Les eleccions del 14-F s’han ajornat, però la maquinària dels partits ja està en marxa, sobretot a les xarxes socials. Els últims dies han proliferat els grups de fans de diferents candidats, amb el dubte de si són per afavorir-los o perjudicar-los. Tant el de Pere Aragonès com un de suport a Salvador Illa que ara ja han esborrat han comparat els caps de llista d’ERC i el PSC amb l’expresident dels Estats Units Barack Obama.
L’assalt al Capitoli, el temporal Filomena, la tercera onada, l’ajornament de les eleccions catalanes... El 2021 ha començat amb un seguit de dates marcades en vermell al calendari. El periodista Iñaki Gabilondo anunciava dilluns que deixava la seva secció d’anàlisi diària des de fa deu anys a la SER i El País “empatxat” de “l’enconament partidista”. El debilitament de les institucions, sumat al xoc constant entre partits, tenyeix el nostre dia a dia de moments històrics difícils de digerir.
El cara a cara entre les clavegueres de l’Estat és un d’aquests moments. Un judici de tràmit en un jutjat poc transcendent de Madrid va ser l’escenari divendres del fracàs estrepitós de l’aparell de l’Estat. L’examant del rei emèrit Corinna zu Sayn-Wittgenstein de bracet del comissari jubilat José Manuel Villarejo contra l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sánz Roldán, i, de rerefons, un Joan Carles I blindat pel govern de Pedro Sánchez. Roldán va haver d’acollir-se al secret professional d’espia per no haver d’explicar per què va reunir-se amb Corinna a Londres el maig del 2012 després del fiasco de Botswana. El resultat: plou sobre mullat al Palau de la Zarzuela. L’examant de l’emèrit va implicar-lo en les amenaces contra ella, només un dia després que sortís a la llum que entre tots paguem de les nostres butxaques per ordre de Felip VI no només l’equip de seguretat de Joan Carles I als Emirats Àrabs Units, sinó també els tres assessors de la seva Cort. Com si fos, doncs, un palau més d’Espanya a Abu Dhabi, i això que en teoria se li ha retirat l’assignació de fons públics.
Però encara quedava per veure l’ajornament electoral a Catalunya en plena tercera onada del coronavirus. Ni el desgel amb la Moncloa ha evitat una nova topada per la data. Sembla que el PSC ha cedit, però no està gens clar si el decret de la Generalitat per ajornar els comicis al 30 de maig no acabarà als tribunals. Un escenari que podria tornar a deixar en mans de la judicatura, ja sigui de la Junta Electoral Central, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o el Constitucional, el futur polític de Catalunya. Sánchez assegura que no vol alimentar la carpeta catalana, però alhora no vol sacrificar un ministre a qualsevol preu. L’ efecte Salvador Illa podria quedar descafeïnat mentre creix la pressió autonòmica per al confinament domiciliari o bé per avançar el toc de queda nocturn a les 18 h, com ha fet França.
El PP ha iniciat una campanya per endurir restriccions. Deixant de banda la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, les comunitats governades pels populars de Castella i Lleó, Galícia i Andalusia pressionen per obrir el meló de l’estat d’alarma. Sembla mentida que fa pocs mesos Pablo Casado hi tanqués la porta i que sigui ara el seu partit qui reclami més duresa. El temporal Filomena ha inundat Madrid de neu, però el temporal polític ja no hi entén de coherència històrica.
Equipats amb pales, polítics espanyols com Pablo Casado van fer oposició al govern espanyol retirant personalment la neu que el temporal havia deixat als carrers. El temporal Filomena va deixar el trànsit impracticable i sanitaris, pacients i voluntaris van crear grups de Telegram per organitzar viatges als hospitals. Un dels que van oferir el seu 4x4 va ser l’advocat de Jorge Fernández Díaz al cas Kitchen, Jesús Mandri.
El detall
