El sector crític de Cs carrega contra la gestora del partit i adverteix Arrimadas

BarcelonaEls nefastos resultats electorals de Ciutadans el 10-N van forçar Albert Rivera a dimitir. Però en canvi l'aparell del partit no s'ha mogut d'on era. La reflexió interna i el "retorn al centre" que anhelava un sector crític creixent dins del partit no han arribat mai. I tot i que Inés Arrimadas era la candidata in pectore per substituir Rivera al capdavant del partit, el consens al voltant de la seva figura ara també està en perill. El cessament de dues cares visibles del sector crític del partit, Ignacio Prendes (portaveu del comitè autonòmic a Astúries) i Orlena de Miguel (portaveu a Castella-la Manxa i membre de l'anterior executiva), han portat el vicepresident de Castella i Lleó, Francisco Igea, a advertir la dirigent taronja que, si subscriu aquests cessaments, es podria trobar en l'obligació d'haver de competir amb una candidatura no oficialista en l'assemblea general extraordinària prevista per al 14 i el 15 de març.

Igea ha dimitit, a més, del seu càrrec orgànic a dins de Cs com a secretari regional de programes. "Aquí no es debat si Arrimadas és bona o mala líder, sinó quin partit volem ser", lamenta una font propera a Igea, que insisteix que Cs "no pot voler ser un partit de centre que pacti a esquerra i dreta i mantenir una estructura monolítica". La seva renúncia ha anat seguida d'altres, com la de David Martín, que ha abandonat el càrrec com a secretari provincial de programes d'Àvila.

Aquests cessaments se sumen a 59 canvis efectuats per la gestora en comitès provincials i autonòmics. Segons la gestora, els canvis s'han fet amb la voluntat d'"ajustar" els òrgans del partit de cara a l'assemblea general. "Se'ns va vendre que el paper de la gestora seria d'absoluta pulcritud, només per mantenir el partit fins a l'assemblea", lamenta una veu del sector crític. Des de Catalunya, alguns càrrecs consideren "desafortunat" que una gestora prengui decisions sobre renovacions i cessaments, tot i que en aquest territori no hi han hagut sorpreses. La portaveu del partit és Lorena Roldán, que està acompanyada per Carlos Carrizosa, Joan Garcia, David Mejía, Marina Bravo, Laura Vílchez i Carlos Sánchez, tots diputats al Parlament.

Des de Cs van insistir que l'article 23 dels seus estatuts assenyala que l'elecció de càrrecs és "discrecional per part del comitè executiu", i defensa que la comissió gestora ha mantingut els criteris aplicats anteriorment per l'executiva: per ostentar el càrrec de portaveu del partit cal ser càrrec orgànic nacional o càrrec institucional de Cs. Amb tot, en els estatuts de la formació, públics a la pàgina web del partit, no expliciten aquest requisit.

Els crítics veuen un moviment per controlar l'organització. "¿Hi havia càrrecs vacants des de fa molts mesos i es cobreixen ara?", es pregunta una veu de Cs, que insisteix que s'han fet nomenaments de persones que no tenien càrrec. Una altra veu titlla aquests cessaments d'"error" que "evidencia que tot segueix igual" dins del partit taronja. Per a aquesta font, és una manera "d'eliminar qualsevol rastre de divergència" de cara a l'assemblea general, ja que Prendes o Orlena previsiblement "ja no hi seran". Aquesta decisió arriba després que el passat 30 de novembre es filtressin a la premsa diversos àudios del consell general del partit en què es va votar el reglament de cara al congrés, en els quals tant Igea com Prendes carregaven contra la línia més oficial de la formació.

Així, creixen les veus que consideren que Arrimadas "s'ha de pronunciar". Per a alguns, la gestora, liderada per Manuel Bofill, "s'embolcalla darrere de la seva figura", segons afirma una veu de Cs. "Pensem que Inés Arrimadas és la millor candidata, però volem saber quin és el seu model de partit –va lamentar Igea ahir a la Cadena SER–. Si el seu model és aquest, en presentarem un altre".