PROCÉS SOBIRANISTA

El sobiranisme recupera la unitat contra la repressió

Els partits tornen a negociar la investidura després d’un ple en què Torrent crida a fer front comú

El Procés té moltes constants invariables, i la que diu que sempre que l’independentisme es baralla apareix l’Estat per unir-lo s’ha complert fil per randa aquesta setmana. El procés cap a la primera sessió d’investidura ha generat recels, episodis de tensió i retrets públics. Però la repressió s’ha tornat a imposar i ha aglutinat l’independentisme. La resposta de les formacions polítiques a l’empresonament de Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Carme Forcadell i a l’exili de Marta Rovira va ser ahir la unitat. No van caldre cimeres ni negociacions in extremis : la gravetat dels fets es va imposar. Això sí, la impossibilitat d’investir Turull (primer per suports polítics, després per la decisió del jutge Pablo Llarena) ha reactivat les converses per a la investidura.

La jornada d’ahir va exemplificar els tres plans en què l’independentisme es mou ara mateix: la lluita contra la repressió, la política institucional i la internacionalització. Al Parlament, el ple d’investidura es va convertir en un homenatge als familiars dels presos i exiliats, al qual es van sumar els comuns. Entre bambolines, les negociacions per formar govern. I tot amb un ull posat a Europa, en un dia en què el president, Carles Puigdemont, va viatjar de Finlàndia a Bèlgica per encarar la defensa de la nova euroordre de detenció dictada per Llarena.

Ple simbòlic

Després dels empresonaments dels cinc dirigents polítics, el president del Parlament, Roger Torrent, va mantenir la convocatòria del ple d’investidura i, davant la impossibilitat de fer-lo perquè el candidat Turull és a la presó, va deixar que els grups s’expressessin. Abans, això sí, va reunir els dirigents de tots els partits per demanar-los que fossin conscients de la forta càrrega emotiva que hi havia ahir al Parlament i guardessin les formes.

Si en el ple de dijous la tensió ja es notava en l’ambient amb la convicció que els cinc diputats anirien a la presó, la constatació va convertir l’hemicicle en un torrent de sentiments. El moment en què es va fer més evident va ser durant el discurs de Quim Torra, diputat de Junts per Catalunya, que va demanar un aplaudiment per als familiars dels presos que s’ho miraven des de la llotja de convidats de l’hemicicle. L’ovació va durar diversos minuts, amb els independentistes i els comuns drets. La bancada de Ciutadans i el PSC restava impàvida, tot i que els dos partits -especialment Miquel Iceta- van fer un esforç per mostrar empatia en els seus discursos. El socialista va parlar d’un país “amb el cor encongit” i va fer una crida a recuperar la política. Inés Arrimadas també va mostrar respecte cap als ciutadans que senten propers els presos, però va equiparar el seu sentiment amb el dels no independentistes i va mostrar la seva duresa habitual contra el Procés. El PP va marxar del ple per una qüestió formal que cap partit va entendre.

Els independentistes van dedicar la sessió a homenatjar els presos i a criticar la repressió. Amb les emocions a flor de pell -les abraçades eren una constant als passadissos-, Sergi Sabrià va fer un discurs molt dur contra l’Estat i els partits catalans que en són còmplices -“se’ls glaçarà el somriure”, va etzibar a la bancada de Ciutadans”-, i va agrair la feina als empresonats i exiliats: “Som fruit de moltes derrotes, però la llavor de moltes victòries”, va concloure. Un discurs semblant al de Junts per Catalunya: Torra va fer èmfasi en el fet que l’Estat s’estava esfondrant “de tanta indecència acumulada”. La CUP, que dos dies abans s’havia abstingut a la investidura de Turull, va fer una crida a la unitat contra la repressió. Un bloc on hi ha els comuns, com va demostrar Xavier Domènech. “No crec que ningú visqui aquests moments sense dolor”, va afirmar, després de recordar que un dels 25 processats, Joan Josep Nuet, és del seu grup.

La unitat es va evidenciar a l’hemicicle i es va visualitzar després a l’auditori del Parlament. Un cop finalitzat el ple, Torrent va llegir una declaració en què va denunciar l’“atac al cor de la democràcia” que suposa la repressió. “Ja n’hi ha prou”, va proclamar, en un discurs molt contundent. Per superar la “suspensió de la democràcia”, Torrent va demanar un “front transversal basat en el respecte a la pluralitat”, un front per exigir la llibertat dels presos i el retorn lliure dels exiliats. “No els vull proposar retòrica, els proposo dignitat -va demanar a JxCat, ERC, la CUP i als Comuns-. Conjurem-nos per defensar els drets civils i polítics d’aquest poble. Construïm conjuntament un futur d’esperança i llibertat per a tots”.

La traducció de les paraules de Torrent es visualitzarà en els pròxims dies, en les accions conjuntes contra la repressió. ¿On queda, però, el front comú per formar govern? El pla inicial de JxCat era investir Elsa Artadi, però en l’horitzó apareixen altres noms. Un sector del partit del president postula Quim Torra com una fórmula per acostar la CUP, que insisteix que el seu problema és el programa i no els noms. Altres noms sobre la taula són el d’un dirigent a l’alça dins del PDECat, Marc Solsona (ahir escollit negociador pel consell nacional del partit, amb Lluís Guinó i Lluís Font) i, fins i tot, el d’Ernest Maragall, que sectors d’ERC defensen com a solució de consens que pugui seduir els comuns. Noms, però, amb poques opcions de prosperar: el designat definitiu, coincideixen fonts de tots els sectors, sortirà de JxCat.

Perquè prosperi la investidura, la CUP ha de mantenir l’abstenció i s’han de produir les renúncies de Toni Comín i Carles Puigdemont. Mentre el conseller de Salut insistia ahir, en una entrevista a El Suplement, que ell volia mantenir l’acta, Puigdemont ja va oferir-la la setmana passada per desbloquejar la situació. La incertesa durarà fins que el jutge Pablo Llarena decideixi que, un cop processats i amb una ordre de presó a l’Estat, els seus drets polítics queden suspesos.

Després d’una jornada de sentiments al Parlament, l’independentisme es prepara, de nou, per encarar una investidura que podria tornar a portar-se al ple a principis d’abril.

Més continguts de