CAMÍ DEL 28-A

Tothom ven el seu llibre en campanya

La diada cau en plena campanya electoral, i això es nota als carrers

Tothom vol vendre el seu llibre. Passa sempre el dia de Sant Jordi, però aquest any la sensació es multiplica. La diada cau en plena campanya electoral, i això es nota als carrers. És perceptible tant en les converses dels passejants -és fàcil caçar al vol frases incompletes de l’estil “I va el Rivera i demana escoltar el silenci”- com en el fet que proliferen per tot arreu paradetes dels partits. Els candidats s’hi fan fotos, atenen els mitjans i, fins i tot, ho aprofiten per promocionar alguns dels llibres que tenen a les paradetes. Una col·lecció sovint inenarrable en què, a més de biografies dels candidats i assajos més o menys afortunats, hi ha peces de col·leccionista. Com a mostra, la paradeta del PSC, on conviuen les memòries precipitades de Pedro Sánchez i la proposta de Jaume Collboni per a Barcelona amb antics contes sobre la història socialista il·lustrats per, atenció, Pilarín Bayés, candidata de JxCat el 21-D.

Cayetana signa Constitucions

Més escàs és el ventall disponible a l’estand del PP. Tan escàs que a falta de producció pròpia, Cayetana Álvarez de Toledo es posa a signar Constitucions, de llarg el llibre més recomanat pels populars els últims anys. Al seu costat signa també Josep Bou, en aquest cas sí un llibre - Barcelona es España -, preparat a correcuita per a la campanya de les municipals. Més temps ha tingut Manel Valls, que explica que va ser precisament pel Sant Jordi de l’any passat que va decidir presentar-se a l’alcaldia i, de passada, publicar un llibre i signar-ne uns quants -pocs- aquesta diada. Encara en signen menys a Vox, que s’estrenen aquest Sant Jordi competint amb la paradeta de l’ANC, que tenen a escassos deu metres.

El Procés, com demostra aquest any Gonzalo Boye i les cues per al seu Ahí lo dejo, segueix venent llibres. Sempre de no-ficció, com el No todo vale, de l’ex lletrat major del Parlament Antoni Bayona, una altra de les novetats d’aquest any. Mai és tard, però, i potser l’any que ve la política s’animarà amb la ficció, i veurem Pablo Llarena signant els seus escrits de processament o dirigents de Junts pel Sí dedicant el full de ruta a la independència en 18 mesos. De moment només Enrique Vila-Matas s’atreveix a incloure’l posant-lo de teló de fons de la seva última novel·la.

Més continguts de