LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT
Política 15/05/2022

Sánchez i Feijóo busquen ser aliats i rivals a la vegada

El nou PP evita el no a tot de Casado, mentre que a la Moncloa no confien en la mà estesa dels populars

4 min
Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa l’abril passat.

MadridNomés quatre dies després de ser nomenat oficialment president del PP, Alberto Núñez Feijóo va asseure’s el 7 d’abril a la Moncloa al costat del president espanyol, Pedro Sánchez, per escenificar el desgel entre el govern i el principal partit de l’oposició. Avui fa poc més d’un mes d’aquella primera trobada i la relació s’ha tornat a enverinar. No hi va haver apropament pel decret econòmic per fer front a la crisi derivada de la guerra a Ucraïna i al PP tampoc ha agradat com el govern espanyol ha gestionat la crisi pel cas Pegasus. La setmana passada Alberto Núñez Feijóo va començar a apujar el to contra el govern de coalició, però entre els seus plans no hi ha el d’instal·lar-se en el no a tot de Pablo Casado. L’estratègia passa per mantenir la mà estesa al PSOE per oferir-li pactes d’estat. És a dir, intentar entrar en l’equació de la governabilitat estatal per influir en les polítiques de l’executiu i, alhora, distanciar els socialistes dels seus socis de govern i d’investidura. “La debilitat de l’executiu l’explotarem”, afirmen fonts de la direcció estatal dels populars.

De les últimes coses que més han molestat el PP ha sigut el to amb què Pedro Sánchez es va dirigir dimecres passat a la portaveu dels populars al Congrés, Cuca Gamarra, durant la sessió de control, quan va qualificar els conservadors de “pispes” i de ser una “desgràcia de dreta”. Lamenten que el president espanyol respongui amb “insults” a la mà estesa de Feijóo. “S’estan entestant en complicar les relacions, però la nostra vocació és que el govern no pugui dir que el PP trenca relacions amb ells”, defensen les mateixes fonts de la cúpula popular. La prova del cotó d’aquesta estratègia es va plasmar dijous passat al Congrés quan el PP va permetre al govern tramitar la llei de seguretat nacional, després que l’independentisme li girés l’esquena.

Ara bé, més enllà del gest de dijous passat, ¿hi ha hagut avenços en els onze punts que Pedro Sánchez va posar sobre la taula del líder popular en la reunió de fa un mes? La resposta és que no. Fa unes setmanes que el PP va designar el vicesecretari d’institucional del partit, Esteban González Pons, com a interlocutor amb la Moncloa per negociar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i també dels membres del Tribunal Constitucional (TC) que acaben el mandat el 12 de juny. La Moncloa, de fet, va marcar aquesta data com a límit també per arribar a un acord per desbloquejar els canvis a la cúpula judicial. Però des del PP no se la fan seva. Al contrari, divendres el mateix Feijóo va explicar en una entrevista a RNE que fins que no passin les eleccions d’Andalusia previstes per al 19 de juny, el partit no farà arribar una proposta per renovar el CGPJ al govern espanyol. “Refredarem el nivell de crispació que ha provocat el govern en les últimes setmanes i esperarem que acabi un període electoral molt important per a Espanya, que són les eleccions andaluses”, va afirmar. A més, va insistir en la necessitat de canviar el sistema d’elecció dels jutges, una qüestió que el seu predecessor, Pablo Casado, havia posat com a condició abans de negociar la renovació. Feijóo continua de moment sense situar-ho com una línia vermella.

Els comicis a Andalusia han enrarit la relació, perquè els dos partits ja s’han vestit de precampanya electoral. Però també és veritat que, més enllà de la trobada Sánchez-Feijóo de fa un mes, els contactes -pocs i discrets- no han servit tampoc per arribar a acords en qüestions, a priori, senzilles. És el cas del vot pregat per als residents a l’estranger, que l’executiu espanyol demanava al PP desbloquejar abans del 20 d’abril. És dels pocs temes que estan avançats al Congrés, però encara falta una última reunió de la ponència legislativa, que ho aprovi la comissió i després el ple. Tampoc s’ha arribat encara a cap acord per eliminar el terme discapacitat de la Constitució. “Ni tan sols han sigut capaços d’accedir a modificar aquest terme”, lamenten fonts de la Moncloa. De fet, des del govern espanyol asseguren que no tenen cap confiança en el PP de Feijóo i el veuen “idèntic” al de Pablo Casado. “Feijóo va trigar molt a designar el seu equip negociador i, per desgràcia, durant aquestes setmanes tampoc hi ha hagut avenços”, afegeixen les mateixes fonts.

L’executiu espanyol no va comprar cap de les mesures econòmiques que els populars els van posar sobre la taula per fer front a la crisi derivada de la guerra i el resultat va ser un no al decret del govern -que va acabar tirant endavant gràcies als vots d’EH Bildu, perquè ERC també hi va votar en contra-. En les pròximes setmanes els populars hauran de tornar a valorar una de les últimes mesures econòmiques del govern: el topall del preu del gas per reduir la factura de l’electricitat. Feijóo s’ha mostrat obert a estudiar el decret, tot i que ha avisat que, per ara, a ulls del PP, cap de les mesures econòmiques que ha adoptat el govern per frenar l’altíssima inflació d’Espanya “no han donat resultat el primer mes”.

L’aterratge a Madrid de Feijóo

Tot i començar a traçar una estratègia diferent de la de Casado, per a Feijóo l’últim mes encara ha sigut de transició. Fins a la setmana passada encara era president en funcions de la Junta de Galícia -Alfonso Rueda va prendre possessió del càrrec de nou president dissabte- i fins aquesta setmana no es traslladarà definitivament a Madrid. Però de moment la seva acció política com a cap de l’oposició l’haurà de desenvolupar des de fora les institucions fins que el Parlament gallec no l’avali com a nou senador per designació autonòmica. Serà des de la cambra alta on Feijóo podrà debatre cara a cara amb Sánchez. Mentre no arriba aquesta batalla, la més imminent que hauran de lliurar és a Andalusia, on els populars es juguen mantenir-se a la Junta i si ho fan de la mà de l’extrema dreta.

stats