Política 24/01/2015

Esquerres del sud d'Europa es conjuren a Barcelona contra la "brutal" austeritat neoliberal

ICV-EUiA, IU, Syriza i d'altres moviments polítics i sindicals signen la Declaració de Barcelona, que clou dues jornades de debats sobre com sortir de la crisi

Efe
2 min
D’esquerra a dreta: Joan Herrera, Cayo Lara, Monica Frassoni, Yannis Milios, Terra Friedrich i Joan Josep Nuet, ahir a Barcelona.

BarcelonaCombatre l'estratègia neoliberal d'austeritat imposada "brutalment" a Espanya, Grècia, Portugal i altres països de la zona i sortir de la crisi de manera progressiva és l'objectiu immediat que el I Fòrum del Sud d'Europa ha establert en la Declaració de Barcelona. Representants de partits polítics del sud europeu, moviments socials i sindicals reunits durant dos dies en un fòrum promogut, entre d'altres, per ICV-EUiA, IU i Syriza, acorden promoure una alternativa col·lectiva per canviar Europa sobre unes bases de "democràcia, solidaritat, i sostenibilitat social i mediambiental".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

De cap manera, diu el text que es ratifica aquest dissabte després de dos dies de debats, la seva proposta "compromet" el futur de l'eurozona, que, en canvi, sí que es veuria afectada per l'"austeritat destructiva" imposada per la classe dirigent neoliberal, sota la direcció de la majoria conservadora a Europa. Demanen un gir "radical" de les polítiques europees, que inclogui un Nou Pacte Verd (Green New Deal) per a Europa per posar fi a més de set anys de crisi, amb una mitjana d'atur per sobre del 12% i una amenaça de deflació "a l'estil de la del 1930".

Per això, proposen receptes com que Europa presti diners col·lectivament a índexs de baix interès per finançar un programa de reconstrucció econòmica i desenvolupament sostenible i social. Un programa que ajudaria les economies afectades per la crisi a alliberar-se del "cercle viciós" de la recessió, recull la Declaració.

Lluita contra l'atur

Per l'esquerra europea, també és prioritari acabar amb la desocupació perquè a la Unió Europea hi ha gairebé 27 milions de persones que estan sense feina. Per combatre-ho, es proposa, per exemple, un pla d'inversions públiques, amb el suport del BCE. Consideren també important que el crèdit flueixi a petites i mitjanes empreses i per això tornen a recórrer al Banc Central Europeu, que "hauria de seguir l'exemple" d'altres bancs centrals i proveir de crèdits "barats" les entitats nacionals perquè aquestes entitats, al seu torn, prestin a aquestes empreses.

Una política fiscal "veritablement" sostenible i de desenvolupament, que inclogui, entre altres coses, que es gravin les activitats econòmiques i empresarials extraterritorials, així com el compromís que el BCE actuï com a prestador "d'últim recurs", són altres mesures que promouen el conjunt de partits de l'esquerra del sud d'Europa.

A més, volen acabar amb l'actual "asimetria" en l'ajust macroeconòmic entre els països deficitaris i els que tenen superàvit, de manera que aquests últims contribueixin amb els seus excedents a "corregir" els desequilibris europeus. Demanen una Conferència Europea sobre el Deute inspirada en l'Acord de Londres sobre el Deute del 1953, que va alleujar Alemanya de la càrrega econòmica acumulada perquè pogués remuntar la postguerra, i que ofereixi una solució "negociada i adaptada a cada estat".

stats