La tensió interna al PP esclata a Madrid
MadridDirigents del PP pròxims a Mariano Rajoy somriuen amb certa satisfacció quan es parla de la “refundació” del partit que reclama Esperanza Aguirre. Saben que, probablement, la carrera política de la líder popular de Madrid va arribar a la meta el 24 de maig a la nit, quan els ciutadans no li van donar la majoria necessària per ser alcaldessa de la ciutat. Les urnes han desactivat la principal veu crítica amb l’oficialisme i, de retruc, han obert la caixa dels trons de la renovació a Madrid -de cares i ideològica- amb Cristina Cifuentes, l’aspirant a presidir la comunitat, com a valor emergent.
A la Moncloa i a la seu del carrer Génova tenen assumit que Rajoy ha de fer canvis per demostrar a la ciutadania que ha entès el càstig electoral. Els farà a partir del dia 13, quan s’hagin constituït els ajuntaments. El cap de l’executiu, però, té clara una cosa: el programa polític està fixat i l’únic que intentarà fer és explicar millor el que s’ha fet. “Estàvem desenganxats del territori”, conclou un alt dirigent del PP. En cap cas els populars es plantegen qüestionar el projecte ni obrir un debat ideològic a ulls de tothom: seria, segons diuen, una temeritat posar-se a discutir ara “amb el balcó obert al carrer”. Però el mapa madrileny que deixa el 24-M fa impossible aturar la discussió sobre el discurs.
Retòrica anticomunista
Aguirre ha insistit després dels comicis a confrontar-se amb Podem, atiant una retòrica anticomunista que ha acabat irritant, fins i tot, sectors del seu partit. En una gestió erràtica del nou equilibri de forces municipals, ha arribat a plantejar un govern de concentració que inclogui Ahora Madrid si renuncien a construir “soviets” als districtes. El discurs de la por, però, no ha quallat. Les dues concentracions ciutadanes que hi ha hagut -convocades a través de telèfon mòbil- per frenar un pacte entre Manuela Carmena i el PSOE han acabat punxant, esquitxades amb agressions a la premsa i amb un grup, braç enlaire, cantant el Cara al sol a Ferraz.
Durant els últims dies, l’expresidenta autonòmica s’ha retirat a un segon pla però la línia discursiva que ha marcat agafarà múscul a principis de juliol, al Campus FAES, la fundació de José María Aznar. S’hi parlarà sobre la nova realitat política espanyola, incloses les “alternatives de caràcter antidemocràtic”. Entre els responsables de les jornades hi ha la diputada Cayetana Álvarez de Toledo, que en un article recent carregava contra la cúpula del partit: “El problema del PP no és la comunicació sinó l’absència de projecte”.
Aquest posicionament dur de l’ala més dretana contrasta amb la necessitat de la candidata a la presidència de la comunitat autònoma, Cristina Cifuentes, de girar full a l’aguirrisme i obrir-se al centre per aconseguir el suport de Ciutadans a la seva investidura. Tot i la duresa de la gestió quan era delegada del govern a Madrid, està considerada una figura heterodoxa. Per exemple, entitats conservadores van demanar que no se la votés pel seu punt de vista sobre l’avortament. Però els resultats electorals poden situar-la com la nova líder de la dreta madrilenya: si finalment aconsegueix formar govern ho tindrà tot a favor per agafar les regnes del partit i substituir Aguirre a la presidència de la formació. Per tant, per canviar noms i el rumb ideològic.
Cifuentes espera que Albert Rivera -amb qui té una bona relació personal des de fa temps- entengui que ella representa “un projecte diferent dins del PP”. En una entrevista ahir al diari El País criticava l’estratègia de la candidata a l’alcaldia per haver focalitzat la campanya en Carmena, ja que així “a vegades el que aconsegueixes és mobilitzar el vot contrari”. També es desmarcava de la decisió del president espanyol de no reunir-se amb Pablo Iglesias. “Jo m’he reunit amb Podem i continuaré fent-ho”, deia.
A Madrid, la realitat de les urnes ha destapat unes tensions que Rajoy voldria ajornar fins que ell hagi passat el seu propi examen.
