La set de paraula d'Oriol Junqueras

BarcelonaPer ser el primer dia de feina alliberat de la pena de presó, l’agenda és contundent. A les 10.30 h, Oriol Junqueras ha presidit la permanent nacional del partit, després ha tingut un dinar i a la tarda té tres actes més. El primer, la recepció que la Generalitat dispensarà als presos polítics. A les 15.30 h arriba a la casa dels Canonges, on està citat amb la resta de presos polítics. Hi apareix tranquil, sense pressa, i content d’haver deixat enrere la presó, però amb una advertència clara: la repressió no s’atura. “Tribunal de Comptes” és una de les primeres expressions que li surt de la boca. Demà (per avui) li comunicaran la nova fiança milionària a què s’exposa per una altra de les causes del Procés que encara té obertes. “Com va tot?”, li pregunta a Jordi Turull. “Millor que l’última vegada que ens vam veure”, li replica, sorneguer, en referència al darrer dia junts, encara a la presó de Lledoners. “Ens trobem a faltar!”, irromp cridant Jordi Cuixart, el més animat de la festa. Carme Forcadell pregunta si és cert que el Tribunal Suprem ha rebutjat el primer recurs contra els indults i li aclareixen que només ha tombat la suspensió immediata que reclamava Ciutadans. Encara queda molta batalla.

Arriba el moment d’anar cap a la Generalitat i Junqueras és un dels que lidera la comitiva pels carrers Pietat i Paradís, potser un caprici del destí. A la seu del Govern molts aplaudiments i moltes abraçades. I també molts “Com estàs, nen?” del president d’ERC a antics cadells que ha vist créixer al partit i que ara toquen poder -i no pas poc- a la Generalitat. En sortir, un “veig fort Aragonès” mentre toca córrer cap al cotxe. No és qüestió de fer tard a la recepció del Parlament. Durant el trajecte, la ràdio escup la notícia del Suprem i es pregunta si allò de l’indult serà per sempre o hi haurà marxa enrere. Ell no ho veu clar. “Ja ens han tornat a tancar més d’una vegada”, recorda amb tots els permisos que els han tombat aquests anys.

I ara què? Doncs “ara a Ginebra”, respon. Dimecres anirà a veure la secretària general del partit, Marta Rovira. Recorda que l’última vegada que es van veure va ser a principis del 2018 en un locutori d’Estremera quan, a través de senyals amb la mà convençut que els gravaven, es van aconseguir fer entendre: ella marxava a l’exili. La setmana següent, rumb a Estrasburg -perquè hi ha ple del Parlament Europeu-, a aquell escó que el Suprem no va deixar-li ocupar malgrat l’aval de la justícia europea. Encara no està clar que pugui coincidir amb Carles Puigdemont. Amb l’expresident no es veuen des de finals d’aquell octubre del 2017 difícil d’oblidar.

El millor plat del dia

Al Parlament l’acte s’allarga. En les dues recepcions Forcadell ha fet de portaveu dels presos. Els discursos s’acaben i Junqueras desapareix de seguida. Toca tornar a córrer cap al cotxe. No pot dissimular que, després d’una llarga jornada, al final del dia arriba el plat que més li agrada: prendre la paraula davant del consell nacional del partit. El partit que va començar a liderar un 1 d’octubre del 2011 -no coincideix per casualitat amb la data del referèndum, fa broma-. Durant el trajecte, un parell de consells de la seva cap de premsa i una confessió del president d’Esquerra: sempre vol ser breu, però al final s’allarga. “Sempre tinc la sensació que serà més curt però acaba sent més llarg”, se sincera. Qui el conegui en pot donar fe.

Entra a l’auditori Axa, on l’espera una ovació de gala. Però les ganes el traeixen. Disparat cap al faristol per llançar la primera arenga, de seguida tothom nota que hi ha un problema: l’avisen que encara no li toca a ell. És el president del partit, sí, però tot té un ordre, un ordre que a Esquerra li ha costat molts anys cultivar. “Hem sortit assedegats de paraula”, es disculpa, quan, per fi, li arriba el torn de parlar. “La independència és més que mai un deure davant la repressió que patim”, dispara. La jornada de Junqueras s’acosta a la fi, però l’indult no permet abaixar la guàrdia. Ara toca el Tribunal de Comptes.