LA SETMANA DE...
Política 14/11/2020

La solitud d’Arrimadas i la carambola d’Iglesias

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
La solitud d’Arrimadas  i la carambola d’Iglesias

A la política espanyola li pesen els gerros xinesos. Un any després de les eleccions del 10-N i de l’adeu d’Albert Rivera, l’exlíder de Ciutadans ha tornat per ser el company de viatge que li faltava a Pablo Casado després del trencament amb Santiago Abascal. El primer examen dels pressupostos generals de l’Estat al Congrés ha obligat a posar totes les cartes sobre la taula. I si els taronges estaven acostumats a catifes vermelles a Madrid, Inés Arrimadas està cada cop més sola. Mentrestant, Pablo Iglesias ha sabut convertir el malestar intern i extern per l’estratègia de Ciutadans en una carambola per donar aire al seu model de legislatura.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Cs ha caigut a la trampa i el bloc de la investidura agafa força a només tres setmanes de tancar els acords per als pressupostos. El líder d’Unides Podem començava la setmana posant a prova la paciència de Felip VI, rebut a Bolívia per a la restitució d’Evo Morales com a president amb un himne espanyol desafinat. La tornada també ho va ser, i amb raó: el vicepresident segon del govern espanyol ha utilitzat els nervis d’Arrimadas amb l’enduriment de les condicions per centrar el debat en l’avançament del sí d’EH Bildu. El resultat: un nou divorci a la dreta espanyola, ara entre l’actual líder de Ciutadans i el seu predecessor, Albert Rivera.

Pedro Sánchez creu que té els suports però toca aguantar la tempesta. Al PNB se li posen catifes a Madrid, però el món abertzale és una altra història. Ferraz, avesat a entomar els cops dels barons socialistes, es prepara per convertir EH Bildu en un aliat habitual de la legislatura, encara que li sembli malament a part del PSOE i a l’establishment madrileny. La carambola d’Iglesias cap a l’extrem, però, ha posat el focus a Euskadi i no a Catalunya, mentre que pactar amb ERC comença a acceptar-se amb naturalitat al Congrés. Ni un dia ha trigat la Moncloa a picar l’ullet als republicans amb el compromís de portar al consell de ministres la reforma del delicte de sedició abans de Cap d’Any.

La campanya del 14-F ha implosionat a Madrid amb el debat de pressupostos. ERC i el PDECat es presenten sense embuts amb la mà estesa a negociar, mentre que Junts per Catalunya i la CUP aposten per la ruptura. Els retrets des de la tribuna del Congrés comencen a ser habituals, fins i tot les desqualificacions personals. La portaveu de JxCat, Laura Borràs, ha fet el pas definitiu per tornar a Barcelona amb la decisió de presentar-se a les primàries del partit. Però Carles Puigdemont ja ha deixat clar que, tot i renunciar a ser el candidat efectiu el 14-F, ell és qui lidera l’espai de Junts per Catalunya.

Casado, mentrestant, continua buscant el seu espai. Ja és el segon debat al Congrés en què es trenca el protocol institucional i respon a un membre del govern que no és Sánchez. De moment ha resolt el cop de porta a Abascal amb la contractació de Rivera.

EL DETALL

1. Ningú de fora de l’hemicicle va poder veure dimecres les reaccions dels diputats durant les més de vuit hores de debat d’esmenes a la totalitat al Congrés. En el directe ofert per la cambra hi havia una única imatge estàtica de la tribuna, un pla llunyà de l’orador. El motiu: els càmeres feien vaga i no hi va haver realització durant tot el dia. Tampoc dels passadissos, on els periodistes no poden entrar pel covid.

2. El més sonat va ser el de la plataforma web per a les ajudes dels autònoms, però aquest no ha sigut l’únic problema informàtic de la setmana per al Govern. Dimecres, la connexió de la consellera de Justícia, Ester Capella, mentre participava en unes jornades telemàtiques no va ser tan plàcida com esperava: mentre parlava, algú l’anava tallant amb vídeos del DJ Pichula, especialitzat en reggaeton.

stats