CORRUPCIÓ

Els sobresous al PP entren al judici de Gürtel amb els ministres d’Aznar

Arenas, Acebes, Rato i Mayor Oreja ho neguen tot, però no acusen Bárcenas de ser-ne el culpable

El cas dels papers de Bárcenas, és a dir, el finançament il·legal del PP -sense data de judici perquè fa poc que s’ha reobert la investigació- s’ha colat al judici del cas Gürtel amb les declaracions dels ex secretaris generals Francisco Álvarez-Cascos -dilluns-, Javier Arenas, Ángel Acebes i els ex vice secretaris generals Rodrigo Rato i Jaime Mayor Oreja -ahir-. Tots van negar, com ja havien fet en la fase d’instrucció, haver cobrat els sobresous que Luis Bárcenas va anotar entre el 1990 i el 2008.

Els ex secretaris generals i ex vice secretaris van ser citats com a testimonis a proposta de la defensa de Bárcenas, però no sempre va ser clar que ahir haurien de declarar davant el jutge: es va demanar el 2016, però quan el febrer del 2017 el president del tribunal, Ángel Hurtado, va demanar un esforç a totes les parts per revisar les proves, la defensa de l’extresorer va renunciar a les declaracions. La Fiscalia Anticorrupció, però, va expressar que com que havia donat suport a les declaracions, mantenia la demanda.

La desfilada d’exministres del PP va començar dilluns amb Álvarez-Cascos. L’ex vice president hauria cobrat 321.931 euros en negre, segons les anotacions de Bárcenas, i és el segon que més n’hauria rebut després de Rajoy (322.231 euros). Cascos va negar l’existència d’una caixa B al PP i les comissions a canvi d’adjudicacions. Que malgrat tot expressés al judici que no tenia cap retret per a Bárcenas, quan l’extresorer l’havia acusat de recol·lectar donacions i cobrar donacions en negre, indica fins a quin punt s’han reconciliat els dos. El comportament de l’ex secretari general -que ha fundat un altre partit, Foro Asturias- va marcar el camí, i ahir el van seguir els ex secretaris generals Arenas i Acebes, i els ex vice secretaris generals Rato i Mayor Oreja.

La indemnització “en diferit”

Arenas va declarar que no havia rebut mai diner negre i que l’extresorer de la seva època, Álvaro Lapuerta -exonerat en la causa dels papers de Bárcenas per demència senil-, li havia explicat que les donacions no eren mai finalistes: és a dir, que no tenien com a contrapartida cap adjudicació d’obra. El dirigent andalús va tornar a explicar la reunió del 7 d’abril de 2010 al despatx de Rajoy, amb el president, ell, Bárcenas i la dona de l’extresorer, gairebé un any després que Bárcenas hagués renunciat a la tresoreria del PP. Segons Arenas, va ser una reunió de caràcter “humà”, feta perquè Bárcenas renunciava al seu càrrec de senador. Va assegurar que en la trobada no es va pactar cap indemnització ni les condicions -secretària, xofer i sou de 21.300 euros mensuals que va tenir fins al gener del 2013-. No obstant, aquesta versió no concorda amb la que va donar l’actual secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, davant el jutge Pablo Ruz l’agost del 2013. Cospedal va assegurar que en aquella reunió es van tractar “les condicions de sortida i de com deixar el seu lloc de tresorer”. L’actual ministra de Defensa, que no era a la reunió, va assegurar que havia sigut el mateix Rajoy qui l’hi havia explicat tot. En aquell moment, Bárcenas, imputat pel Suprem, seguia sent el tresorer de facto del partit. Cospedal es va referir més tard a les condicions pactades amb Bárcenas com a “indemnització en diferit”.

Durant les preguntes a Arenas, l’acusació popular es va atrevir a verbalitzar una hipòtesi: en els comptes de Bárcenas a Suïssa hi havia diners del PP. Arenas va contestar primer mecànicament que “desconeixia” si era cert. Però després, quan se’n va adonar, va reaccionar: “Rotundament no. No concebo que el PP pogués tenir fons a Suïssa”.

Ja centrat en el cas Gürtel, Arenas va dir que desconeixia que Rajoy havia ordenat deixar de contractar empreses de Francisco Correa. “Sí, m’ho va plantejar l’aleshores tresorer del partit [Álvaro Lapuerta], que li havia arribat que estava utilitzant el nom del partit per alguns municipis de Madrid. Aleshores el van avisar que no podia parlar en nom de Génova i van decidir prescindir dels seus serveis”.

