Política 01/02/2015

Un ‘think tank’ que assessora el govern alemany veu “irrompible” el desig sobiranista a Catalunya

Els analistes de l’Institut de Política i Seguretat Internacional d'Alemanya no descarten que el procés cap a l'estat propi s'acceleri si no arriba cap oferta de reforma des de l'estat espanyol en un any

Isaac Lluch
3 min
Més de 550.000 persones estaven inscrites per participar en la V / EFE

MunicCatalunya és un laberint polític i en aquest atapeït any electoral es veurà abocada a definir el seu camí, bé cap a la independència o bé cap a una reforma constitucional. Aquest 2015 no es concretaran solucions, però en funció del nou repartiment de poders que es derivi de les eleccions al Parlament català i a les Corts espanyoles, a partir del 2016 podrien arribar ofertes a Catalunya i obrir-se debats sobre canvis a la Constitució. I si això no es produeix, ja no es pot descartar una separació de Catalunya de la resta de l’Estat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquesta és l’anàlisi de base que ha formulat, a través d’un article, la Fundació Ciència i Política, de l’Institut de Política i Seguretat Internacional, un 'think tank' alemany que assessora el govern d’Angela Merkel en afers exteriors. Els autors de l’informe, Kai-Olaf Lang, cap de recerca de l’Institut, i la professora de ciències polítiques Susanne Gratius, sostenen que és d’interès de la Unió Europea, pel seu afany d’estabilitat i de trobar respostes, animar Catalunya i Madrid a “prosseguir el camí de diàleg i negociacions o, com a mínim, començar-lo”.

“Les posicions de totes dues parts només es tornen constructives si el govern central presenta una oferta sobre reformes estructurals que tingui continguts substancials i sigui creïble”, apunten els investigadors polítics alemanys, conscients, alhora, que l’afeblit president del govern espanyol, Mariano Rajoy, “no es pot permetre fer àmplies concessions a Catalunya” en ple any electoral a Espanya.

En el seu article, titulat 'El laberint català. Independència o reforma constitucional?', Lang i Gratius repassen escrupolosament els esdeveniments que han marcat el procés sobiranista i destaquen com, “a Madrid, ni el govern ni l’oposició van poder ignorar el senyal polític que es va derivar del 9-N”. El posterior acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras sobre les eleccions anticipades del 27 de setembre demostra que “el desig d’una autodeterminació i sobirania és irrompible”.

Polarització Barcelona-Madrid

L’article retrata que la distància entre el president català i Mariano Rajoy “ha crescut tant com la polarització entre els nacionalistes a Madrid i les forces separatistes a Catalunya”. “El govern central munta una barricada sota la Constitució, en comptes de negociar, i entrega la seva responsabilitat política a la justícia. El Tribunal Constitucional i la Fiscalia s’han transformat en les últimes instàncies en la discussió entre Catalunya i Madrid”, avaluen els politòlegs alemanys.

També es fa esment de la irrupció de Podem, que “podria esgarrapar part de l’electorat d’esquerres i debilitar el moviment independentista”. “Per tot plegat, sembla previsible que la política catalana el 2015 estarà dominada no només per la qüestió de la independència, sinó que els temes socioeconòmics tindran un pes més gran que el 2014”.

Els resultats electorals de 2015 “podrien possibilitar una sortida al laberint català, com a mínim acabar amb l’actual bloqueig”, comenten Lang i Gratius. “Una Constitució federal, que concedeixi a les tres nacions històriques, País Basc, Galícia i Catalunya, més drets i competències que a les altres 14 comunitats autònomes seria una resposta possible a la qüestió catalana”, apunten els politòlegs, al temps que també descriuen la possibilitat d’un estat català dins d’Europa.

Hi ha alguns aspectes que fan preveure que una Catalunya independent estaria d’entrada fora de la UE, “però hi ha uns mecanismes que podrien evitar que caigués en el no-res”. Cal comptar que hi ha països lligats estretament a l’economia catalana que “no mirarien de forma passiva” com Catalunya queda fora dels mecanismes solidaris i d’ajuda. Tot i que Madrid tindria més pes a la UE, “Catalunya podria disminuir la asimetria” refusant la seva part de l’adopció de deutes estatals, plantegen. Situacions, però, encara hipotètiques abans que es resolgui el “laberint català”.

stats