ANÀLISI

La tempesta

Segons el PSOE, Pedro Sánchez ja ha guanyat amb la presentació de la moció de censura

Dimecres a la tarda vaig impartir una conferència a Palma, convidat pel Cercle d’Economia de Mallorca. Des de les meves primeres paraules la vaig titular La tempesta o lògica general de la crisi a Espanya, i em remuntava a les conseqüències de la crisi generalitzada de l’economia espanyola i mundial iniciada el 2007. Els seus efectes són una recuperació estadística, o innòcua per a la immensa majoria dels ciutadans, i la descomposició política del PP i del govern que presideix Mariano Rajoy. Tot plegat com a resultat de la corrupció i de la resistència de la baula més feble de la cadena social, els pensionistes. A l’Estat som davant d’una tempesta prolongada.

Quan vaig parlar de la corrupció, el malson que persegueix com a les tragèdies gregues -i perseguirà els pròxims anys, quan Rajoy s’hagi retirat- el PP i el president espanyol, vaig apuntar que el magistrat Ángel Hurtado havia retardat el lliurament del seu vot particular sobre el cas Gürtel 1999-2005 fins després de la votació dels pressupostos d’aquell dia, el dimecres 23 de maig, per no fer inviable el suport de Ciutadans i del PNB, que ja havia fet prou fent-se enrere de la seva promesa de no donar suport al PP mentre continués vigent l’article 155 de la Constitució.

Hurtado, en efecte, va aportar el matí de dijous, dia 24, superats els pressupostos i salvada la pell de Rajoy, el seu vot particular. I tot seguit es va notificar la sentència en la qual es declara el PP partícip a títol lucratiu (beneficiari) d’un sistema de corrupció del PP-Gürtel per defraudar en les administracions públiques, una pràctica que va permetre engrossir la caixa B i finançar de manera irregular campanyes electorals. Alhora, a la sentència es deixa constància que aquells testimonis del PP (encara que no se’l cita, és sabut que Rajoy va declarar en qualitat de testimoni) negacionistes dels sobresous i la comptabilitat B al judici no tenen credibilitat.

El text, que recull tot el que es va poder veure i llegir en el judici, que va durar 13 mesos, ha fet aflorar el cinisme dels partits que han donat suport als pressupostos. Albert Rivera va declarar que hi havia un abans i un després en les relacions amb el govern, com si no sabés res de la corrupció del PP de Rajoy. Hurtado també reconeix la caixa B, utilitzant l’expressió “comptabilitat extracomptable” encunyada per Bárcenas quan va respondre a la fiscal Concha Sabadell al judici, però que se li atribueix en exclusiva a l’extresorer. No pas al partit. És la tesi de Rajoy: era la comptabilitat B de Bárcenas.

A Pedro Sánchez, que es va reunir el 15 de maig amb Rajoy a la Moncloa per pactar una resposta conjunta davant el Govern de Quim Torra, el compte de resultats de la moció de censura li surt positiva. Només per haver-la presentat, raona el seu equip, ja s’ha guanyat, encara que no sigui fàcil que tiri endavant per les forces heterogènies que ha d’aglutinar per tombar Rajoy.

El principal objectiu és agafar Rivera amb el pas canviat. Segons totes les enquestes, Ciutadans amenaça la posició de segona força del PSOE i, el que és més seriós, hi ha un nombre de votants de Sánchez -que oscil·la entre mig milió i un milió d’electors- que simpatitza amb Cs. Un dels objectius de la moció de censura és canalitzar la repulsa dels votants cap a Rajoy i el seu govern.

Més casos de corrupció

I el clima econòmic, polític i social és propici. Els pensionistes han aconseguit desarticular la reforma de les pensions -la llei de sostenibilitat del 2013- durant el 2018 i el 2019, i continuen al peu del canó per garantir les seves conquestes més enllà d’aquests dos anys, mentre les sentències en casos de corrupció que afecten el PP continuaran perforant la moral i confiança d’aquest partit.

La corrupció és al PP el mateix que la pedra a Sísif, rei d’Èfira (Corint), que estava condemnat a empènyer-la cap al cim de la muntanya, però abans d’arribar al cim queia i així reiniciava la tragèdia de tornar-la a empènyer costa amunt. Els judicis en què el PP o personatges relacionats amb el partit seran protagonistes se succeiran durant anys. I atacar jutges i fiscals, com va fer Rajoy ahir quan va criticar els que “reparteixen certificats de credibilitat a Espanya” -alhora que acusa l’independentisme català de no acceptar o desobeir mandats judicials- no servirà per superar la crisi de confiança en el partit.

Etiquetes

Més continguts de