Acebes, Rato i Mayor Oreja van posar el seu granet de sorra després i també van negar haver cobrat sobresous. L’ex secretari general del PP Ángel Acebes va negar haver rebut cap dels suposats sobresous anotats al seu nom en els paper de Bárcenas i va assegurar que sempre va declarar les percepcions que va rebre. L’exministre també va afirmar que no li consta que ni l’extresorer Álvaro Lapuerta ni l’exgerent -i després tresorer- Luis Bárcenas tinguessin atribucions per relacionar-se amb alts càrrecs com ministres o presidents de comunitats autònomes, i per tant, capacitat d’incidència per intercedir en l’adjudicació de contractes a canvi de comissions. El també exministre Jaime Mayor Oreja va defensar que Bárcenas “mai” li va demanar “res” relacionat amb adjudicacions públiques quan ell era titular d’Interior (1996-2001), ni tampoc li consta “que ho fes en altres ministeris”.

Rajoy el 26 de juliol

I l’exministre d’Economia Rodrigo Rato va afirmar que els pagaments trimestrals i semestrals que apareixen anotats al seu nom als papers de Bárcenas des del 1997 fins al 2004 no tenen “res a veure” amb ell i que no els va percebre mai. “No són quantitats que hagi rebut”, va sentenciar Rato en la seva declaració com a testimoni davant el tribunal que jutja la primera etapa de la trama liderada per Francisco Correa. Els dirigents del PP, per tant, segueixen negant-ho tot. Mariano Rajoy, que té cita a l’Audiència Nacional el 26 de juliol, previsiblement mantindrà el mateix guió que els seus excompanys als governs de José María Aznar.

Quatre exministres de l’aznarisme, a l’Audiència

Jaime Mayor Oreja

L’home fort del PP al País Basc de Fraga i Aznar ja està desvinculat de la política. Va ser el ministre de la lluita contra ETA -de l’Interior- en el primer govern popular (1996-2000), i va allargar un any més fins que va tornar a Euskadi per prendre-li la Lehendakaritza a Ibarretxe, però no se’n va sortir. Ahir va ser testimoni a petició de Bárcenas per suposadament haver facturat viatges de l’extresorer a càrrec del grup del PP al Parlament Europeu quan ell n’era el president (2004-2014), i a càrrec de la Fundació d’Estudis Europeus, quan la presidia també ell. Mayor Oreja, però, també apareix als papers de Bárcenas, on està apuntat que va rebre 93.000 euros.

Javier Arenas

És un dels pocs dirigents populars que va ser un pilar per a l’expresident Aznar, i va ocupar tres ministeris diferents, a més de ser secretari general del PP durant quatre anys (1999-2003). Ara és marianista declarat. En el famós congrés del PP de València del 2008, Arenas va donar suport a Rajoy, i des de llavors ocupa un lloc a la seva executiva com a vice secretari general de política autonòmica. Aquest baró popular a Andalusia va haver de respondre si va rebre cap sobresou del PP en metàl·lic, i si va col·laborar d’alguna manera a fer que el partit rebés donacions de determinades empreses a canvi d’adjudicacions.

Rodrigo Rato

És el segon ministre d’Aznar condemnat per corrupció per un jutge -4 anys de presó per les targetes black -, després de Jaume Matas, i encara podria sumar més anys pel frau de la sortida a borsa de Bankia, el banc que va presidir del 2010 al 2012, que espera data de judici. Rato va ser la mà dreta d’Aznar durant els anys de cap de l’oposició al Congrés, i el seu home dels números en els seus dos governs seguits. El prestigi que va agafar Rato durant l’“España va bien ” li va valer la cadira de la presidència del Fons Monetari Internacional (FMI) del 2004 al 2007. Aquest prestigi s’ha enfonsat com un castell de cartes i ahir va tornar als jutjats, aquest cop per respondre perquè el seu nom apareix a la caixa B de Bárcenas.

Ángel Acebes

Un altre dels homes clau de l’aznarisme -amb tres ministeris-, també espera data per al judici de Bankia, imputat per haver sigut conseller del BFA -la matriu de Bankia- entre el 2011 i el 2012. Després de quatre anys d’alcalde d’Àvila (1991-95) va fer el salt a la política nacional: primer al partit i el 1999 es va incorporar al govern de l’Estat. Quan Zapatero va guanyar el 2004, Acebes va passar a ser secretari general del PP durant la transició entre Aznar i Rajoy. Ahir Bárcenas el va convidar al judici perquè respongués sobre les accions de Libertad Digital que el PP va pagar suposadament amb diner negre.

Més continguts de