Somriures i llàgrimes al Parlament
BarcelonaAl Parlament es poden percebre aquests dies tres estats d'ànim diferents. Preocupació, molt visible en el rostre dels consellers de Junts i els seus respectius caps de premsa. Una mena d'emoció nerviosa entre la gent d'ERC (que consideren que estan a punt d'emancipar-se d'una vegada dels seus pares putatius), i una alegria i satisfacció ben visible entre els membres de l'oposició. Un diputat del PSC no se n'amaga: "M'ho estic passant pipa", admet. Un de Cs es lamenta que avui els seus amics l'han acusat d'haver estat massa tou: "Però és que avui no calia ser dur, si ja s'ho fan tot ells", comenta. Els únics que no haurien d'entrar dins d'aquestes tres categories són els de la CUP, però si hem de fer cas de les seves cares també estan preocupats: el valor dels seus vots està a punt de baixar uns quants enters en la borsa de la política.
El president, Pere Aragonès, demana la paraula a l'inici de la sessió per fer una defensa tancada de les institucions. "Necessitem un Govern centrat 100% en els problemes de la ciutadania", diu. El problema és que aquest govern ara mateix no passa de ser una mera hipòtesi, i l'oposició suca pa, fins i tot els socis. Jéssica Albiach, dels comuns, es posa tautològica: "Aquest govern no existeix". Illa cita Tarradellas i la necessitat de no fer el ridícul, però també rep al seu torn de l'oposició de l'oposició, és a dir, d'Alejandro Fernández (PP), sempre amb la facècia a punt: "Fem més oposició tres que trenta-tres", li etziba.
Borràs, a la tribuna
Des de la primera fila de la tribuna s'ho mira Laura Borràs, especialment hieràtica quan parla Aragonès. A l'acabar surt un moment per atendre una televisió. És evident el seu domini dels mitjans i de l'escena política. I tots els que la van menystenir dins del seu partit avui es lamenten profundament. A dos quarts d'una el protagonista de tota aquesta crisi, Albert Batet, deambula sol pel passadís. Veient-lo és impossible no recordar aquell famós vídeo televisiu en què una noia admetia que s'havia equivocat amb els productes que havia de tirar a una piscina: "Vaya, que la he liao parda", resumia al final. La seva cara és de no entendre encara què ha passat. "Per què tant de rebombori per una qüestió de confiança si a més no va ser ni idea meva?", deu pensar.
A l'hemicicle, Aragonès conversa una estona amb el conseller Jaume Giró, un dels que encara confien en el miracle de la remuntada i la continuïtat de la coalició. Però en realitat al Parlament ningú hi confia. L'ambient és de canvi d'etapa, de catarsi més que de crisi. D'il·lusió continguda per a uns, i de llàgrimes per a uns altres. De l'èpica s'ha passat al melodrama.
