El bloc sobiranista busca fer forat en ‘territori Colau’

Barcelona“Si Barcelona ens gira l’esquena no ens en sortirem”. La frase va pronunciar-la Artur Mas l’últim dia de la campanya de les eleccions municipals. Tenia al seu costat Xavier Trias, que aspirava a mantenir l’alcaldia però ja intuïa un resultat ajustat. En aquella mateixa jornada de proclames, Trias es va comprometre a dirigir Barcelona “en el camí de la plenitud nacional”. Dos dies després dels missatges de Mas i Trias, que buscaven alinear la ciutat al costat de les sigles polítiques que ja comandaven la Generalitat, Ada Colau recol·lectava 176.000 vots als comicis del 24-M i aconseguia la victòria en sis dels deu districtes de la ciutat, suports suficients per postular-se com a primera alcaldessa de la capital catalana. La nova esquerra, amb el paraigua de Barcelona en Comú, havia reconfigurat el mapa polític, una sacsejada amb epicentre a la plaça Sant Jaume i rèpliques en altres ciutats de l’Estat. La rebolcada electoral enterbolia els pronòstics del 27-S, cita clau del sobiranisme i revàlida del procés davant la negativa de l’Estat a pactar un referèndum.

Aquell advertiment difós per Mas abans de la jornada electoral de la primavera havia anat en la mateixa línia de la crida feta pel sobiranisme civil unes setmanes abans al Palau Sant Jordi: el 24-M havia de ser el primer plebiscit en el camí cap a la independència. L’èxit de Colau va alterar les coordenades. De la mateixa manera que el triomf de Barcelona en Comú va empènyer Podem a cedir davant del cants de sirena d’ICV-EUiA per conformar una candidatura de confluència de l’esquerra alternativa, els resultats també van suposar un avís per a les forces que han comandat el procés, una discussió resolta amb la gestació de Junts pel Sí. Definits els actors, ara s’obre l’escenari per a l’hegemonia del discurs, que Colau va saber apropiar-se al mes de maig. Qui capitalitzarà el 27-S el missatge d’il·lusió i canvi personificat per l’activista a les municipals? Qui aglutinarà el 27-S la immensa bossa de votants mobilitzats, sobretot als barris populars de la capital i, per extensió, a l’àrea metropolitana? El bloc sobiranista és conscient que pescant en territori Colau -als barris que precisament travessa la Meridiana, escenari del quart Onze de Setembre massiu- pot fer cristal·litzar la majoria necessària per iniciar la desconnexió amb l’estat espanyol.

“Perfil inexistent” en campanya

“Si ens haguéssim presentat en aquestes eleccions amb l’Ada com a candidata hauríem arrasat a l’àrea metropolitana”, deia a l’ARA un dels electes de Barcelona en Comú, que ahir es va abstenir en la votació de l’ingrés de la capital a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), resolta amb només 17 vots favorables dels 21 necessaris perquè l’adhesió s’aprovés, imprescindible com era la majoria absoluta per fer-ho efectiu. A l’equip de Colau havia incomodat la convocatòria del ple en plena precampanya -CiU, ERC i la CUP n’havien forçat el debat-, un pas que l’alcaldessa volia afrontar després de les turbulències electorals per encaminar l’entesa amb els republicans, ara esquinçada. “El debat de l’AMI s’ha tenyit de posicions electorals, com temíem”, admetien les mateixes fonts, partidàries de mantenir un “perfil inexistent” en la campanya per no comprometre futures enteses locals, començant per la invisibilitat de Colau.

L’alcaldessa ja ha explicitat en els últims dies que no “participarà directament” en la campanya del 27-S per la necessitat de mantenir aquesta calculada distància respecte de Catalunya Sí que es Pot, un projecte germà -per la coincidència d’actors polítics-, però amb matisos rellevants. “Som conscients que aquest perfil inexistent que tindrem en campanya segur que no ajudarà Lluís Rabell i pot beneficiar la CUP i Junts pel Sí”, admeten des del nucli dur del govern municipal. Ara mateix pesa més la necessitat de fixar el rumb del consistori. No és estrany que a Barcelona en Comú s’aparqués el debat, setmanes enrere, de confegir un manifest de suport a les diverses candidatures de l’esquerra alternativa que es presentaran el 27-S, un manifest que molt probablement no veurà la llum.

Rabell, el damnificat

Que Colau sigui la inquilina del despatx de Sant Jaume implica, de cara als comicis al Parlament, un guany difús per a Catalunya Sí que es Pot, que esgrimeix el projecte municipal de la capital catalana com a exemple del canvi possible. Rabell en pot utilitzar el referent victoriós, fins i tot pot reclamar la paternitat del missatge, però no tindrà el suport explícit de l’alcaldessa camí dels comicis. Tot i que CDC i ERC van ser a la primavera els principals damnificats -amb el permís del PSC i Jaume Collboni- de la irrupció de la nova esquerra, a l’entorn de Junts pel Sí ara observen amb calma que les obligacions al consistori condicionin les prioritats de Colau. Veus de la candidatura sobiranista insten a imaginar el forat que podria haver fet l’activista si avui fos cap de l’oposició a Barcelona i tingués les mans lliures per empènyer Catalunya Sí que es Pot.

Difusa com serà la seva presència en la cita electoral catalana, Colau sí que ha alimentat el seu rol com a figura de transcendència estatal. En certa mesura, ha agafat la bandera de la regeneració d’Espanya que durant anys havia ostentat el catalanisme polític, que ha dimitit de la idea de canviar l’Estat des que es va carregar de raons per fer el viratge cap a l’independentisme. Fidel al seu perfil d’activista, l’alcaldessa de Barcelona ha liderat en els últims dies el moviment de solidaritat amb els refugiats, una iniciativa que ha deixat en fals el govern de Mariano Rajoy, més lent de reflexos. El missatge de “Refugiats, sigueu benvinguts” -verbalitzat per Colau divendres passat en una Estació del Nord plena a vessar, al costat dels alcaldes de la nova esquerra espanyola, de qui va exercir d’amfitriona- simbolitza aquest lideratge volgut per l’exportaveu de la PAH.

Nou Barris, primera parada

Mentre el bloc unionista enfila la campanya amb la consigna de mobilitzar l’electorat que s’activa per les generals -Xavier García Albiol fins i tot va concretar que una participació superior al 72% seria lesiva per al sobiranisme-, al col·lectiu del sí es treballa per desdramatitzar els efectes de la independència. Per això Junts pel Sí ha multiplicat els missatges sectorials, dirigits a aturats i pensionistes, i utilitzarà el castellà de manera desacomplexada en els materials de campanya, per arribar a tots els públics. La llista unitària del sobiranisme ja va subratllar diumenge que aspira a construir un estat “on ningú se senti estranger”, un enunciat construït per rebatre als barris metropolitans el discurs de la por propagat des de Madrid.

Que el perfil de ciutadà de la Barcelona popular és un pastís desitjat per molts ho demostra el fet que hi ha coincidència en la voluntat d’iniciar la marató d’actes electorals a Nou Barris, icona de feu socialista conquerit per l’esquerra alternativa a les municipals. Raül Romeva i Antonio Baños trepitjaran el districte dijous, jornada d’enganxada de cartells. Hi coincidiran amb Pablo Iglesias (Podem) i Lluís Rabell (Catalunya Sí que es Pot), que hi iniciaran la campanya, com Xavier García Albiol (PP), i Inés Arrimadas i Albert Rivera (C’s). Tothom aspira a fer forat en territori Colau.