Política 31/05/2018

El TC avala que només els Estatuts poden limitar la potestat reglamentària de les comunitats autònomes

L'alt tribunal estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat presentat per la Generalitat de Catalunya

Ara
2 min
El TC avala que només els estatuts poden limitar la potestat reglamentària de les comunitats autònomes

BarcelonaEl ple del Tribunal Constitucional (TC) ha sentenciat que només els Estatuts poden prendre, limitar o repartir la potestat reglamentària a les comunitats autònomes. Per aquest motiu, l'alt tribunal considera que és inconstitucional que només excepcionalment les conselleries quedin habilitades per adoptar normes reglamentàries. D'aquesta manera, el TC estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat presentat per la Generalitat de Catalunya contra diversos preceptes de la llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El Govern considerava que la llei estatal envaïa competències autonòmiques relatives a l'organització, el règim jurídic i el procediment de les administracions públiques. El tribunal, en una sentència que ha tingut com a ponent Andrés Ollero, ha considerat que diverses de les previsions d'aquesta norma estatal no respecten les competències que els Estatuts reconeixen a les autonomies en el marc de la Constitució. El preàmbul de la llei 39/2015 considera que el procediment administratiu comú és un "dels pilars sobre els quals s'assentarà el dret administratiu espanyol", però la sentència descarta que això pugui dur-se a terme regulant, a través de normes estatals, l'exercici de la iniciativa legislativa de les autonomies. En aquest sentit, es declaren contraris a l'ordre de distribució de competències les previsions de la llei que es refereixen a l'elaboració d'avantprojectes de llei autonòmics. "L'elaboració de reglaments pot ser objecte de regulació bàsica, però l'exigència d'una planificació anual desborda aquest àmbit", anota la sentència.

El ple també rebutja l'atribució al ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques del disseny dels models de poder destinats a ser recollits en els corresponents registres electrònics. El Tribunal entén que la confecció i aprovació d'escrits administratius estandarditzats implica competències d'execució o gestió, que són pròpies de les comunitats autònomes. La sentència considera que si l'intercanvi fluid o automatitzat d'informació arribés a aconsellar tècniques de normalització, "l'Estat no pot actuar unilateralment sinó que haurà de recórrer a mecanismes de cooperació amb les autonomies". En aquesta mateixa línia es descarta que pugui interpretar-se que les autonomies i els ens locals puguin organitzar plataformes electròniques pròpies si el ministeri citat no dona el vistiplau a la justificació aportada en termes d'eficiència.

La sentència compta amb un vot particular formulat per la magistrada María Luisa Balaguer Callejón. Balaguer discrepa que la mateixa doctrina constitucional que cita la sentència impedeixi imposar a les comunitats autònomes els instruments normatius a través dels quals hagin d'establir tràmits addicionals o diferents dels previstos en la llei en matèries de la seva competència o imposar a totes les administracions públiques els sistemes d'identificació electrònica acceptats per l'administració general de l'Estat sense que es prevegi la situació inversa.

stats