La situació judicial fa improbable la restitució efectiva del Govern
Fins i tot en cas de sortir de la presó, hi hauria risc de ser destituïts després
BarcelonaAmb la causa contra l’independentisme camí del Tribunal Suprem, els advocats dels consellers empresonats i també els dels Jordis confien que aviat puguin quedar tots en llibertat. Però, fora de la presó, ¿podrien continuar fent política sense restriccions? La majoria formen part de les candidatures d’ERC i Junts per Catalunya per al 21-D i, amb tota probabilitat, seran escollits diputats en la pròxima legislatura. Fora de la presó no tindrien restriccions per acudir als plens i desenvolupar la seva tasca parlamentària. Fins i tot podrien tornar a ser nomenats consellers o algun d’ells podria ser investit president de la Generalitat si l’independentisme guanya les eleccions. Però fonts jurídiques i també dels partits sobiranistes ho consideren poc probable. Per què?
El primer escull és la interlocutòria de llibertat sota fiança -en cas que arribi-. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja va advertir a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i a la resta de membres sobiranistes de la mesa que podrien ingressar a la presó en un futur si “s’evidenciés un retorn a l’activitat il·legal que s’investiga”. En el cas dels consellers, la interlocutòria podria ser semblant, consideren les defenses. I què significa un retorn a l’activitat il·legal? L’arbitrarietat d’aquesta expressió podria conduir el jutge a revocar la llibertat sota fiança si considera que la independència unilateral continua guiant el full de ruta del Procés. Precisament per això, Llarena va demanar a Forcadell que explicités que renunciava a la via unilateral. I per això, els programes que presentaran Esquerra i el PDECat no apostaran explícitament per aquesta via.
Amb un programa de govern independentista dins dels límits de la Constitució, teòricament no hi hauria d’haver problema perquè Oriol Junqueras o la resta de consellers que avui són a la presó -o els que són a Brussel·les- tornessin a ocupar el càrrec si el jutge ha revocat la seva presó incondicional. Però fonts jurídiques consultades per l’ARA apunten que la fiscalia podria sol·licitar que se’ls tornés a empresonar entenent que, des del Govern, les mateixes persones que formen part d’una suposada “organització criminal” per separar Catalunya d’Espanya podrien seguir la feina allà on l’havien deixat.
Una altra opció seria que no ocupessin un càrrec a l’executiu i actuessin com a diputats. Les fonts expliquen que no haurien de tenir problemes en aquest sentit, ja que la suposada reiteració delictiva seria impossible: no només defensarien un programa sense referències a la unilateralitat, sinó que ni tan sols ocuparien un càrrec a l’executiu.
Amb el cas al Suprem i no a l’Audiència Nacional, quan hi hagi sentència serà ferma. Si és condemnatòria i implica presó o inhabilitació, cap dels consellers podrà ocupar un càrrec públic. La llei d’enjudiciament criminal preveu, a més, un supòsit per destituir abans els càrrecs: si quan el jutge signa la interlocutòria del processament (abans del judici oral) es torna a decretar presó provisional; una qüestió reservada a “individus terroristes o rebels”. La defensa considera que els seus clients no s’haurien de veure afectats per aquesta disposició, però algunes fonts no descarten que el jutge consideri que el terme rebel es pot aplicar als acusats de rebel·lió.
I si seguissin a la presó?
La situació seria molt diferent si Llarena decideix que continuïn a la presó. Aleshores podrien prendre possessió de l’acta de diputat (no requereix la seva presència al Parlament), però se’ls complicaria l’activitat parlamentària o governamental. El cas de Juan Carlos Yoldi el 1987 és l’únic precedent d’un diputat en presó provisional al qual es va permetre participar en una sessió parlamentària (la d’investidura, en què ell mateix es presentava). No va tornar més al Parlament basc i el 1988, quan la sentència per vinculació a ETA va ser ferma, va haver d’abandonar l’escó.
Els advocats dels consellers catalans subratllen que el paper de l’esquerra abertzale als anys 80 és radicalment diferent del d’ERC i el PDECat actualment: HB ni governava ni participava regularment en l’activitat legislativa. Per això, si seguissin en presó provisional i no renunciessin als escons, les defenses podrien demanar, per exemple, que participessin cada quinze dies en els plens (no es pot delegar el vot si no és per malaltia o maternitat).
L’euroordre de detenció contra Puigdemont i els consellers a Brussel·les els deixa en una situació similar a la dels presos polítics. Per això, fonts sobiranistes veuen poc probable que el “Govern legítim” torni a ocupar la Generalitat.
