CAP A LES PLEBISCITÀRIES

Els sobiranistes d’Unió s’organitzen

Els dirigents crítics faran campanya pel no el 14-J i Espadaler alerta de la fractura que poden causar

Eren vora les tres del migdia quan Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat i cara visible del sector independentista d’Unió, pujava l’escalinata del Parlament i es creuava casualment amb Artur Mas. Encaixada de mans, fugaç però carregada de simbolisme, en ple compte enrere per a la consulta que celebrarà Unió el 14 de juny, que pot acabar de sacsejar les relacions amb Convergència. Castellà acudia a un dinar al restaurant de la cambra convocat pels dirigents crítics amb la pregunta que la direcció democristiana va acordar per majoria -17 a 9- sotmetre a votació. La vintena de càrrecs, diputats i figures històriques d’Unió que hi van assistir van acordar plantar cara als que es resisteixen a escorar el partit cap a l’independentisme i a alinear-lo amb els plans de Mas. La seva manera de traduir a les urnes aquest desafiament és fer una crida a votar no a la pregunta del 14-J, que interroga els militants sobre si volen que el partit segueixi fent costat al “procés” però sense posicionar-se sobre la independència.

Després d’una hora i mitja de reunió -hi eren presents, entre d’altres, Núria de Gispert i Joan Rigol-, van anunciar que faran campanya pel no. “Respondrem no a la pregunta per dir a la independència”, va raonar Castellà. Pretenen fer una “esmena a la totalitat” al plantejament de la majoria del comitè de govern, perquè consideren que els aboca a la indefinició sobre la clau de les eleccions del 27-S: “Si guanya el sí, Unió seguirà sense tenir una posició definida sobre la independència”.

Campanya al territori

La batalla per mobilitzar els afins i convèncer els que dubten ja ha començat. Els partidaris del no -que dilluns faran una compareixença pública- ja van explicar ahir que es desplegaran per tot el territori. Segons fonts democristianes, l’organització intercomarcal de Barcelona ciutat, que presideix Gerard Ardanuy, ja té programades dues assemblees -dimarts i dijous- per estimular el debat. La seva estratègia és confrontar arguments amb l’oficialisme i buscar-ne les contradiccions, amb un objectiu: demostrar que una victòria del sí pot suposar el primer pas perquè Unió s’aparti del procés si els seus màxims dirigents, amb Josep Antoni Duran i Lleida en primer terme, decideixen mantenir-se al marge de la candidatura que prepara Mas amb la independència al programa.

S’albira una setmana d’agra competència per seduir els prop de 5.000 militants que podran dir-hi la seva. També s’hi bolcarà el nucli dur, que es juga la seva continuïtat. El secretari general del partit i autor de la pregunta, Ramon Espadaler, ja va dir que si les urnes tombessin les seves tesis la cúpula hauria de fer un “pas enrere” i convocar un congrés extraordinari. I els primers auguris no els són favorables. Fonts de la direcció consultades per l’ARA asseguren que els càlculs inicials fets des de la seu del carrer Nàpols apunten a un triomf del no.

Un indicador del múscul amb què aparentment compta l’ala sobiranista és la recollida de 1.019 signatures en favor del manifest en què reclamaven una pregunta sense ambigüitats sobre la independència. El vertigen davant la incertesa del resultat es flairava ahir amb el to irat que feia servir Duran a Twitter. En una ràfega de sis piulades, va invocar l’eterna figura de l’enemic extern que pressiona Unió per desfigurar-ne la personalitat: “Hi ha qui des de fora vol decidir el futur d’Unió, gent que no ha tingut mai cap simpatia ni respecte per Unió”. “Ha començat el que estava previst. Fins al 14-J ens atacaran des de fora per terra, mar i aire”, va dir. I ho va reblar amb una exclamació: “Tip de sentir que si no pensem com ells, si no som independentistes i sense matisos, no som patriotes. Prou!”

El silenci expectant de Mas

Mas i CDC, mentrestant, mantenen un silenci expectant. Saben que tot pronunciament pot ser catalogat d’interferència, però en privat no amaguen el seu malestar amb el fet que la pregunta del 14 de juny no serveixi per aclarir si Unió assumeix el projecte independentista sobre el qual ha de pivotar el 27-S. Són conscients que la continuïtat de CiU dependrà de si, després del 14-J, la direcció democristiana interpreta el resultat de tal manera que sigui compatible amb la candidatura transversal de Mas, que ahir no va poder-ho aclarir en la seva llarga reunió amb Espadaler al Parlament.

Espadaler va traslladar-li que la seva proposta de full de ruta pretén fer “aportacions en positiu” al procés, tot i advertir que, “perquè sigui possible l’encaix” amb CDC, caldrà “voluntat de totes les parts”. I va llançar un missatge als crítics: una victòria del no “exclouria” del procés “una part important del catalanisme”. El pols intern pel 14-J va cobrant intensitat.

La filla de Carrasco es posiciona contra Duran

Rosa Maria Carrasco, filla de l’històric dirigent d’Unió Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat per Franco, va criticar durament Josep Antoni Duran i Lleida i va refermar-se en les posicions sobiranistes. En declaracions al 3/24 va indicar que el líder d’Unió “és l’home invisible, que no és mai enlloc però que actua de sotamà, i de quina manera!” Es referia així al fet que hagi delegat la negociació del full de ruta en Ramon Espadaler. La veterana militant va afirmar que no parlarà amb Duran i va lamentar que la vicepresidenta Joana Ortega s’hagi “deixat enganyar” per la proposta de la direcció.

Més continguts de