La tardor posarà a prova la legislatura

Barcelona“Per primer cop en molt de temps, aquest any faig vacances de debò”. La frase és d’un polític independentista, però es repeteix, amb paraules similars, a tot l’arc parlamentari català. Des del 2014 l’activitat gairebé no s’ha interromput a l’agost, sempre marcat per algun esdeveniment imminent. Primer va ser el 9 de novembre; el 2015 les eleccions plebiscitàries; l’any següent la qüestió de confiança a Carles Puigdemont després del no de la CUP als pressupostos, i l’any passat el referèndum de l’1-O. Ara, després d’un curs volcànic, els partits sí que s’han aturat completament a l’estiu i les agendes estan buides. Una treva que no amaga, però, que aquest cop la tardor política també s’albira carregada d’activitat. El tret de sortida el donarà la conferència amb què el president de la Generalitat, Quim Torra, vol inaugurar el curs. Després arribaran la Diada, l’aniversari de l’1-O, l’assemblea fundacional de la Crida i la difícil negociació dels pressupostos del 2019. Tot això a l’espera d’un episodi que pot fer trontollar de nou l’escenari català: el judici del Tribunal Suprem als líders del Procés. Un grapat d’etapes que posaran a prova el futur de la legislatura.

La conferència de Torra

El president exposarà en un discurs el seu full de ruta

Part de la incògnita sobre què oferirà el nou curs es resoldrà a la conferència que el president de la Generalitat, Quim Torra, té previst fer a principis de setembre. Una intervenció pública en què el president vol deixar clars els seus objectius per a la legislatura. Ja va avançar que demanarà a l’independentisme estar “preparats per quan arribi el moment de fer efectiva la República”. De les seves paraules n’hauria de sortir un full de ruta per a una legislatura que, ara mateix, no té un horitzó clar.

La Diada

Una edició marcada per l’existència de presos i exiliats

Un any més, l’ANC i Òmnium han convocat una manifestació per a l’Onze de Setembre que esperen que sigui massiva. Però aquest cop la cita arriba marcada per l’existència de presos polítics i exiliats. Caldrà veure, a més, si la capacitat de mobilització de l’independentisme es ressent del fet que no s’hagi avançat en la implementació de la República tot i haver declarat la independència o si, per contra, s’aconsegueix omplir la Diagonal de Barcelona.

L’aniversari de l’1-O

Reviure el record de la repressió als col·legis

Una altra data marcada en vermell al calendari serà l’1 d’octubre. El primer aniversari del referèndum estarà protagonitzat pel record de la repressió policial d’aquella jornada als col·legis -que va deixar més de mil ferits- i pel fet que la majoria dels governants que el van impulsar siguin ara a la presó o a l’exili. Partits i entitats ja debaten com commemorar aquells fets. Uns actes que tornaran a fer pujar la temperatura de la política catalana.

La fundació de la Crida

El nou projecte de Puigdemont es posa en marxa a l’octubre

També coincidint amb el primer aniversari de l’1-O se celebrarà la convenció fundacional de la Crida, el projecte polític liderat per Carles Puigdemont i Jordi Sànchez que aspira a unir tot l’independentisme català. ERC i la CUP ja han descartat sumar-s’hi, i ara caldrà veure quin encaix troba el nou partit amb el PDECat, que abans de l’estiu va canviar la seva direcció també amb vista a articular aquesta aliança. Les setmanes vinents, doncs, també seran claus per començar a mesurar l’impacte d’aquest nou espai.

Els pressupostos

Una negociació que es preveu tortuosa i sense socis clars

Pel que fa al Parlament, el curs començarà a l’octubre amb el debat de política general. El principal escull a l’horitzó, però, són els pressupostos del 2019, que el Govern vol presentar a finals d’aquell mateix mes. La CUP ja ha mostrat les seves reticències a negociar uns nous comptes si no es desplega la República de manera efectiva, i l’executiu català pot veure’s abocat a buscar socis entre els comuns i el PSC. No aconseguir tirar endavant els pressupostos seria un cop dur per al Govern, que ja va avisar recentment, per boca del president, Quim Torra, que podria convocar eleccions.

El diàleg amb Sánchez

Una segona reunió per mesurar si la distensió té futur

El canvi d’inquilí a la Moncloa fa poc més de dos mesos ha obert una nova etapa en les relacions entre la Generalitat i l’Estat. Si aquesta relació pot ser fructífera o no encara és una incògnita. El curs es va tancar amb una reunió bilateral que no va deixar gaires motius per a l’optimisme -rebuig frontal al referèndum i cap progrés en el camp de les lleis suspeses al Tribunal Constitucional-, però està previst que els pròxims mesos hi hagi una segona reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez, aquest cop a Catalunya. Després de setmanes de bones paraules, el Govern ja reclama al PSOE que la distensió també es tradueixi en mesures concretes, com ara l’arribada de més ingressos a través del model de finançament i la rebaixa de l’acusació per part de la fiscalia als dirigents independentistes que seran jutjats al Suprem.

El judici del Procés

La sala segona del Suprem jutja els dirigents independentistes

Aquesta tardor també es complirà un any dels empresonaments tant de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez com dels consellers del Govern que no van marxar a l’exili després de la declaració d’independència. L’aniversari podria coincidir amb la celebració del judici contra els principals líders del Procés, que les defenses preveuen per a mitjans de novembre, un cop el Tribunal Suprem hagi resolt les recusacions contra cinc dels magistrats que els han de jutjar.

Després del fracàs de les euroordres contra els exiliats, la sala segona del tribunal haurà de decidir si avala les tesis del jutge instructor, Pablo Llarena, i condemna els dirigents independentistes per rebel·lió, malversació i desobediència. Sigui com sigui, la vista suposarà un abans i un després en la política catalana, que podria esclatar quan es donin a conèixer les sentències. Entre el Govern ja hi ha qui apunta que, en funció del resultat del judici, podria haver arribat l’hora de tornar a convocar eleccions per, aprofitant la indignació ciutadana, intentar superar el llindar del 50% de vots per a l’independentisme.

Serà la veritable prova de foc d’una legislatura que, abans del judici, podria viure una altra tardor calenta.