadors per reformar la llei de secrets oficials i la que regula el control judicial del CNI, atès que afecta qüestions d'estat. Una de les respostes al Catalangate, ¿pactada amb el PP? Caldrà veure si s’hi avé Alberto Núñez Feijóo, que aprofita la divisió a la coalició per enretirar la mà al PSOE. “Ens demanen suport, però ho pacten tot amb els independentistes. ¿De veritat hem de participar en aquest teatre? Amb mi que no hi comptin”, ha afirmat aquest divendres en una intervenció oberta davant els grups parlamentaris del PP al Congrés, al Senat i al Parlament Europeu. Feijóo ha assegurat que, després dels atacs de Sánchez per la corrupció d’anteriors èpoques del PP, el líder socialista ja comença a “fer oposició a un govern del PP”.

Amb les enquestes en contra i els aires d’optimisme de Feijóo, la Moncloa ha volgut exhibir múscul en la presentació d’un PERTE sobre economia social dotat amb 800 milions d’euros. Ha parlat “d’orgull d’equipàs”, en sintonia amb tots els ministres del PSOE que han negat que la coalició estigui en risc. A Unides Podem preocupa que sí que ho estiguin els suports parlamentaris, i fonts liles lamenten la inèrcia dels socialistes a buscar la geometria variable. I això que, en privat, fonts del PSOE admeten que no hi ha alternativa al bloc de la investidura.  

stats