La segona Diada entre reixes

Els presos polítics tornaran a passar una altra Diada a Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric, on l'11-S és un festiu amb poc activitat

Els presos polítics tornaran a passar una altra Diada tancats a la presó. A Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric, l'11 de setembre és un festiu amb poca activitat. Els dirigents independentistes viuen la Diada des d'una distància que es fa menys dura gràcies a les mostres de suport que reben.

Cartes, una rumba i samarretes firmades a Lledoners

Jordi Cuixart alçava l’Amat, el seu fill que aleshores tenia cinc mesos, des del mig de plaça Catalunya, abans de pujar a l’escenari per fer el discurs. Era l’11 de setembre del 2017 i aquella seria la seva última Diada en llibertat. La de dimecres serà la seva segona entre reixes. Els murs de Lledoners tornaran a obligar que ell, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull visquin un altre Onze de Setembre des de la cel·la d’una presó. L’independentisme, però, s’ha conjurat perquè aquesta Diada no tingui el to monòton de la presó.

Quatre columnes de torxes arrencaran des de diferents punts del Bages per confluir davant la presó de Lledoners el vespre abans de la Diada. I a Montserrat s’il·luminaran 131 agulles del massís per recordar tots els presidents que ha tingut Catalunya, però sobretot per intentar fer arribar aquesta imatge als set presos. Dues mostres de suport que se sumen a les que fa dies que reben en forma de visites, cartes o peticions de samarretes per signar. Com una de molt especial. La que Jordi Turull va dedicar a un nadó, el fill d’una noia que fa mesos que li envia cartes de suport. Un escalf que també ha arribat en forma de música i que a Josep Rull li va fer especial il·lusió: un pres de Ca n’Anglada de Terrassa va decidir fer una rumba dedicada als presos.

“Intentarem fer alguna cosa especial”, assegura Junqueras, que fa dies que explica a la resta de presos la història de Catalunya. La Diada de l’any passat va ser un “cop emocional”, relata la dona de Raül Romeva, Diana Riba. Era la primera tancats en una presó. Per primera vegada, la connexió amb l’exterior va ser a través dels mitjans de comunicació. Com aquest any. Des de primera hora del matí, amb les samarretes de l’ANC posades, explica Quim Forn, seguiran els actes de la Diada. A Lledoners, l’11 de setembre és un dia festiu intersetmanal: moltes activitats s’aturen i no poden rebre visites.

Buscar el retorn dels actes

La Diada la viuen a distància i entre reixes, però després demanen com han anat els actes, explica la parella de Jordi Sànchez, Susanna Barreda. “El nostre Onze de Setembre és diferent al seu”, recorda. Tot i la distància i la sensació “estranya” de ser dins una presó per la Diada, reconeixen que es tornaran a emocionar quan vegin que milers de persones tornen a sortir al carrer. Perquè, malgrat tot, estan convençuts que la Diada serà “un èxit”.

Un discurs des de Puig de les Basses

L’Onze de Setembre de fa un any, a la presó de Puig de les Basses, s’hi passejava una noia amb una senyera a les mans. Dolors Bassa feia poc més de dos mesos que era en aquest centre penitenciari i la va sorprendre aquella imatge. Però, sobretot, la va esperonar. Aquest any va decidir que els dies previs a l’Onze de Setembre volia dedicar-los a explicar a les internes què significava per a ella la Diada. Com relata la seva germana, Montse Bassa, l’exconsellera estava acostumada a anar a moltes manifestacions, també l’Onze de Setembre, i haver de seguir els actes d’aquell dia a distància i per la televisió li va costar molt. L’únic contacte directe amb l’exterior va ser la trucada amb la seva família quan van arribar a la manifestació de Barcelona.

Discurs a Figueres

Hores abans, a Puig de les Basses, desenes de persones també s’hi havien arribat per donar-li escalf des de fora la presó. Però aquesta vegada, l’independentisme vol que la figura de Dolors Bassa sigui d’alguna manera present a Figueres. Allà, diverses entitats han organitzat un acte de suport als presos polítics i volen que la dirigent independentista en sigui la protagonista. L’exconsellera ha preparat un discurs que ressonarà el 10 de setembre al vespre.

L’endemà, la tasques rutinàries de la presó continuaran, com un dia qualsevol. Serà festiu i això vol dir que espais com el poliesportiu estaran tancats. Fins que la seva família no sigui a la manifestació de Barcelona, no els trucarà, com va fer l’any passat. D’aquesta manera, podrà percebre, almenys des de la distància, l’ambient d’una manifestació on voldria ser.

 

La “intensitat” de la Diada a Mas d’Enric

A la presó no hi ha diferència entre un dia i un altre. Però l’Onze de Setembre, encara que sigui entre reixes, també és especial per a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Tal com explica el seu marit, Bernat Pegueroles, la Diada és un dia en què a la també expresidenta de l’ANC li venen a la memòria totes les manifestacions que ha organitzat durant anys. Unes mobilitzacions que ara Forcadell es veu obligada a viure des de la distància, a través dels mitjans de comunicació.

L’any passat va ser la primera vegada que ho va haver de seguir per la televisió. Abans que comencés la manifestació de Barcelona, però, Forcadell va rebre la visita del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i del president del Parlament, Roger Torrent. Tots dos van voler ser a Mas d’Enric per traslladar-li el seu suport i el de tot l’independentisme en un dia molt especial per a l’expresidenta del Parlament.

Prefereix no rebre visites

Aquest any, però, Carme Forcadell ha preferit no rebre visites l’Onze de Setembre. Creu que d’aquesta manera pot viure “amb tota la intensitat” que li permet la presó la Diada i seguir tots els actes des de la seva cel·la.

Per a Forcadell, a més, la Diada d’aquest any té un punt amarg. “La passarà esperant la sentència”, relata Bernat Pegueroles. “No tenir una meta és terrible, perquè no hi ha cap diferència entre un dia o un altre”, afegeix. La decisió del Tribunal Suprem marcarà un abans i un després per al moviment independentista, però també per als líders que fa dos anys que estan tancats a la presó. I d’això n’és molt conscient Forcadell i tota la seva família.

Més continguts de