Els secretaris municipals de l'AMI defensen la vigència de la llei del referèndum sobre la base del dret internacional

L'informe, que s'ha enviat als alcaldes, descarta que es pugui acusar els funcionaris de cap delicte

El referèndum de l'1 d'octubre està al marge de la legalitat espanyola i suspès pel Tribunal Constitucional. En canvi, està contemplat per la nova legalitat catalana que s'empara en el dret internacional. Com han d'actuar els alcaldes i els funcionaris davant d'aquest xoc de legalitats? Els secretaris municipals que col·laboren amb l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) reconeixen la complexitat del moment, però ja han fet arribar un informe jurídic als alcaldes per defensar la vigència de la llei del referèndum. 

Els ajuntaments a favor de l'1-O i els que ja han dit que no cediran locals

"D'acord amb el dret de la Unió Europea, el principi de democràcia està per sobre del d'estat de dret i, a més, és d'aplicació directa al Regne d'Espanya", asseguren tot just abans de concloure que, d'acord amb el dret internacional, "l'exercici de sobirania que suposa la llei del referèndum, sobre la base del principi d'autodeterminació dels pobles, s'adequa al dret internacional i, en conseqüència, la llei manté la seva vigència, ja que genera un règim excepcional, que suposa la no aplicació a Catalunya de les lleis i les normes estatals, autonòmiques i locals que la contradiguin".

Els funcionaris no són els encarregats, segons l'informe, d'interpretar quina és la legalitat en vigor a Catalunya. Aquesta responsabilitat recau en les autoritats polítiques i, per tant, els funcionaris estan al marge de qualsevol procés penal en contra seva, segons afirma l'informe de l'AMI. Els secretaris municipals recorden, però, que l'estat espanyol no reconeix el nou ordenament jurídic català i, per tant, considera que la llei del referèndum està suspesa. Per tant, podrà intentar actuar contra les persones que hagin rebut un requeriment personal dels tribunals, és a dir, contra els membres del Govern i de la mesa del Parlament, alguns alts càrrecs de l'executiu i també els alcaldes. 

L'informe jurídic, penjat a la web de l'AMI, reconeix que es tracta d'una qüestió "complexa", que parteix d'una "situació extraordinària". La legalitat catalana es pot interpretar com a "vigent" basant-se en la normativa internacional, que garanteix el dret a l'autodeterminació dels pobles, tot i que els secretaris municipals admeten que l'altra interpretació, la de la suspensió de la llei del referèndum, també admet arguments a favor, ja que els tribunals espanyols s'han manifestat ràpidament en contra de la llei i del seu desenvolupament.

"Tot i que no hi ha consens doctrinal en la definició del concepte de dret d'autodeterminació dels pobles, una part de la doctrina i de la mateixa actuació de la comunitat internacional defensen un concepte universal d'aquest dret", descriuen en l'informe. D'aquesta manera, conceben que està superada la visió que només els pobles "sotmesos a colonialisme" i que tots els territoris que es puguin considerar "pobles" tenen dret a l'autodeterminació. Tant l'Estatut com la Constitució parlen de Catalunya com un poble.

En tot cas, subratllen que serà la comunitat internacional "l'àrbitre definitiu del procés de secessió" i qui, amb la seva actuació, ratificarà o no l'exercici de sobirania del Parlament. 

Només contemplen el delicte de desobediència

L'AMI es planteja els diferents delictes pels quals l'estat espanyol podria acusar les autoritats catalanes, si finalment aconsegueix imposar el seu relat que tot el que ha fet Catalunya és il·legal i no té empara en el dret internacional. Com que no existeix cap delicte pel fet de convocar un referèndum, tal com repeteixen una vegada i una altra des de la Generalitat, els secretaris municipals de l'AMI consideren que es podria jutjar els responsables del referèndum pel delicte de desobediència a les sentències judicials. És el mateix pel qual es va inhabilitar pel 9-N Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs. Malgrat que el 9-N no van caldre les advertències individuals, l'Estat farà arribar dimarts les notificacions a més de mil càrrecs públics catalans. Seran precisament aquests els que s'exposaran a un risc més elevat.

Descarten prevaricació, perquè no es pot sumar a la desobediència i és més difícil d'argumentar (l'alt càrrec o conseller hauria de dictar una resolució arbitrària), i descarten que es pugui acusar ningú dels delictes de rebel·lió, perquè implicaria que s'han fomentat accions "violentes", ni de sedició, que suposaria que s'hauria fomentat una "revolta tumultuària, pública i oberta, desordenada, utilitzant la força o fora de les vies legals".

Ara bé, reconeixen que davant d'una situació nova, que no té precedents a l'estat espanyol, "s'haurà de veure quina interpretació en faran, si és el cas, els tribunals espanyols".

Els Mossos, emparats per la nova llei

Pel que fa al paper dels Mossos d'Esquadra, l'Estat en podria reclamar la competència en aplicació de la llei de seguretat nacional. A més, la llei de la policia de Catalunya ja preveu que, tot i ser un cos jeràrquic, els agents es neguin a complir les ordres que contravinguin la Constitució espanyola. 

L'article 412 del Codi Penal explica que "el funcionari públic que, requerit per l'autoritat competent, no presti auxili a l'administració de Justícia o un altre servei públic, incorrerà en penes de multa de tres a dotze mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic d'entre sis mesos i dos anys". Això implicaria que s'hagués acusat els agents del delicte de denegació d'auxili. Segons recorda l'informe de l'AMI, "el Parlament de Catalunya ha acordat la no aplicació a Catalunya de cap ordre o instrucció contrària a la celebració del referèndum" i, per tant, "també deixa sense aplicació la vinculació del cos de Mossos d'Esquadra i les policies locals catalanes a jutges, tribunals i ministeri fiscal, almenys pel que fa a les actuacions directament relacionades amb el referèndum".

Més continguts de