PROCÉS SOBIRANISTA

1-O: terminis més curts per esquivar el veto de l’Estat

A Escòcia i el Quebec la convocatòria es va fer amb més temps

Dimecres que ve arriba el xoc: la majoria independentista de Junts pel Sí i la CUP impulsarà la llei del referèndum al Parlament i està previst que el Govern convoqui formalment l’1-O el mateix dia, a menys d’un mes del referèndum. L’endemà serà el torn de la llei de transitorietat jurídica. L’aprovació es farà amb el rebuig dels grups de l’oposició, i la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) serà immediata. A partir d’aquí s’inaugura el conflicte de legitimitat entre la Generalitat i les institucions estatals. Davant el calendari de la setmana que ve, ¿fins a quin punt el cas català s’assembla a altres processos d’autodeterminació? Una de les principals crítiques de l’oposició és que el sobiranisme hagi escollit una fórmula exprés per tramitar les lleis sense pràcticament debat parlamentari i a pocs dies de la data fixada per al referèndum. Tot i que, alhora, Cs, el PSC i el PP han reiterat que no es pot fer cap pas cap a un referèndum prohibit pel TC.

Diversos experts consultats per l’ARA coincideixen a dir que el cas de Catalunya és únic perquè es vol portar a terme un referèndum vinculant sense l’aval o la tolerància de l’Estat, una diferència clara amb els casos escocès i quebequès. I aquest és un dels motius que han portat JxSí i la CUP a escurçar els terminis. A Escòcia, l’acord pel referèndum amb el Regne Unit es va signar el 15 d’octubre del 2012, dos anys abans de la votació. La campanya electoral va durar 16 setmanes i es va establir un període de 18 mesos per negociar la independència en cas de victòria del sí. Al Quebec, la llei que regulava la consulta es va aprovar el juny del 1995, quatre mesos abans del referèndum. I a Montenegro es va convocar el 2 de març del 2006 per acabar votant el 21 de maig del mateix any. La diferència principal amb el cas català és que en aquests tres casos el referèndum estava pactat, tolerat per l’estat o tenia l’aval de la comunitat internacional. Joan Esculies, professor col·laborador de la UOC, explica a l’ARA que en les consultes acordades “totes les parts saben perfectament què passarà” durant el tràmit parlamentari, en la campanya i també com s’interpreta el resultat. “A Catalunya es tracta de fer la votació, i si guanya el sí proclamar la independència com més aviat millor per institucionalitzar el conflicte”, explica. La “manca de voluntat política” per negociar del govern espanyol crea la necessitat d’apel·lar a una instància superior -Europa- . Per fer-ho, Esculies opina que el Govern “té pressa” per aconseguir una important carta de negociació: la d’una alta participació en l’1-O que pugui forçar l’Estat a pactar una consulta vinculant. Això, però, no és el que preveu el Govern, perquè la llei del referèndum defineix l’1-O com a vinculant per declarar la independència. “Proclamar la independència no costa gaire, però després s’han de prendre les regnes de l’estat”, avisa.

El constitucionalista de la UB Enoch Albertí remarca que a diferència del que va passar a Escòcia i, en menor mesura, al Quebec, el govern espanyol s’ha tancat a negociar un canvi en la Constitució que impliqui poder fer un referèndum sobre la independència. Per a Albertí, un dels fets més destacats és que el Tribunal Constitucional hagi prohibit que al Parlament es puguin tirar endavant propostes per exercir l’autodeterminació. Segons ell, és clau per entendre que JxSí i la CUP hagin decidit tramitar la llei del referèndum per la via exprés, en un sol dia i a menys d’un mes de la votació.

A Eslovènia, salvant les distàncies, els terminis també van ser estrets. L’advocada Ana Stanic, al seu informe Lliçons sobre el cas d’independència eslovè, explica que la campanya va començar a finals del novembre del 1990, que la llei que emparava el referèndum es va aprovar al Parlament el 6 de desembre i que la votació es va produir el dia 23.

La legitimitat i la unilateralitat

Tot i que el cas català no és l’únic exemple d’optar per la via exprés, el professor de filosofia del dret de la UPF Josep Lluís Martí en qüestiona la legitimitat. En una conversa amb l’ARA afirma que fer el referèndum ja implica un trencament de l’ordre constitucional. En un article recent al blog alemany de dret constitucional Verfassungsblog, defensa que la llei del referèndum és una ruptura amb l’Estat sense que hi hagi hagut un pronunciament directe de la ciutadania abans. A parer seu, la norma “és un cop d’estat constitucional” perquè té la voluntat d’establir un nou ordenament paral·lel a l’espanyol i situar-se a la cúspide del sistema jurídic. Per fer-ho, considera que la majoria obtinguda el 27-S per JxSí i la CUP no és suficient, perquè no van arribar al 50% dels vots.

Més continguts de