Sánchez multiplica les mesures econòmiques per anul·lar el PP
Prioritza la recuperació i aparca fronts incòmodes com la reforma de la Constitució i de la Corona
MadridIsabel Rodríguez, la portaveu del govern espanyol, va començar la roda de premsa posterior al consell de ministres de dimarts aportant “xifres constatables de la recuperació” econòmica: 20 milions de persones treballant a Espanya, 90% de vacunació i primer país de la Unió Europea que rep 10.000 milions d’euros per executar projectes vinculats als fons europeus. “Fets contra soroll”, va dir. Sintetitzava així l’objectiu que la Moncloa té entre cella i cella: anul·lar el discurs del PP orientat a escampar que l’Estat està “en fallida” i desarticular així la seva estratègia d’oposició, que consisteix en assenyalar el que consideren una mala gestió.
Divendres va fer el mateix. “Els principals acords tenen a veure amb la recuperació. Complim fites”, es vantava Rodríguez. A la Moncloa no amaguen que la prioritat de l’executiu és canalitzar l’arribada de les ajudes europees i fer que el país es recuperi dels estralls de la crisi derivada de la pandèmia. Ara bé, la contrapart d’aquesta estratègia és que queden aparcats compromisos més incòmodes com la reforma de la Constitució, les mesures per modernitzar la monarquia que el president, Pedro Sánchez, va prometre fa un any i la taula de diàleg, de la qual no consten avenços des que es va reunir el 16 de setembre.
Sánchez té clar que el frame de les pròximes eleccions serà la situació econòmica i social d’empreses i famílies, i que si no és bona inevitablement en pot treure rèdit qui es presenti com a alternativa per governar. Així, l’aprofitament dels fons europeus és clau, i en aquest final d’any l’executiu haurà encadenat diverses setmanes amb dos consells de ministres -dimarts i divendres- per aprovar diversos projectes. Entre d’altres, els últims han sigut la llei de les start-ups, tres reials decrets d’ajudes al sector turístic, l’avantprojecte de la llei de treball, la llei crea i creix i un fons de 100 milions d’euros a entitats del tercer sector per finançar programes d’atenció a persones dependents.
A més, Brussel·les va donar dijous llum verda a 3.000 milions d’euros del projecte per impulsar la fabricació i l’ús del cotxe elèctric i els pressupostos de l’Estat van superar divendres els vetos del Senat. Tot plegat, en una setmana en què Pablo Casado ha fet gira per l’Amèrica Llatina i la dreta ha volgut marcar agenda amb el cas de la família de Canet de Mar que ha demanat un 25% de classes en castellà en una aula de P5. El govern espanyol ha procurat reduir el conflicte i circumscriure’l a un cas aïllat, a fi de no alimentar una polèmica que desviés l’atenció cap al que interessa a rivals com Vox i Cs.
El PP no deixa escapar cap oportunitat per fer oposició i és també molt insistent a l’hora de criminalitzar les aliances amb EH Bildu, però la batalla de Casado no és la cultural i ideològica d’Isabel Díaz Ayuso i Cayetana Álvarez de Toledo. Des que va cessar-la com a portaveu al Congrés, el líder del PP ja va definir per la via dels fets que, amb el Procés desinflat, la polarització es jugaria en el camp econòmic. Ara bé, a Madrid els mitjans de la dreta fan de cada espurna un incendi.
Més enllà de la dreta, als interessos del govern espanyol també interfereixen les polèmiques que sorgeixen en el si de la coalició. La visita ahir de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, al Papa va despertar algunes suspicàcies sobre si era freqüent que el pontífex rebi figures que no són caps d’estat. Divendres des de la Moncloa Rodríguez va treure-hi ferro i la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, va voler recordar que ella s’hi ha entrevistat en dues ocasions. Setmanalment, els articles de l’excap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo, també suposen soroll per al nou equip de la Moncloa.
Els compromisos pendents
Amb no poques dificultats, Sánchez intenta evitar distorsions i centrar el missatge en la recuperació justa. Això passa per posar l’accent en les diferents iniciatives que està impulsant l’executiu i mirar de guardar en un calaix compromisos pendents. La llei de memòria s’ha hagut d’aparcar per falta de suports, la llei de l’audiovisual està implicant una difícil negociació amb ERC, i Unides Podem ja avisa que voldrà introduir esmenes a la llei d’habitatge que va desencallar l’acord per als pressupostos dins la coalició.
L’aniversari de la Constitució dilluns va propiciar que es reobrís el debat sobre la reforma, que el PSOE es va marcar com a objectiu al congrés de València de mitjans d’octubre. És una tasca que ha de pilotar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, però no hi ha avenços. Passa el mateix amb els canvis legislatius que haurien de dotar de més transparència la Casa del Rei. Caldrà veure si Felip VI té algun anunci preparat per al tradicional discurs de Nadal, però en l’últim any no hi ha hagut novetats. El govern espanyol sovint reitera que valora la tasca de “modernització” de la institució, però dimarts Rodríguez no va concretar en què s’havia concretat. “No soc la portaveu de la Zarzuela”, es va justificar. Alguns mitjans han apuntat que fins que no es tanqui la investigació de la Fiscalia contra Joan Carles I no hi haurà canvis. La reforma de la llei de secrets oficials és un altre projecte estancat al Congrés que no acaba d’arrencar. En clau catalana, ja no forma part de l’agenda del govern espanyol a mitjà termini la reforma del delicte de sedició que mesos anteriors va arribar a semblar pròxima. En principi, és tema de conversa a la taula de diàleg amb la Generalitat, que s’hauria de reunir de nou a principis del 2022. Amb un ull posat en la conjuntura econòmica i l’altre en la sisena onada, Sánchez fia a la recuperació la via per desactivar el PP.
