GUERRA BRUTA

La teranyina inacabada de Villarejo

El cas de Cospedal és l’últim episodi d’un escàndol que té atemorida la plana major de l’Estat

La corrupció que envolta el comissari jubilat José Manuel Villarejo podria ben bé ser l’argument d’una pel·lícula policíaca. O, més ben dit, d’una sèrie, perquè els escàndols es filtren per capítols. Només pronunciar el seu nom ja provoca el tremolor de polítics, ministres, exministres, empresaris i fins i tot reis emèrits. Ningú vol que el relacionin amb ell, perquè tenir-hi relació perjudica, i més des que està en presó preventiva. N’hi ha que diuen, com la ministra de Justícia, Dolores Delgado, que el comissari jubilat pretén “extorsionar” l’Estat per obtenir “un tracte de favor” i d’aquesta manera poder sortir de la presó. Sigui com sigui, una cosa és ben clara: Villarejo està aconseguint que l’escenari polític trontolli de dalt a baix.

L’última detonació ha enxampat l’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal i ha acabat esquitxant també Mariano Rajoy. Ens traslladem a l’estiu de l’any 2009, a la sisena planta de Génova, 13. La número 2 del PP es reuneix amb Villarejo per oferir-li fer “treballs puntuals” per al partit en plena investigació del cas Gürtel. El 22 de juliol, l’endemà d’aquesta primera trobada, el marit de Cospedal, Ignacio López del Hierro, va confirmar a Villarejo que tant la seva sòcia, en referència a la secretaria general, com també “el seu cap”, en al·lusió a Mariano Rajoy, estaven “d’acord amb la línia d’actuació”, segons va avançar el digital Moncloa.com. Un d’aquests “treballs puntuals” hauria sigut investigar les activitats i la vida privada del germà d’Alfredo Pérez Rubalcaba, llavors ministre de l’Interior, i també el seu company al PP Javier Arenas, actuacions emmarcades dins d’un dossier pagat pel PP. Ara Cospedal s’ha vist obligada a abandonar el comitè executiu del PP i també el seu escó al Congrés per evitar que “els atacs rebuts aquests últims dies s’estenguin” al seu partit.

El de Cospedal, però, és només l’últim front d’un incendi que ja ha afectat abans una bon nombre de dirigents polítics, tant del PP com del PSOE. Abans també l’actual ministra de Justícia havia estat esquitxada per les gravacions. El 23 d’octubre del 2009 Delgado -aleshores fiscal de l’Audiència Nacional- es reuneix en un dinar amb el jutge inhabilitat Baltasar Garzón, l’excomissari Villarejo i diversos policies. En aquella trobada Villarejo confessa, en presència de Delgado, que va muntar una “agència de models”, que en realitat era un prostíbul, amb l’únic objectiu d’obtenir informació de polítics i grans empresaris per donar-la als policies”. “Èxit garantit”, respon Delgado a Villarejo. En els àudios d’aquell dinar, a banda de notar-se un to pròxim i de confiança entre Delgado i Villarejo, la ministra fa comentaris masclistes i homòfobs assegurant que prefereix els tribunals d’homes perquè són “més transparents” i es refereix grollerament a l’homosexualitat de l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Però l’escàndol no s’acaba aquí. En el mateix dinar la ministra Delgado també va admetre haver vist jutges i fiscals espanyols amb menors d’edat durant un viatge que va fer amb una comitiva de magistrats a Cartagena de Indias, a Colòmbia. Delgado va comparèixer, a petició pròpia, al Congrés per donar explicacions sobre els àudios. La ministra va repetir reiterades vegades que ella era una “víctima” d’un presumpte delinqüent de les “clavegueres de l’Estat” que “vol extorsionar l’Estat” per obtenir “un tracte de favor i sortir de la presó”. Arran de l’escàndol dels àudios, la ministra va ser reprovada per partida doble: primer al Senat i posteriorment al Congrés.

L’operació Catalunya

En aquella compareixença de Delgado -l’octubre passat- va tornar a sortir a la llum l’operació Catalunya, en la qual Villarejo estava implicat i que té com a protagonista Jorge Fernández Díaz. L’any 2014 l’ARA ja va avançar que hi havia una operació secreta per trobar casos de corrupció que impliquessin dirigents independentistes. El ministre de l’Interior va assegurar en seu parlamentària que això era “absolutament fals”, però el juliol del 2016 va quedar en evidència quan Villarejo va admetre davant d’un jutge que va treballar intensament amb l’excap de la unitat d’afers interns Marcelino Martín Blas per frenar el Procés. Una guerra bruta que acabaria quedant demostrada precisament a través de la filtració d’una altra gravació: la de la conversa entre Díaz i Daniel de Alonso, cap de l’Oficina Antifrau a Catalunya.

Com Cospedal i Fernández Díaz, altres dirigents del PP havien patit abans també l’assot de les gravacions de Villarejo. És el cas de l’expresident de la comunitat de Madrid Ignacio González, fulminat després que sortís a la llum una conversa seva amb el comissari en què intentava tapar l’escàndol sobre el seu àtic a Estepona.

Els tentacles de Villarejo, però, van més enllà dels partits i han afectat també la monarquia. En un despatx de Londres, l’any 2015, Corinna Zu Sayn-Wittgenstein, empresària i amiga íntima del rei emèrit, explicava al comissari Villarejo que Joan Carles I la va fer servir de testaferro per amagar patrimoni a l’estranger. Villarejo va declarar el juliol passat davant el jutge de l’Audiència Nacional Diego de Egea que es va reunir amb Corinna “enviat per l’Estat” amb l’objectiu de solucionar els “problemes” que llavors tenia l’aristòcrata alemanya amb el rei emèrit. Segons fonts jurídiques, va defensar que el seu objectiu era solucionar un conflicte obert entre el rei i la seva presumpta amant perquè no afectés la Corona espanyola ni el model d’estat. L’agenda de Villarejo era inesgotable, i també el marit d’Ana Rosa Quintana, l’empresari Juan Muñoz, va requerir els seus serveis.

El comissari, que de moment continuarà a la presó d’Estremera acusat de presumptes delictes de blanqueig i organització criminal, va dir als seus companys reclusos -segons El País - que si no l’alliberaven “aviat” hi hauria “novetats a finals de setembre” i “la traca final abans de Nadal”. Aquest mes d’octubre ha caigut María Dolores de Cospedal. La pregunta és: qui serà el següent?

Més continguts de